Entrades

Smithsonita

La smithsonita (o esmitsonita) és un mineral de la classe dels carbonats, en concret es un carbonat de cinc (ZnCO3) que cristal·litza en el sistema romboèdric.

Es sol trobar associada a la blenda en forma de masses fibroses.

Té una duresa Mohs de 4.5

La smithsonita rep el seu nom del mineralogista i químic anglès James Smithson (1754-1829).

La smithsonita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del mineralogista anglès James Smithson (17541829).

Annabergita o Flor de Niquel

L’annabergita o Flor de Niquel és un mineral de la classe dels arsenats de formula Ni3(AsO4)2·8H2O. Rep el seu nom de la localitat d’Annaberg, població de la Saxònia (alemanya).

A l’Albiol s’obtenia a partir del niquel.

Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic amb una simetria prismàtica. De fractura desigual i una exfoliació de perfecte adifícil segons la direcció

El seu color pot ser verda poma, verd clar, gris o blanca.

Alcofoll

L’alcofoll són unes pólvores finíssimes de galena o de sulfur d’antimoni (estibnita o antimonita, Sb2S3), de sofre i de greix animal emprades per a protegir (antibiòtic) i maquillar els ulls, en especial “la ratlla” o contorn, però també les parpelles, les pestanyes i les celles. Sol ser negre però pot ser de color gris segons la seva composició. Usat des de fa prop de 4.000 anys, es tracta potser del primer antibiòtic sintetitzat per l’home.

A l’Albiol, els romans l’obtenien de la Galena

Tradicionalment s’aplica mullant un bastonet en l’alcofoll, que després es fa lliscar entre les dues parpelles amb l’ull tancat, però sense apretar-lo, de manera que el contorn de dalt i d’avall es pinten alhora.

A Àfrica i a Àsia s’utilitza tradicionalment no només per estètica sinó perquè es considera una protecció per a les infeccions, en especial en deserts o indrets on és fàcil que hi entri pols. Així, és usat per homes i dones, i especialment és aplicat als nens. A Europa algunes dones l’usen com a maquillatge o bé usen llapis d’ulls, negre o d’altres colors, que pot ser o no complementat amb rímel o amb ombra d’ulls.

Mina de ferro la “Dolores”

Publicat al Diari de Tarragona el dia 4 Juny de l’any 1890

EXTRACTO DEL  BOLETIN OFICIAL

Martes 3 de Junio.—Núm. 129.

Por D. Juan García Sánchez, vecino de Reus, se ha registrado una mina de hierro con el nombre de «Dolores», al sitio de «Cuevas del puviilet», término  municipal de Albiol y tierras de D. Francisco Galofré.