Cobaltina

Cobaltina

La Cobaltita és un mineral sulfurós compost per cobalt, arsènic i sofre. Conte fins un 10% de ferro i quantitats variables de niquel. El seu sistema de cristal·lització és cúbic.

Antigament també es coneixia com cobalt gris o cobalt brillant. El color oscil·la entre el blanc a gris acerat, amb tintes violetes o vermelles. Si conte molt de ferro pot tenir color gris fosc o inclús negre.

Fins l’any 1908 no se’n coneixia de l’existència de a Catalunya fou Norbert Font i Sagué que en documenta la seva existència a Catalunya a partir d’una troballa realitzada a l’Albiol.

(Veure article publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural l’any 1908)

 

 

Registre de “Pertenencias Mineras”

Ha sido admitido el registro de doce pertnencias de mineral de hierro de la mina llamada California, la cual radica en el término municipal de Albiol.

Publicat al Diari de Tarragona el dia 22/05/1875

Atzurita

L’atzurita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del persa lazaward (blau). Sol anar acompanyada per la malaquita. És una substància molt inestable, i en certes condicions de pressió i temperatura, tendeix a transformar-se en malaquita.

Smithsonita

La smithsonita (o esmitsonita) és un mineral de la classe dels carbonats, en concret es un carbonat de cinc (ZnCO3) que cristal·litza en el sistema romboèdric.

Es sol trobar associada a la blenda en forma de masses fibroses.

Té una duresa Mohs de 4.5

La smithsonita rep el seu nom del mineralogista i químic anglès James Smithson (1754-1829).

La smithsonita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del mineralogista anglès James Smithson (17541829).

Annabergita o Flor de Niquel

L’annabergita o Flor de Niquel és un mineral de la classe dels arsenats de formula Ni3(AsO4)2·8H2O. Rep el seu nom de la localitat d’Annaberg, població de la Saxònia (alemanya).

A l’Albiol s’obtenia a partir del niquel.

Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic amb una simetria prismàtica. De fractura desigual i una exfoliació de perfecte adifícil segons la direcció

El seu color pot ser verda poma, verd clar, gris o blanca.

Esfalerita o Blenda

La blenda o esfalerita (del grec sphaleros, enganyós) és un mineral de la classe dels sulfurs. Es tracta de sulfur de zinc que cristal·litza en el sistema cúbic o regular.

També es pot anomenar blenda (de l’alemany blenden, que pot voler dir lluent però també fals), blenda és un nom tradicional, més antic

L’esfalerita és sulfur de zinc, ZnScristal·litza en el sistema cúbic.

El nom català esfalerita prové del grec sphaleros, que significa enganyós.

A la natura no es troba pura al 100% sinó que sol tenir impureses de ferro. L’esfalerita pura seria transparenta (com el diamant, per exemple) però a causa de les impureses el seu color varia del groguenc al marró fosc. Amb una alta presència de ferro l’esfarelita és de color negre.

L’esfarelita té una duresa 3’5 – 4 i una densitat 4’09; és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant.

És la mena més important de zinc.   Com a tal es va començar a utilitzar al segle XIX quan es va desenvolupar la tecnologia metal•lúrgica. Es presenta sovint associada amb la galena.   De vegades poc contenir metalls poc abundants que seria interessant de poder extreure i concentrar.

Alcofoll

L’alcofoll són unes pólvores finíssimes de galena o de sulfur d’antimoni (estibnita o antimonita, Sb2S3), de sofre i de greix animal emprades per a protegir (antibiòtic) i maquillar els ulls, en especial “la ratlla” o contorn, però també les parpelles, les pestanyes i les celles. Sol ser negre però pot ser de color gris segons la seva composició. Usat des de fa prop de 4.000 anys, es tracta potser del primer antibiòtic sintetitzat per l’home.

A l’Albiol, els romans l’obtenien de la Galena

Tradicionalment s’aplica mullant un bastonet en l’alcofoll, que després es fa lliscar entre les dues parpelles amb l’ull tancat, però sense apretar-lo, de manera que el contorn de dalt i d’avall es pinten alhora.

A Àfrica i a Àsia s’utilitza tradicionalment no només per estètica sinó perquè es considera una protecció per a les infeccions, en especial en deserts o indrets on és fàcil que hi entri pols. Així, és usat per homes i dones, i especialment és aplicat als nens. A Europa algunes dones l’usen com a maquillatge o bé usen llapis d’ulls, negre o d’altres colors, que pot ser o no complementat amb rímel o amb ombra d’ulls.

Mina de ferro la “Dolores”

Publicat al Diari de Tarragona el dia 4 Juny de l’any 1890

EXTRACTO DEL  BOLETIN OFICIAL

Martes 3 de Junio.—Núm. 129.

Por D. Juan García Sánchez, vecino de Reus, se ha registrado una mina de hierro con el nombre de «Dolores», al sitio de «Cuevas del puviilet», término  municipal de Albiol y tierras de D. Francisco Galofré.

Registre de Mines

Por decreto del mismo Gobierno y a instancia de don José Faig, vecino de esta capital, se ba admitido el registro de una mina de mineral plomizo con el nombre de India, al sitio de Botchá gran,  término municipal de Albiol.

Publicat al diari “El Tarraconense” el dia 12-04-1872