Despeses extraordinàries en un poble de muntanya: L’Albiol a inicis del segle XX

 

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

Continuant la recerca de documentació referent als pobles de les Muntanyes de Prades vinculada amb l’aprofitament dels recursos naturals, volem centrar-nos avui en com una petita comunitat rural assumia col·lectivament una important despesa com era l’arranjament de l’església parroquial i de la rectoria on havia de viure el prevere, a través d’una llibreta de comptes de l’Albiol (1).

 

Segons Josep Iglésies aquest terme el 1910 comptava amb 310 habitants. La seva economia depenia estrictament del sector primari: agricultura, ramaderia, silvicultura i mineria.

L’octubre del 1906 arribà a l’Albiol un nou rector, que davant el mal estat i perill dels immobles parroquials. els quals necessitaven reparacions “de absoluta necesidad”, demanà finançament a l’arquebisbe de Tarragona, que li concedí 500 pessetes. La resta de la despesa havia d’anar a càrrec dels veïns, i per aquest motiu realitzà una crida pública a la qual respongueren els feligresos més que amb diners amb jornals i material d’obra.

 Els treballs es desenvoluparen entre els anys 1906 i 1907.

Pere Cavaller cedí tres cabirons i tres jornals per portar arena des del Mas de Barberà.

Pere Ferrer es prestà a fer 2 jornals per traslladar arena.

Pere Masdéu i Joan Ferrer un jornal cadascú per la mateixa finalitat.

Miquel Masdéu transportà amb carro 1.500 rajoles des del Mas de Moixó.

Josep Llaveria pujà amb el seu carro des de la Selva al Mas de Moixó 12 sacs de ciment i amb la mula carregà tres sacs més, també regalà dos cabirons.

Josep Masdéu cedí 2 cabirons i féu dos viatges amb l’animal per pujar teules del Mas de Barberà i altres tres viatges (un al Mas de Moixó per carregar dos sacs de ciment, un al mateix lloc per pujar teules i un darrer a la Selva del Camp per buscar dos sacs de ciment).

Salvador Agustenc transportà tres sacs de ciment del referit Mas de Moixó.

Salvador Masdéu juntament amb el seu ase traginà saldó un dia.

Josep Isern transportà des d’Alcover al seu mas 100 teules, 100 rajoles, 100 toves i 25 tortugues.

Pere Joanpere amb el matxo traginà 100 rajoles des del mas de Moixó.

Bonaventura Ferrer amb el seu ase realitzà tres viatges per carregar rajoles des de l’esmentat mas.

Josep Roig efectuà dos viatges pel mateix motiu.

Francesc Agràs amb el seu ruc en féu tres més; igual que Josep Rius, el qual a més va donar algunes carretades de saldó.

Vicenç Maidéu des de la seva finca portà dues càrregues de saldó.

Josep Ferrer féu un viatge amb una càrrega de rajoles.

L’hisendat Ignasi Batlle des de Bonretorn donà ordre de pujar 300 rajoles i 70 toves, també permeté treure calç del seu forn (entre 28 i 30 roves) pagant dos jornals de transport fins a l’abadia, a més regalà 50  quadrats pel paviment de l’església i cent toves dobles.

Els sous dels professionals de la construcció s’abonaren en metàl·lic. El paleta cobrà 4 ptes. per dia (12 jornals) i el peó la meitat, 2 ptes. Per a portar aigua a peu d’obra s’invertiren tres jornals (a 3 ptes dia).

Alguns materials adquirits foren 8 sacs de guix i 7 tortugues.

El ciment es comprà al selvatà Andreu Barberà i les rajoles al forn de Joseph Domingo també de la Selva del Camp. Els vidres es buscaren a Reus (el viatge i la feina costaren 23,75 ptes).

De cabirons en faltaren i es contractaren amb Josep Roig àlies el Llarg, un de 22 pams a 6,5 ptes; amb Pere Maidéu: sis cabirons de 22 pams a 3 ptes unitat; amb Pere Masdéu, dos de la mateixa mida i preu; amb Pere Cavaller 6 de 18 pams (a 2,5 ptes unitat) i set de 18 pams (2,25 un).

Les llates es negociaren amb Salvador Agustenc àlies Curt (54 llates a 0,37 ptes, en total 20,25 ptes).

El fuster i el ferrer pujaren de la Selva del Camp: el primer cobrà 107 ptes i el segon 47,55.

Per enllatar es necessitaren 500 puntes o claus (que sumen 3 ptes), per pintar les finestres es pagaren 9,30 ptes i per emblanquinar les habitacions i la sagristia 15,25 ptes.

Segons deduïm de la relació, els habitants de l’Albiol el 1906-1907 no podien desviar diners de la seva renda agrària cap a despeses  comunals o comunitàries, per la qual cosa aportaren treball (jornals d’animal) pel transport de materials o donatius en espècie (pedra de saldó, calç, arena, troncs pels trebols). Per als serveis, professionals iproductes industrials (ciment, rajola, teules) havien de dirigir-se a les localitats més grans i properes: sigui Alcover Selva del Camp o Reus (totes tres tenien ferrocarril).

L’emigració de la gent de muntanya aportarà a les ciutats allò que els mancava pel seu desenvolupament: mà d’obra barata.

Josep M. Grau i Pujol

 

NOTES :

(1) Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, parròquia de l’Albiol, llibre de misses, consueta i comptes (1776-1921), caixa 2, núm. 14.

Article publicat a Reboll.Butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà (Montblanc), 10 (estiu 2007),p. 10.