Vecinos del Villa Urrutia denuncian al restaurante por las fiestas nocturnas

Los vecinos de la urbanización Masíes Catalanes, perteneciente al municipio de L’Albiol, más próximos al restaurante Villa Urrutia han iniciado una particular cruzada para defender su derecho al descanso. Gisela Cañadell y su marido Juan Carlos, acompañados por el matrimonio formado por Montse García y Joan Poblet, llevan ya tiempo denunciando al restaurante por, según ellos, ser el responsable de que los fines de semana no puedan descansar por la noche.

«No podemos dormir», explica Gisela, quien añade que «los fines de semana organizan celebraciones en una carpa exterior y la música llega hasta dentro de nuestras casas. Es como si tu tuviésemos una discoteca al lado». Otro de los problemas que estos vecinos han denunciado se produce en el exterior del recinto. «Muchos de los clientes que vienen a estas celebraciones aparcan sus coches delante de nuestras casas, y salen a drogarse o a orinar. Además, por las mañanas nos encontramos vasos y suciedad por todas partes». Tanto Gisela como Joan explican que «al principio íbamos a decirles que bajasen la música, pero no nos hacían caso».

Ante esta situación, en enero del año pasado Gisela inició una recogida de firmas entre los vecinos de Masies Catalanes, llegando a reunir una treintena. El siguiente paso fue denunciar los hechos en el Ayuntamiento. Esta vecina insiste en que «la licencia de actividades (a la que ha tenido acceso el Diari) asegura que la cobertura del proyecto de actividad de restaurante sólo incluye el edificio del restaurante con dos plantas. Pero en ningún momento se incluyen los espacios exteriores».

En fecha de 19 de marzo de 2010, el consistorio hizo un anexo  en esta licencia donde se obliga al restaurante, entre otras cosas, a controlar que sus clientes no aparquen delante de propiedades de tercera personas, a eliminar la música alta, o evitar que  se consuma alcohol o drogas en el entorno del restaurante. Según Gisela, «ninguna de estas obligaciones las están cumpliendo». Los vecinos afectados aseguran que han puesto en venta sus casas, porque «así no podemos vivir» y recuerdan que «si usasen el edificio de dos plantas y lo tuviesen insonorizado no tendríamos ningún problema»

Por su parte, el alcalde de L’Albiol,  Carrasco, recuerda que «el Ayuntamiento está para hacer cumplir la normativa y es evidente que este restaurante, durante un tiempo, no la ha cumplido». Carrasco también explica que «hemos delegado el caso a los Mossos y me consta que ya han abierto varios expedientes y que actualmente se está a la espera de hacer otro». Por último, el alcalde insiste en que «no tenemos ningún problema con Villa Urrutia, siempre y cuando cumplan la normativa y no molesten a nadie».

El dueño se siente perseguido

Llorenç Muñoz, propietario del restaurante Villa Urrutia, no entiende las quejas de esta vecina. «Desde que llegó a la urbanización hace dos años me está haciendo la vida imposible. Me siento perseguido por ella». Este joven empresario se defiende diciendo que «la música sólo se pone dentro del edificio y, teniendo el jardín que tengo, es normal que monte las bodas fuera». Respecto a las obligaciones que le marca la licencia, Llorenç Muñoz afirma que «las cumplo cada día. Salvo algún caso puntual, es imposible que la fiesta se alargue más de las 3 de la mañana». Por último asegura que «llevo muchos años dedicado a esto y me he ganado una reputación, sin tener ninguna queja. Además, muchos vecinos de Masíes Catalanes están conmigo».

Publicat al Diari de Tarragona el  03/06/2011

 

Restauraran els biòtops aquàtics de basses i fonts de l’Albiol i Vilaplana

Segons una nota de premsa de data 24/05/2011 ,   la Diputació de Tarragona i  l’obra social de la caixa amb col.laboració del Taller Ocupacional Baix Camp restauraran els biòtops aquàtics d’algunes basses i fonts de L’Albiol i Vilaplana.

salamandra

Salamandra

L’objectiu principal es adequar aquests espais per a garantir que  les condicions ambientals siguin les millors per la fauna i la flora que habita en aquests espais.

Concretament, es milloraran camins i altres accessos a aquests indrets, es podarà i aclarirà l’arbrat existent, tot respectant les espècies protegides i la flora autòctona;  s’eliminarà el sotabosc, es recuperarà la zona d’entollament o abeurador, i es reconstruirà i canalitzarà la font.

Set persones  del Centre especial de Treball  Baix Camp seran les encarregades de realitzar aquest projecte.

 

Troben 200 restes humanes de la prehistòria en una cova a Mont-ral

    La investigació, que va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social , serà clau per conèixer com eren els ritus funeraris del neolític

Una recent excavació impulsada per l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) a la cova dels Galls Carboners, al terme muncipal de Mont-ral, permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats del neolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes de les quals es desconeix a quants homes podríen correspondre. Així com també un collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.

«La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys, propietari de la finca on es situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, molt ben conservades, i els seus descendents van dona fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona», explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. «Ara –prossegueix Vergès- el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre col·lectiu a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col·lecció Companys, i ho hem pogut determinar».

Es tracta d’una cova sepulcral col·lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, «però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna», puntualitza Josep Maria Vergès. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: «suposem que es situa entre el neolític final i el calcolític, es a dir, fa uns 5.000 anys abans del present». A banda de les restes humanes, s’han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus que han de permetre obtenir informació de qualitat sobre els ritus funeraris d’aquestes comunitats.

Més investigacions

Una vegada completada l’excavació comença la investigació al laboratori. D’una banda perquè permetrà determinar a quants individus corresponien les restes trobades, però també perquè seran les bases per a la redacció d’un primer estudi que probablement sortirà a la llum abans de l’estiu de l’any vinent, apuntava al Diari l’investigador de l’IPHES, Josep Maria Vergès.

D’altra banda, és molt probable que l’any vinent continui a l’interior de la cova la investigació de camp. Si bé a hores d’ara s’ha completat una feina molt complerta una nova excavació podria aportar-ne noves dades als investigadors, deia Josep Maria Vergès.

Publicat al Diari de Tarragona el 26/11/2010

Els resultats de les eleccions al Parlament a L’Albiol

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a L’Albiol el 28 de novembre del 2010:

Cens 298
Vots 188 (63,09%)
Abstenció 110 (36,91%)
Nuls 5
Blancs 13
2010 2006
Partit Vots % Vots %
CIU
61
33,33
40
31,50
PSC
51
27,87
37
29,13
PP
26
14,21
13
10,24
ICV-EUiA
8
4,37
8
6,30
ERC
7
3,83
20
15,75
CDS
6
3,28
SI
4
2,19
CenB
2
1,09
POSI
2
1,09
DW
1
0,55
PACMA
1
0,55
3
2,36
PFyV
1
0,55
Cs
0
0,00
2
1,57

Riudecanyes evita l’agressiva ampliació de La Ponderosa, retallada en 145 hectàrees

L’empresa modifica el projecte de l’anomenada pedrera Victòria, per incompatibilitat amb les normes urbanístiques municipals, i el deixa en 206 hectàrees de drets miners entre Duesaigües i Riudecols

02/11/10 02:00 – riudecanyes – Ò. Meseguer

Els serveis territorials de Medi Ambient al Camp de Tarragona han emès un informe, a què ha tingut accés El Punt, en què s’exclou definitivament Riudecanyes de l’afectació de l’activitat extractiva Victòria, la pedrera de 351 hectàrees que l’empresa La Ponderosa projectava als termes municipals de Riudecols, Duesaigües i Riudecanyes, com a ampliació espectacular de la que ja opera a Riudecols –amb el nom de La Ponderosa mateix– des del 1992. L‘Ajuntament de Riudecanyes ja s’hi havia oposat inicialment, perquè el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del 2006 no permet aquest tipus d’activitat en tot el terme. Tot i que l’alcalde, el convergent Josep Maria Tost, s’havia mostrat obert a avaluar-ne l’impacte i les contraprestacions per introduir canvis en la normativa urbanística, la posició de l’Ajuntament s’ha mantingut inflexible i el Departament de Medi Ambient va començar el mes passat la tramitació del nou projecte d’activitat que s’ha vist obligada a presentar la firma, i que significa una reducció d’unes 145 hectàrees en l’àrea d’extraccions, bàsicament de pòrfirs, pissarres i granits que s’utilitzen en els traçats del tren d’alta velocitat (TAV) o en la capa de rodatge del ferm de les carreteres. L’afectació quedaria en 206,8 hectàrees, que no és poca cosa, a repartir entre Riudecols (72,1 hectàrees) i Duesaigües (134,6). Això vol dir que també ha quedat minimitzada l’afectació en aquests dos termes, ja que en el projecte inicial, segons les dades de l’expedient de Medi Ambient, Riudecanyes només s’emportava la meitat de les 145 hectàrees que ara s’han retallat. A més a més, segons Tost mateix, on hi havia els millors materials per a les infraestructures del TAV era just a Riudecanyes.

Els ecologistes, que deuen respirar una mica més tranquils, s’havien exclamat en conèixer l’envergadura de l’expansió de la Ponderosa, que en un primer moment preveia una explotació durant 81 anys –la concessió per part de Mines és per 30 anys, renovables fins a un màxim de 90, i la de Medi Ambient s’ha de renovar cada 8 anys– i un volum d’extracció de materials d’1,9 milions de tones anuals. Ara, però, l’empresa haurà hagut de redimensionar les seves pretensions. Una ambició que, tenint en compte que el negoci està vinculat a les grans infraestructures, topa a la vegada amb la retallada espectacular de la inversió en obra pública decretada pel Ministeri de Foment2.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 02-11-2010 Pàgina 3

El govern admet que hi ha pedreres en situació irregular

02/11/10 02:00 – riudecols – Òscar Meseguer

Diverses activitats extractives han evitat el filtre de la comissió d’Urbanisme, que veu insuficients els informes municipals

Els proteccionistes s’hi aferren en els recursos contra tres autoritzacions al terme de Riudecols

Per entendre’ns, no estan demanant el permís d’obra i, si algú ho denuncia, un jutge els pot donar la raó [als denunciants]”. Així de clar es va manifestar el cap dels serveis territorials d’Urbanisme de Tarragona, Francesc Santacana, sobre la situació d’algunes

pedreres del Baix Camp, sobretot les que s’han posat en funcionament darrerament, per exemple al terme de Riudecols. “En els últims cinc anys no ha passat cap pedrera per la comissió d’Urbanisme de Tarragona”, admet Santacana, que no ho veu lògic, però que a la vegada analitza el buit que miren d’aprofitar les empreses, amb la connivència –voluntària o ignorant– dels ajuntaments: “La regulació d’aquestes activitats és genèrica i es produeix un curtcircuit”. Ho diu per il·lustrar el fet que, per tal d’aconseguir la llicència mediambiental per a l’extracció d’àrids, que atorga el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, les empreses promotores de les pedreres demanen un certificat de compatibilitat urbanística als ajuntaments, però amb aquest pas driblen l’obligatorietat de tramitar un document de planificació urbanística acurat, perquè sigui avalat pel govern a través de la comissió d’Urbanisme territorial de torn. “Els certificats acaben sent informes tècnics, fets pels serveis tècnics del consell comarcal, però sense declaració d’impacte i sense contingut urbanístic”, denuncia l’advocat i secretari de l’associació en defensa del territori i el patrimoni de Riudecols (Delterpa), Ferran Roca, que explica que, amb aquests i altres arguments, la plataforma haurà presentat al jutjat tres contenciosos administratius contra les autoritzacions de tres activitats al terme d’aquest municipi del Baix Camp, el més pressionat per la proliferació de pedreres. L’argument de la irregularitat urbanística l’han fet servir per recórrer contra l’autorització de la pedrera Ana Belén i contra la instal·lació d’una planta asfàltica a la zona d’extracció de la mateixa empresa (Considetesa) que explota l’Ana Belén. A més a més, els serveis jurídics de l’associació estan preparant un altre contenciós, amb fonaments similars, contra la llicència atorgada a la tarragonina Baltasar López per la pedrera situada a prop del nucli i la riera de les Voltes, una explotació que ara fa un any i mig va ser el detonant d’un important moviment d’oposició a les pedreres a Riudecols.

Si els recursos prosperen, totes les empreses que exploten aquestes instal·lacions es veurien si més no obligades a regularitzar la seva situació amb relació a la legalitat urbanística. A Riudecols hi ha una quarta pedrera –la més gran, antiga, i en aquest sentit ben regularitzada, és la de La Ponderosa– que també està tramitant el permís ambiental: es tracta de la mina Creuet, a explotar per Vivers i Jardineria Jordis SL; i també es troba en tramitació una altra pedrera polèmica al terme municipal de l’Argentera. Les pedreres, a més de l’autorització ambiental, reben el permís d’activitat de la direcció general de Mines, del Departament d’Economia.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 02-11-2010 Pàgina 2

Mina de ferro la “Dolores”

Publicat al Diari de Tarragona el dia 4 Juny de l’any 1890

EXTRACTO DEL  BOLETIN OFICIAL

Martes 3 de Junio.—Núm. 129.

Por D. Juan García Sánchez, vecino de Reus, se ha registrado una mina de hierro con el nombre de «Dolores», al sitio de «Cuevas del puviilet», término  municipal de Albiol y tierras de D. Francisco Galofré.

La pedrera La Ponderosa, d’Alcover, rep la visita del president del Parlament

04/05/10 02:00  – Alcover  –  el punt

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va visitar divendres, les instal·lacions de la pedrera d’Alcover, Canteras La Ponderosa, SA. En la seva visita va estar acompanyat per Anton Ferré, alcalde d’Alcover i diputat al Congrés; Quim Roca, president del Gremi d’Àrids de Catalunya; Antoni Sans, cap de l’Ogau de Tarragona; Ernest Benito, director d’Economia i Finances de la Generalitat a Tarragona; Francesc Figueras, cap de secció d’Activitats Extractives i Radioactives, i Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls. Tots ells van ser rebuts per Josep Rodríguez, director general de Canteras La Ponderosa i per l’equip directiu de l’empresa.

La visita va consistir en un recorregut per les instal·lacions amb la vista panoràmica de la mateixa pedrera i del Camp de Tarragona des del cim, l’explicació de la maqueta de les fases d’explotació i audiovisuals de diversos fotomuntatges amb vistes de la maqueta i vídeos de temes mediambientals com ara la plantada d’arbres, a càrrec d’alumnes de l’ IES Fonts del Glorieta d’Alcover.

Canteras La Ponderosa és una empresa de trituració i classificació d’àrids per a obra pública i edificació; fabricants de formigó i basalt per a vies fèrries d’alta velocitat, entre altres. Actualment té una plantilla d’uns 120 treballadors, entre manteniment, transport d’àrids i formigó i personal de planta; i subministra àrids i formigons per a destacades obres públiques de les comarques de Tarragona i el tren d’alta velocitat, entre altres.

La visita va resultar profitosa i es va constatar la importància d’un dels subministraments bàsics per a les noves infraestructures i construcció, que constitueixen una de les bases del progrés del nostre país.

Article orginal a  www.avui.cat

Una vintena de parròquies i esglésies del Camp de Tarragona digitalitzen els seus registres sacramentals.

Una vintena de parròquies i esglésies del Camp de Tarragona ja tenen els seus registres sacramentals digitalitzats, gràcies a la iniciativa de l’Arxiu Històric Diocesà que ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona. Els registres d’aquestes esglésies i parròquies, amb documents datats d’entre el segle XVI i el primer quart del segle XX, ja són a l’abast dels investigadors per mitjà dels ordinadors situats a la sala de consulta de l’arxiu (al carrer Sant Pau, 2, de Tarragona), i al públic en general a través de la xarxa d’internet. Els pobles d’Alió, l’Albiol, Arbolí, Argentera, Bellavista, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Esblada, Farena, la Febró, Figuerola del Camp, Forès, la Mussara, el Pla de Santa Maria, les Pobles, Pontils, Querol, Renau, la Riba, Siurana, Tamarit, Vallespinosa i Vilanova d’Escornalbou han estat ja els beneficiaris d’aquesta iniciativa. Es preveu que altres parròquies i esglésies, sense recursos per digitalitzar els seus registres, s’adhereixin a la iniciativa.

Extracte de l’article publicat a l’AVUI  04/02/2010

La Diputació destina 109.000 euros a renovar els equips informàtics de 58 ajuntaments

La Diputació de Tarragona ha aprovat destinar 109.764,22 euros a la renovació dels equips informàtics i de comunicacions de 58 ajuntaments de la demarcació. Aquests ajuts, emmarcats dins el programa ARTIC, donen subvencions als ajuntaments de municipis de menys de 5.000 habitants. Els consistoris reben un ajut per facilitar-los l’adquisició de material informàtic. Les subvencions varien entre els 143,59 euros de Querol i els 3.000 que rebran els ajuntaments d’Albinyana, l’Albiol, Ascó, Benifallet, Bràfim, Cornudella de Montsant, Duesaigües, l’Espluga de Francolí, Falset, Figuerola del Camp, Poboleda, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, Vila-rodona i l’Entitat Municipal descentralitzada de Jesús, al municipi de Tortosa.

Publicat al Punt el 01/01/2010