Entrades

URGENT Al.legacions cantera TERMINI 28 de Març

He substituït les al·legacions fetes per l’ajuntament per les de www.bonretorn.cat ja que considero que estan molt mes ben feta

Imprès d’al.legacions

Fa uns dies va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació publica per l’ampliació d’una activitat  d’aprofitament de recursos miners, promoguda per Canteras La Ponderosa,  S.A. al terme Municipal d’Alcover.

Si s’arriba a desenvolupar aquesta activitat els habitatges situats  mes al nord de Les Masies Catalanes quedarien a tant sols 500 mts de  l’àrea extractiva i estarien amenaçats per la proximitat de la Pedrera.

Per això li demanem la seva solidaritat als veïns afectats, presentant una al•legació individual  que trobaran al peu d’aquest escrit.

Es tracta d’omplir a mà les dades que estan en  blanc , signar-la  entregar-la (data termini dilluns 28 de març)

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE,
OFICINA DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA,
Cardenal i Barraquer, 12-14,
TARRAGONA

o si ho prefereixen poden entregar-la a les oficines de l’Ajuntament o dipositar-la a la bústia municipal numero 145 (termini a les 10 del mati del dilluns 28)

La Cantera a 500 metres de Masies Catalanes !!

Publicat al Diari Oficial de la Generaliat de Catalunya DOG 5831 del dia 4 de març del 2011

ANUNCI

d’informació pública sobre la sol·licitud d’autorització ambiental per ampliació d’una activitat d’aprofitament de recursos miners, promoguda per Canteras la Ponderosa, SA, al terme municipal d’Alcover (exp. TA20100006).

En compliment del que disposa l’article 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos, se sotmet a informació pública el projecte i la documentació que acompanya la sol·licitud d’autorització ambiental per ampliació d’una activitat d’aprofitament de recursos miners, promoguda per Canteras la Ponderosa, SA, al terme municipal d’Alcover.

L’expedient està a disposició del públic, en hores d’oficina, a les dependències de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14 durant el termini de vint dies hàbils. Durant aquest termini, s’admetran totes les al·legacions que es presentin per escrit.

Tarragona, 22 de febrer de 2011

ANTONI SANS MESALLES

Cap de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada

(11.053.021)

L’Ajuntament de l’Albiol no dona informació al Síndic

L’alcalde de l’Albiol, que convoca els seus veïns a prendre part activa amb les administracions i anima a la participació ciutadana (cfr. “Jornada de participació ciutadana”, www.bonretorn.cat, post 25 de gener de 2011), no dóna la informació que li demana el Síndic de Greuges per segona vegada.

Article Publicat a www.bonretorn.cat

L’Ermita de Santa Maria

La Ermita de Santa Maria esta situada a Masies Catalanes Villa Urrutia a  va ser construida al voltants de l’any 1965, , es un ermita te un estil que recorda a una  masia catalana i en destaca el seu campanar amb l’escala de caragol de mèrit en aquella epoca, i  especialment els frescos pintats per l’artista, de reconegut prestigi, Nuria Llimona,

L’arquitecte fa ser Francisco de A. Sauri i el constructor el nostre vei Sr.Tombas, de fet el Sr. Tombas va ser qui va construir la majoria dels xalets de la primera epoca  a Masies Catalanes

A l’inaguració de la Capella dedidcada a Santa Maria, es fa amb gran solemnitat i assitiren el Cardenal Benjamin de Arriba Casto i entre els capallans joves hi figura el que va ser Rector d’Alcover.

Mossen Antoni Solsona, de la parroquia d’Alcover va ser l’encarregat de l’atenció pastoral, quan Mossen Antoni es va fer gran va ser substituit per Mn. Jaume Gabarra, l’exessiva carrega pastoral i potser la salut quelcom delicada de Mossen Jaume provoquen que l’atenció de l’ermita no fos tan regular com avans.

Si feia missa cada diumengue aixi  com casaments o primeres comunions, en molts casos de molts del pioners de Masies Catalanes i com es llògic per la Festa major s’oficiava una solemne missa

Per Nadal cada es any feia un pessebre popular al atri de l’Esglesia i el dia 24 la Missa del Gall en la que alguns anys l’Esglesia es quedava petita la missa era un recital de sorpreses simpàtiques en un ambient calid en mig del fred de Nadal.

L’ermita també es va utilitzar per diferentes trobades de caire religios, com van ser diferents trobades de sacerdots sense ministeri.

En l’actualitat encara esta consagrada i si cel.lebren molt de tant en tant algun casament.

Comunicat Alcalde sobre la Cantera

Des de l’Ajuntament, no volem entrar en valoracions dels escrits/pamflets apareguts a les bústies centralitzades del Local Social, però si que volem transmetre a tota la població tranquil·litat en el sentit que l’Ajuntament de l’Albiol ha defensat i defensarà, com sempre ha fet, els interessos de tots el  albiolencs i albiolenques.

És cert, que des de fa temps l’empresa “Canteras La Ponderosa” va mostrar el seu interès en ampliar la seva explotació que afectaria al nostre Municipi.

L’Ajuntament vist que es tractava d’un tema que era poc conegut per l’immensa majoria dels nostres veïns, va decidir oferir la possibilitat de visitar les instal·lacions de “Canteras La Ponderosa”. Els membres del Consistori van ser els primers, seguit pels membres del Consell Rector de la EUC ,properament s’invitarà a l’Associació de Dones de l’Albiol, a l’ADF, a la Societat de Caçadors l’Albiolenca i per últim a tothom que estigui interessat en visitar aquesta explotació.

La finalitat és oferir-vos la informació bàsica necessària per poder opinar i valorar la proposta i així ser capaços de veure si aquesta activitat és interessant pel nostre municipi o no.

Per fer el més transparent possible tot aquest procés, hem demanat l’assessorament necessari a la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat per tal d’iniciar un procés de Participació Ciutadana que ha de permetre que tots els veïns i veïnes.

El 18% de les pedreres que hi ha a Catalunya es concentren a la demarcació de Tarragona

28/09/09 02:00  – Tarragona  –  n.roca

A la demarcació de Tarragona s’hi executen un centenar d’activitats extractives d’àrids. El nombre de pedreres a tota la província representa un 18% del global que hi ha a tot Catalunya. Així, al Camp de Tarragona hi ha 56 canteres, mentre que a les Terres de l’Ebre n’hi ha 45. L’activitat que desenvolupen les empreses del sector sovint és mal vista per la població pel fort impacte mediambiental negatiu que representa per al territori, pel soroll i per la pols que generen. Tot i això, per llei, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat obliga a regenerar les pedreres, i gairebé sempre és un procés paral·lel al de l’extracció. El Gremi d’Àrids de Catalunya agrupa poc més de trenta canteres del territori, les quals es concentren, sobretot, al Baix Camp.

Existeixen dos tipus d’explotacions: les graveres, que aprofiten sorres i graves de torrents o rius, i les pedreres, que extreuen matèries compactes de la muntanya. Però l’objectiu, en ambdós casos, és el mateix: transformar el material en àrids. D’aquests també n’hi ha de dos tipus: els calcaris, que serveixen per fer ciment o formigó, i els granítics, que són més durs i tenen una resistència especial, tot i que són escassos i al país hi ha poquíssim llocs dels quals se’n puguin extreure. Però geològicament parlant, la comarca del Baix Camp resulta ser el territori ideal per a la seva extracció i ja s’ha convertit en una de les comarques en què hi ha més explotacions.

El gerent del Gremi d’Àrids de Catalunya, Jaume Puig, confirmava que la crisi afecta el sector, però que el descens de la demanda és moderat perquè el 70% de les extraccions es destinen a l’obra pública, que es manté. La resta, el 30%, es destina a la construcció privada, i aquí sí que s’ha notat un descens de la producció. Puig deia que respecte al 2008 la demanda total a les pedreres i graveres ha caigut un 30% al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on la minimització de la demanda en el mercat de l’habitatge ha fet que el sector estigui especialment aturat. Les dades, però, són «relatives», ja que pot ser que «en una comarca concreta l’administració pública hi faci una obra i llavors faci falta material», però també pot passar la cosa contrària. Tanmateix, es fa servir molt més d’àrid ampliant el port de Tarragona, deia Puig, que no pas construint cases. Depèn de les dimensions de la pedrera, ja que la d’Alcover (Alt Camp) produeix més que totes les que al llarg de tots aquests anys s’han instal·lat al Baix Camp, com ara les de Mont-roig del Camp o Vilanova d’Escornalbou, tot i que les activitats que generen són molt diferents.

Segons el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, que gestiona l’àmbit d’energia i mines, a la demarcació predominen les explotacions de grava (37), i després les de roca calcària (27) i d’argila (12), tot i que també es treballa amb sauló, escullera i pedra natural. A més, també existeix el cas d’una empresa que explota bauxita –un tipus de mineral que s’utilitza per fer alumini– i també d’altres que extreuen marbre. En total, un centenar de canteres, tot i que no pas totes s’aixopluguen en el Gremi d’Àrids de Catalunya.

Segons Puig, les canteres «donen un servei de país», ja que contribueixen a reactivar la indústria i l’economia, i per això les considera necessàries, ja que el material que s’hi extreu és imprescindible.

On van els àrids que s’extreuen?

La pedra granítica, com que és la més resistent, es fa servir per a la construcció del balast ferroviari perquè esmorteeixi les vibracions dels trens. Però també serveix per fer l’última capa de rodatge d’autopistes, perquè la seva qualitat evita que els pneumàtics rellisquin. Finalment, també es fa servir per construir esculleres als ports marítims. Contràriament, els àrids calcaris s’utilitzen per fer formigó, prefabricats i paviments de carrers o carreteres secundàries. La pedrera que explota Canteras La Ponderosa SA, a Riudecols, és una de les poques que hi ha homologades a l’Estat espanyol per fabricar balast per al tren d’alta velocitat. Adif utilitza pedra extreta d’aquesta cantera per construir el TAV entre Madrid i València. Puig considera que «és una sort geològica» tenir aquest material al territori. I la d’Alforja ha servit per construir les carreteres de les Illes Balears, perquè allà no hi ha aquest tipus de pedra. A banda de les canteres que hi ha a Vilanova d’Escornalbou i a Alforja, Sant Cugat del Vallès és un altre punt on existeix aquest tipus d’àrid. En canvi, per construir equipaments públics, com ara escoles, fa falta àrid calcari, que no costa tant de trobar. Amb tot, Puig explica que sempre s’intenta aprofitar la pedra que es treu de remoure el terreny on després es construirà.

Regeneració integrada

Un cop una gravera o una pedrera perden la seva activitat, arrenca un procés de retorn al medi ambient que, en la majoria dels casos, es fa paral·lelament a l’extracció, que s’executa per etapes. D’aquest procés se’n diu regeneració integrada i consisteix a reforestar l’explotació amb espècies autòctones per etapes. Primer es fa l’extracció d’una part de l’explotació i es regenera, i així es fa progressivament. Puig explicava que a tot Catalunya ja s’han recuperat més de 2.500 hectàrees de terreny, la mateixa superfície que la que ocupa la ciutat de Tarragona, aproximadament. Aquest procediment es fa en consonància, a més, amb la normativa que ha establert el Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb l’objectiu de minimitzar l’impacte paisatgístic i visual, sobretot de les zones en què la concentració de pedreres és més accentuada. D’aquesta manera, es redacta un pla de restauració que en cas que l’empresa no el pugui assumir es remet al govern, el qual l’executa d’una manera subsidiària. Puig subratllava que, a més, ara «rarament es fa res contra els ajuntaments», quan abans se n’ocupava la Generalitat, la qual no tenia en compte l’administració local. Actualment, s’intenta arribar a acords, i si no les empreses busquen altres territoris per poder explotar.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 28-09-2009 Pàgina 2

L’Ajuntament d’Alcover proposa a l’urbanització Masies Catalanes que s’integri a la trama urbana

L’Ajuntament d’Alcover proposa a les set urbanitzacions privades que s’integrin a la trama urbana

 

Podran demanar crèdits d’un interès baix per regularitzar la seva situació

22/07/09 02:00 – Alcover – anna estallo

Les set urbanitzacions privades i els set-cents cinquanta-nou veïns que hi resideixen hauran d’adaptar-se a la nova normativa aprovada el mes de març passat en què es regula el funcionament d’aquest tipus de nuclis de població. Aquest és el requisit indispensable per poder integrar-se en la trama urbana i per poder gaudir de tots els serveis del municipi, tal com els proposa l’Ajuntament d’Alcover. Per adequar-se al reglament, els propietaris disposaran de línies de crèdits de baix interès.

El diputat Roberto Lavandera, membre de la comissió que ha redactat la llei 3/2009 de regulació i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, va reunir-se dilluns al vespre a Alcover amb els representants de les set urbanitzacions privades que hi ha al municipi. Flanquejat pel regidor de Comunicació, Atenció Ciutadana i Urbanitzacions, Joan Puig, i per l’arquitecte municipal, va informar de tots els detalls del que hauran de fer els veïns d’aquests nuclis per poder participar de la trama urbana i tenir accés a tots els serveis bàsics.

«Per entrar a formar part del nucli urbà és imprescindible que reuneixin uns requisits tant pel que fa a la xarxa de clavegueram com al subministrament energètic o la xarxa d’aigua; també hauran de cedir una part de la superfície dels seus terrenys al consistori per a equipaments i zona verda», explicava el regidor Joan Puig, que ha valorat molt positivament la resposta dels veïns que van assistir a la reunió. Per poder fer tota aquesta reconversió i resoldre els dèficits urbanístics, els propietaris tindran al seu abast línies de crèdit a baix interès que retornaran amb quotes que pagaran a través mateix del consistori.
Urbanització a urbanització
a. estallo

Els veïns de les urbanitzacions Masies catalanes, Mas del Cano, Mas Llorenç, Residencial el Remei, Camí dels Muntanyans, la Cabana i les dues parts de Serradalt hauran de satisfer les quotes segons els metres quadrats de cada finca. I cada nucli de població haurà d’analitzar molt bé quines són les deficiències que ha de resoldre. «Algunes es van construir fa quaranta anys i tenen mancances cròniques», afirma el regidor Joan Puig, que reconeix que la millora no serà immediata «perquè el nombre d’urbanitzacions que cada any podran sol·licitar els crèdits serà limitat». Els nuclis de Serradalt II, Mas Llorenç i Mas Del Cano són ara mateix els que potser necessiten «una intervenció més prioritària». Però les característiques concretes de cada urbanització seran analitzades a partir del 30 de juliol en les reunions que els responsables municipals mantindran amb cadascun dels representants de les urbanitzacions, als quals també se’ls informarà del nou pla d’ordenació urbanística d’Alcover.

Publicat el Punt el dia 22 de juliol del 2009

Tres dels sis regidors del PSC de l’Albiol abandonen el govern per discrepàncies amb l’alcalde

16/04/09 02:00 – L’Albiol – s.c / M.L

Aquest dimarts passat es va fer efectiva, en el ple municipal de l’Albiol, la dimissió de tres dels sis regidors del PSC que formen el govern municipal d’aquest municipi del Baix Camp. Els tres regidors dimissionaris, Mario Cortés, Àngels del Sol i Jesús Semper, apunten que les causes de l’abandó de l’executiu són «les profundes discrepàncies» amb l’alcalde, Andreu Carrasco, en la recepció de la urbanització Masies Catalanes.

«En el programa electoral del PSC d’aquestes últimes municipals un dels punts que portàvem per executar era la recepció d’aquesta urbanització. Des del mes d’octubre passat, l’entitat urbanística col·laboradora, que ha actuat com a ajuntament en aquesta zona durant aquests últims anys, va començar a reclamar que el consistori se’n fes càrrec», explica un dels edils dimissionaris, Mario Cortés, que hi afegia que el diàleg entre les dues parts no havia estat bo i s’havia generat molta tensió. «En aquest període de traspàs de la urbanització no hi ha hagut diàleg per part de l’alcalde, i els tres regidors que ara hem plegat no estem d’acord amb aquestes formes, i ja ho hem dit moltes vegades a Carrasco», manifestava Cortés, fins ara regidor d’Hisenda i Protocol. A més, també apuntava que aquesta actitud del batlle de no voler començar els tràmits de traspàs «responia més a qüestions personals o a fets poc explicats», i que calia que els revelés.

Els tres regidors dimissionaris no només abandonen el govern sinó que també renuncien a la seva carta com a regidors «per no entrar en conflicte amb el partit», matisava Cortés. De fet, només ell està adscrit al PSC.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 16-04-2009 Pàgina 4

L’Estat aprova els últims tres projectes a càrrec del fons d’inversió local

10/03/09 02:00  – Tarragona  –  EL PUNT

El Ministeri d’Administracions Públiques ha donat llum verd als últims tres projectes presentats per municipis de la demarcació a la convocatòria del fons d’inversió local (FIL) per generar ocupació. Es tracta de la recuperació de la font Vella de Gratallops, dotada amb 44.728 euros; la millora del ferm de diversos carrers a la urbanització Masies Catalanes de l’Albiol (66.724 euros) i, als Guiamets, el condicionament de la vorera des del camp de futbol fins al límit de la zona urbana (58.297 euros). Seran 509 els projectes que s’executaran al Camp i l’Ebre amb càrrec al FIL.

El Punt Camp de Tarragona 10-03-2009 Pàgina 7

El delegat del Govern presideix l’acte de col·locació de la primera pedra de l’ampliació del local social de Masies Catalanes

Aquesta actuació, finançada pel PUOSC, acostarà els serveis del municipi de l’Albiol al nucli de Masies Catalanes

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va presidir dissabte, 24 de gener, l’acte de col·locació de la primera pedra de l’ampliació del local social de Masies Catalanes, al municipi de l’Albiol. El va acompanyar l’alcalde del municipi, Andreu Carrasco, els membres del consistori i el president de l’entitat urbanística de conservació de les Masies Catalanes, Josep Muntada.

Aquesta és una obra emblemàtica pel municipi del Baix Camp, donat que l’ampliació del local social donarà servei als veïns de la urbanització Masies Catalanes, on hi resideix el 90% de la població de l’Albiol. L’obra, que té un pressupost de 372.313 euros, està finançada amb 312.391 euros pel Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat. El termini d’execució dels treballs és de 8 mesos.

L’ampliació del local social permetrà millorar l’atenció als ciutadans que viuen a Masies Catalanes on, en els últims anys, ha augmentat notablement la població. Les noves dependències acostaran els serveis municipals als veïns d’aquest nucli de l’Albiol i prestaran un servei més àgil.

Publicat a Notes  de Premsa Generalitat de Catalunya