Troben 200 restes humanes de la prehistòria en una cova a Mont-ral

    La investigació, que va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social , serà clau per conèixer com eren els ritus funeraris del neolític

Una recent excavació impulsada per l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) a la cova dels Galls Carboners, al terme muncipal de Mont-ral, permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats del neolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes de les quals es desconeix a quants homes podríen correspondre. Així com també un collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.

«La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys, propietari de la finca on es situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, molt ben conservades, i els seus descendents van dona fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona», explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. «Ara –prossegueix Vergès- el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre col·lectiu a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col·lecció Companys, i ho hem pogut determinar».

Es tracta d’una cova sepulcral col·lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, «però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna», puntualitza Josep Maria Vergès. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: «suposem que es situa entre el neolític final i el calcolític, es a dir, fa uns 5.000 anys abans del present». A banda de les restes humanes, s’han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus que han de permetre obtenir informació de qualitat sobre els ritus funeraris d’aquestes comunitats.

Més investigacions

Una vegada completada l’excavació comença la investigació al laboratori. D’una banda perquè permetrà determinar a quants individus corresponien les restes trobades, però també perquè seran les bases per a la redacció d’un primer estudi que probablement sortirà a la llum abans de l’estiu de l’any vinent, apuntava al Diari l’investigador de l’IPHES, Josep Maria Vergès.

D’altra banda, és molt probable que l’any vinent continui a l’interior de la cova la investigació de camp. Si bé a hores d’ara s’ha completat una feina molt complerta una nova excavació podria aportar-ne noves dades als investigadors, deia Josep Maria Vergès.

Publicat al Diari de Tarragona el 26/11/2010

El futur parc de les muntanyes de Prades, encallat tres anys després de ser anunciat

El conseller va assegurar ahir que el projecte és «en la recta final», tot i que els municipis hi admeten entrebancs

res anys després de ser-ne presentat l’avantprojecte, el parc de les muntanyes de Prades continua encallat. Fent referència a la seva tramitació, el conseller Francesc Baltasar va assegurar ahir, a Vimbodí i Poblet: «És en la recta final i aviat ho portarem a la gestió del govern perquè pugui ser aprovat.» El PNIN de Poblet, que l’any 1998 es va ampliar amb dues reserves naturals parcials, s’integrarà al futur parc, tot i que Baltasar ha garantit que conservarà el seu rang de protecció elevat –per sota dels parcs nacionals, però per sobre dels parcs naturals–. En el territori, el projecte ha estat motiu de debat i ha generat reaccions adverses en els alcaldes dels municipis situats a la serralada de Prades i que estan a l’expectativa perquè es torni a encarrilar.

«Estem acabant els treballs tècnics i aviat ho portarem a la gestió del govern perquè pugui ser aprovat», va sintetitzar ahir a Vimbodí i Poblet el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en relació amb el futur parc de les muntanyes de Prades. El conseller va assistir als actes commemoratius dels 25 anys del PNIN al monestir de Poblet.

Abans, el delegat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, en unes declaracions a El Punt sobre en quin punt estava la tramitació del parc natural de les muntanyes de Prades va donar més detalls i va manifestar: «En un punt en què m’agradaria haver avançat més; al Montsant ja hem adjudicat la seu, però aquest va més lent, ho he de reconèixer, per la situació econòmica en què ens trobem. Quan tinguem més recursos podrem avançar més. Hi ha hagut el diàleg suficient amb els ajuntaments, fa tres anys que hi treballem, sabem el que volen, i arribar a conclusions consensuades no ha de suposar cap obstacle. El problema ara és disposar de la dotació suficient: seria molt fàcil decretar que ja funciona, amb els continguts que hem anat parlant, però si no hem de començar a actuar de manera decidida, amb tota la promoció i el que requereix un parc natural, pensem que val més la pena esperar.» De moment els alcaldes dels municipis que formen part de la serralada de Prades: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana, resten a l’expectativa perquè no han rebut cap informació de nou, ni cap resposta a les propostes i al·legacions que havien fet; aquestes continuen sobre la taula, pendents d’una propera reunió en la qual se’ls informi.

L’alcalde de Prades, Santiago Pons, indicava que la declaració de parc per a les muntanyes de Prades «ha de ser tot dins d’una zona de paratge natural», però es mostra reticent al fet que hi figuri la denominació de «boscos de Poblet» ja que això crea «desequilibris» i reclama a canvi les al·legacions que es van fer per escrit.

Per la seva banda, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, diu que es troba amb les mateixes dificultats que els pobles de dalt la serralada quant a les reivindicacions que es demanaven a l’hora de posar en marxa el projecte, però fent esment a l’actual situació econòmica. Des del PNIN, va assegurar, «seguim treballant per dotar el PNIN de la màxima autoritat».

L’alcalde de Vimbodí i Poblet, Lluís Grau, també mostrava les seves retinències a la posada en marxa «per tal com està la situació econòmica i la quimera que ha originat des d’un principi».

Publicat al Punt el dia 10/01/2009