El Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament de l’Albiol signaran un conveni per arranjar el camí Mas Vidal

El Ple del Consell Comarcal del Baix Camp de 30 de juny de 2010 va aprovar per unanimitat el conveni amb l’Ajuntament de l’Albiol que ha de regular la col·laboració entre ambdues institucions per a l’arranjament del camí Mas Vidal d’aquest municipi, que té un pressupost de 40.800 euros(IVA inclòs).

Aquest projecte s’emmarca en els ajuts que atorga anualment la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per finançar actuacions sobre la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. En el cas del Baix Camp, són 7 els municipis que se’n poden beneficiar i per això rotativament cada any un dels municipis n’és el beneficiari.

El camí de Mas Vidal comença al Camí de l’Albiol a la Mussara, a l’alçada del Mas de Nogués, i es dirigeix al barranc de les Tosques fins arribar ja al terme municipal de Mont-ral (Alt Camp). En total l’actuació se centra en 2.400 metres amb una ampliada variable que té una mitja de 3.5 metres. L’objectiu de l’actuació és millorar aquest camí que s’endinsa als boscos i que està molt deteriorat per tal que s’hi pugui accedir sense problemes en cas d’emergència d’incendi forestal.

Concretament, la intervenció consistirà en l’arranjament del ferm del camí i en la pavimentació de 277 metres amb formigó. El termini d’execució és d’un mes.

Publicat a la web www.baixcamp.cat el  01/07/2010

Mina de ferro la “Dolores”

Publicat al Diari de Tarragona el dia 4 Juny de l’any 1890

EXTRACTO DEL  BOLETIN OFICIAL

Martes 3 de Junio.—Núm. 129.

Por D. Juan García Sánchez, vecino de Reus, se ha registrado una mina de hierro con el nombre de «Dolores», al sitio de «Cuevas del puviilet», término  municipal de Albiol y tierras de D. Francisco Galofré.

La pedrera La Ponderosa, d’Alcover, rep la visita del president del Parlament

04/05/10 02:00  – Alcover  –  el punt

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va visitar divendres, les instal·lacions de la pedrera d’Alcover, Canteras La Ponderosa, SA. En la seva visita va estar acompanyat per Anton Ferré, alcalde d’Alcover i diputat al Congrés; Quim Roca, president del Gremi d’Àrids de Catalunya; Antoni Sans, cap de l’Ogau de Tarragona; Ernest Benito, director d’Economia i Finances de la Generalitat a Tarragona; Francesc Figueras, cap de secció d’Activitats Extractives i Radioactives, i Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls. Tots ells van ser rebuts per Josep Rodríguez, director general de Canteras La Ponderosa i per l’equip directiu de l’empresa.

La visita va consistir en un recorregut per les instal·lacions amb la vista panoràmica de la mateixa pedrera i del Camp de Tarragona des del cim, l’explicació de la maqueta de les fases d’explotació i audiovisuals de diversos fotomuntatges amb vistes de la maqueta i vídeos de temes mediambientals com ara la plantada d’arbres, a càrrec d’alumnes de l’ IES Fonts del Glorieta d’Alcover.

Canteras La Ponderosa és una empresa de trituració i classificació d’àrids per a obra pública i edificació; fabricants de formigó i basalt per a vies fèrries d’alta velocitat, entre altres. Actualment té una plantilla d’uns 120 treballadors, entre manteniment, transport d’àrids i formigó i personal de planta; i subministra àrids i formigons per a destacades obres públiques de les comarques de Tarragona i el tren d’alta velocitat, entre altres.

La visita va resultar profitosa i es va constatar la importància d’un dels subministraments bàsics per a les noves infraestructures i construcció, que constitueixen una de les bases del progrés del nostre país.

Article orginal a  www.avui.cat

Cavalls obrint ruta

La volta eqüestre de l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya ha passat per la demarcació, on s’han recollit dades per a futurs itineraris amb GPS

06/04/10 02:00  – Tarragona  –  S. CASADO

Per tal de celebrar els primers vint-i-cinc anys d’existència, l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya (AMAC) va decidir organitzar una volta eqüestre pel país, dividida en disset etapes, a disputar fins al novembre. Lluny de ser una competició amb guanyadors i un podi final i al marge de gaudir dels paisatges i de la convivència entre amants dels cavalls, la prioritat era acumular dades per acabar elaborant una ruta eqüestre del màxim nombre de llocs per on passi la marxa. A final d’any les dades es podran consultar a través del web de l’AMAC, ja siguin senders, llocs d’interès i allotjaments, entre d’altres, que aniran penjant a la xarxa els diversos socis de l’associació un cop s’acabi la gran ruta a cavall pel país.

Institucions, a l’aguait

Fotografia Marta Martinez

Fotografia Marta Martinez

Molts ens comarcals i ajuntaments del país ja s’han interessat per les dades que recull l’AMAC per complementar guies turístiques. «Al consell de l’Alt Camp van al·lucinar quan els vam explicar la iniciativa, perquè sí que tenien rutes per fer a peu, en BTT i en cotxe, però no a cavall», va explicar Esther Espadaler, membre de l’AMAC. En la volta, s’hi inverteixen dos caps de setmana cada mes per fer ruta, i per Setmana Santa s’ha fet la sisena etapa, amb un passeig pel Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. La ruta, però, s’allunya dels convencionalismes propis d’una cursa, perquè, de fet, no ho és ni es va idear perquè ho fos. «Aquí ningú ve a competir. Això és una excursió a cavall entre amics i gent que té afició pel món del cavall, ja sigui perquè et ve de família o perquè t’hi has aficionat», va destacar Espadaler, organitzadora d’una de les quatre etapes que es van fer des de divendres fins ahir.

Tot al detall

En total hi participen una quarantena de genets amb el respectiu cavall, i també hi ha acompanyants i contacte permanent amb veterinaris i ferradors, i més gent que col·labora en tasques de logística, com ara transportar aigua, pinso compost, fenc, palla, civada i garrofes, la dieta bàsica dels cavalls i elements imprescindibles, juntament amb les ferradures. «Un cavall mal ferrat pot acabar coix», va remarcar Espadaler, que celebra que les pluges de l’hivern hagin fet que el paisatge sigui molt més verd i que, a més, hi hagi més rierols i tolls que mai perquè els cavalls puguin beure aigua i evitar així una càrrega innecessària de líquid. De tota manera, divendres es va fer de nit al refugi de la Mussara, i com que no hi havia aigua, s’hi van haver de pujar mil litres d’aigua. Una de les peculiaritats de la ruta hípica per Catalunya és que cadascuna de les etapes porta el segell d’un dels socis de l’associació. D’aquesta manera es descarrega de feina els dirigents de l’ens, i tal com va recordar Espadaler: «Cada persona ens porta per on creu que es poden veure coses i llocs interessants.»

De Valls a l’Espluga

Tot i que les instruccions que es van lliurar als participants indicaven que es completarien uns 90 quilòmetres des de Valls fins a l’Espluga de Francolí, finalment en van fer més de 150, passant per l’Albiol, la Mussara, Torroja del Priorat i Prades, municipis dels quals van assaborir les delícies gastronòmiques. A diferència d’una competició, «aquí importa que el cavall sigui resistent i valent, que confiï en el genet i que s’adapti a tot», va resumir Espadaler. La setena etapa, de l’Espluga a Mollerussa, tindrà lloc els dies 17 i 18 d’abril.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 06-04-2010 Pàgina 35

El nou hotel al mas de Carnisser, condicionat a prospeccions arqueològiques

29/03/10 02:00  – L’Albiol  –  ò.p.j

La darrera comissió d’Urbanisme de Tarragona va suspendre de moment l’aprovació definitiva del pla especial urbanístic per a la reforma del mas de Carnisser de l’Albiol, que es vol reformar i ampliar per convertir-se en un hotel rural de 14 habitacions.

El projecte preveu ampliar la construcció existent perquè passi d’uns 1.700 a 2.200 metres quadrats en planta baixa, on es vol fer una sala de conferències, un gimnàs i una zona de spa, entre altres serveis.

Un informe previ de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat, però, alerta que probablement hi ha restes romanes a la finca, i per tant cal abans que els promotors de l’hotel rural presentin un informe arqueològic –que hauria d’aprovar el Departament de Cultura de la Generalitat– que asseguri que, si n’hi ha, l’ampliació prevista del mas no les afecta.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 29-03-2010 Pàgina 8

Una fundació en defensa dels animals denuncia el maltractament fins a la mort de dos gossos de caça a Tarragona

02/03/10 00:00 – ACN

Una fundació en defensa dels animals ha denunciat aquest dimarts a la tarda que dos gossos de caça van ser ‘maltractats fins a la mort’ a Tarragona, mostrant una imatge dels animals. La Fundació per a l’Adopció, Apadrinament i Defensa dels Animals (FAADA) afirma haver rebut l’avís d’un particular que havia trobat els dos gossos morts, en concret, al municipi de l’Albiol (Baix Camp). Dos membres de l’entitat s’hi van desplaçar i van trobar-se ‘un gos i el seu cadell -sense microxip- lligats a un arbre i colpejats amb pedres fins a la mort’. Segons la fundació, va informar els Agents Rurals que es van fer càrrec dels animals i van obrir una investigació per localitzar els responsables.

La fundació lamenta que les administracions competents -els ajuntaments, per a infraccions lleus, i la Generalitat per a les greus i molt greus- no posin fi a ‘tants casos d’abandó, maltractament i mort que estan succeint a diari a tot el territori’.A partir d’aquí, la FAADA enviarà un escrit al Departament de Medi Ambient exigint ‘més rigor’ per part dels serveis jurídics en la resolució dels expedients sancionadors a fi que les multes que s’aconsegueixin imposar siguin ‘exemplars’.

Publicat al Punt Dimecres 17 Novembre 2010

Una vintena de parròquies i esglésies del Camp de Tarragona digitalitzen els seus registres sacramentals.

Una vintena de parròquies i esglésies del Camp de Tarragona ja tenen els seus registres sacramentals digitalitzats, gràcies a la iniciativa de l’Arxiu Històric Diocesà que ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona. Els registres d’aquestes esglésies i parròquies, amb documents datats d’entre el segle XVI i el primer quart del segle XX, ja són a l’abast dels investigadors per mitjà dels ordinadors situats a la sala de consulta de l’arxiu (al carrer Sant Pau, 2, de Tarragona), i al públic en general a través de la xarxa d’internet. Els pobles d’Alió, l’Albiol, Arbolí, Argentera, Bellavista, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Esblada, Farena, la Febró, Figuerola del Camp, Forès, la Mussara, el Pla de Santa Maria, les Pobles, Pontils, Querol, Renau, la Riba, Siurana, Tamarit, Vallespinosa i Vilanova d’Escornalbou han estat ja els beneficiaris d’aquesta iniciativa. Es preveu que altres parròquies i esglésies, sense recursos per digitalitzar els seus registres, s’adhereixin a la iniciativa.

Extracte de l’article publicat a l’AVUI  04/02/2010

La Diputació destina 109.000 euros a renovar els equips informàtics de 58 ajuntaments

La Diputació de Tarragona ha aprovat destinar 109.764,22 euros a la renovació dels equips informàtics i de comunicacions de 58 ajuntaments de la demarcació. Aquests ajuts, emmarcats dins el programa ARTIC, donen subvencions als ajuntaments de municipis de menys de 5.000 habitants. Els consistoris reben un ajut per facilitar-los l’adquisició de material informàtic. Les subvencions varien entre els 143,59 euros de Querol i els 3.000 que rebran els ajuntaments d’Albinyana, l’Albiol, Ascó, Benifallet, Bràfim, Cornudella de Montsant, Duesaigües, l’Espluga de Francolí, Falset, Figuerola del Camp, Poboleda, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, Vila-rodona i l’Entitat Municipal descentralitzada de Jesús, al municipi de Tortosa.

Publicat al Punt el 01/01/2010

El 18% de les pedreres que hi ha a Catalunya es concentren a la demarcació de Tarragona

28/09/09 02:00  – Tarragona  –  n.roca

A la demarcació de Tarragona s’hi executen un centenar d’activitats extractives d’àrids. El nombre de pedreres a tota la província representa un 18% del global que hi ha a tot Catalunya. Així, al Camp de Tarragona hi ha 56 canteres, mentre que a les Terres de l’Ebre n’hi ha 45. L’activitat que desenvolupen les empreses del sector sovint és mal vista per la població pel fort impacte mediambiental negatiu que representa per al territori, pel soroll i per la pols que generen. Tot i això, per llei, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat obliga a regenerar les pedreres, i gairebé sempre és un procés paral·lel al de l’extracció. El Gremi d’Àrids de Catalunya agrupa poc més de trenta canteres del territori, les quals es concentren, sobretot, al Baix Camp.

Existeixen dos tipus d’explotacions: les graveres, que aprofiten sorres i graves de torrents o rius, i les pedreres, que extreuen matèries compactes de la muntanya. Però l’objectiu, en ambdós casos, és el mateix: transformar el material en àrids. D’aquests també n’hi ha de dos tipus: els calcaris, que serveixen per fer ciment o formigó, i els granítics, que són més durs i tenen una resistència especial, tot i que són escassos i al país hi ha poquíssim llocs dels quals se’n puguin extreure. Però geològicament parlant, la comarca del Baix Camp resulta ser el territori ideal per a la seva extracció i ja s’ha convertit en una de les comarques en què hi ha més explotacions.

El gerent del Gremi d’Àrids de Catalunya, Jaume Puig, confirmava que la crisi afecta el sector, però que el descens de la demanda és moderat perquè el 70% de les extraccions es destinen a l’obra pública, que es manté. La resta, el 30%, es destina a la construcció privada, i aquí sí que s’ha notat un descens de la producció. Puig deia que respecte al 2008 la demanda total a les pedreres i graveres ha caigut un 30% al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on la minimització de la demanda en el mercat de l’habitatge ha fet que el sector estigui especialment aturat. Les dades, però, són «relatives», ja que pot ser que «en una comarca concreta l’administració pública hi faci una obra i llavors faci falta material», però també pot passar la cosa contrària. Tanmateix, es fa servir molt més d’àrid ampliant el port de Tarragona, deia Puig, que no pas construint cases. Depèn de les dimensions de la pedrera, ja que la d’Alcover (Alt Camp) produeix més que totes les que al llarg de tots aquests anys s’han instal·lat al Baix Camp, com ara les de Mont-roig del Camp o Vilanova d’Escornalbou, tot i que les activitats que generen són molt diferents.

Segons el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, que gestiona l’àmbit d’energia i mines, a la demarcació predominen les explotacions de grava (37), i després les de roca calcària (27) i d’argila (12), tot i que també es treballa amb sauló, escullera i pedra natural. A més, també existeix el cas d’una empresa que explota bauxita –un tipus de mineral que s’utilitza per fer alumini– i també d’altres que extreuen marbre. En total, un centenar de canteres, tot i que no pas totes s’aixopluguen en el Gremi d’Àrids de Catalunya.

Segons Puig, les canteres «donen un servei de país», ja que contribueixen a reactivar la indústria i l’economia, i per això les considera necessàries, ja que el material que s’hi extreu és imprescindible.

On van els àrids que s’extreuen?

La pedra granítica, com que és la més resistent, es fa servir per a la construcció del balast ferroviari perquè esmorteeixi les vibracions dels trens. Però també serveix per fer l’última capa de rodatge d’autopistes, perquè la seva qualitat evita que els pneumàtics rellisquin. Finalment, també es fa servir per construir esculleres als ports marítims. Contràriament, els àrids calcaris s’utilitzen per fer formigó, prefabricats i paviments de carrers o carreteres secundàries. La pedrera que explota Canteras La Ponderosa SA, a Riudecols, és una de les poques que hi ha homologades a l’Estat espanyol per fabricar balast per al tren d’alta velocitat. Adif utilitza pedra extreta d’aquesta cantera per construir el TAV entre Madrid i València. Puig considera que «és una sort geològica» tenir aquest material al territori. I la d’Alforja ha servit per construir les carreteres de les Illes Balears, perquè allà no hi ha aquest tipus de pedra. A banda de les canteres que hi ha a Vilanova d’Escornalbou i a Alforja, Sant Cugat del Vallès és un altre punt on existeix aquest tipus d’àrid. En canvi, per construir equipaments públics, com ara escoles, fa falta àrid calcari, que no costa tant de trobar. Amb tot, Puig explica que sempre s’intenta aprofitar la pedra que es treu de remoure el terreny on després es construirà.

Regeneració integrada

Un cop una gravera o una pedrera perden la seva activitat, arrenca un procés de retorn al medi ambient que, en la majoria dels casos, es fa paral·lelament a l’extracció, que s’executa per etapes. D’aquest procés se’n diu regeneració integrada i consisteix a reforestar l’explotació amb espècies autòctones per etapes. Primer es fa l’extracció d’una part de l’explotació i es regenera, i així es fa progressivament. Puig explicava que a tot Catalunya ja s’han recuperat més de 2.500 hectàrees de terreny, la mateixa superfície que la que ocupa la ciutat de Tarragona, aproximadament. Aquest procediment es fa en consonància, a més, amb la normativa que ha establert el Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb l’objectiu de minimitzar l’impacte paisatgístic i visual, sobretot de les zones en què la concentració de pedreres és més accentuada. D’aquesta manera, es redacta un pla de restauració que en cas que l’empresa no el pugui assumir es remet al govern, el qual l’executa d’una manera subsidiària. Puig subratllava que, a més, ara «rarament es fa res contra els ajuntaments», quan abans se n’ocupava la Generalitat, la qual no tenia en compte l’administració local. Actualment, s’intenta arribar a acords, i si no les empreses busquen altres territoris per poder explotar.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 28-09-2009 Pàgina 2

L’Ajuntament d’Alcover proposa a l’urbanització Masies Catalanes que s’integri a la trama urbana

L’Ajuntament d’Alcover proposa a les set urbanitzacions privades que s’integrin a la trama urbana

 

Podran demanar crèdits d’un interès baix per regularitzar la seva situació

22/07/09 02:00 – Alcover – anna estallo

Les set urbanitzacions privades i els set-cents cinquanta-nou veïns que hi resideixen hauran d’adaptar-se a la nova normativa aprovada el mes de març passat en què es regula el funcionament d’aquest tipus de nuclis de població. Aquest és el requisit indispensable per poder integrar-se en la trama urbana i per poder gaudir de tots els serveis del municipi, tal com els proposa l’Ajuntament d’Alcover. Per adequar-se al reglament, els propietaris disposaran de línies de crèdits de baix interès.

El diputat Roberto Lavandera, membre de la comissió que ha redactat la llei 3/2009 de regulació i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, va reunir-se dilluns al vespre a Alcover amb els representants de les set urbanitzacions privades que hi ha al municipi. Flanquejat pel regidor de Comunicació, Atenció Ciutadana i Urbanitzacions, Joan Puig, i per l’arquitecte municipal, va informar de tots els detalls del que hauran de fer els veïns d’aquests nuclis per poder participar de la trama urbana i tenir accés a tots els serveis bàsics.

«Per entrar a formar part del nucli urbà és imprescindible que reuneixin uns requisits tant pel que fa a la xarxa de clavegueram com al subministrament energètic o la xarxa d’aigua; també hauran de cedir una part de la superfície dels seus terrenys al consistori per a equipaments i zona verda», explicava el regidor Joan Puig, que ha valorat molt positivament la resposta dels veïns que van assistir a la reunió. Per poder fer tota aquesta reconversió i resoldre els dèficits urbanístics, els propietaris tindran al seu abast línies de crèdit a baix interès que retornaran amb quotes que pagaran a través mateix del consistori.
Urbanització a urbanització
a. estallo

Els veïns de les urbanitzacions Masies catalanes, Mas del Cano, Mas Llorenç, Residencial el Remei, Camí dels Muntanyans, la Cabana i les dues parts de Serradalt hauran de satisfer les quotes segons els metres quadrats de cada finca. I cada nucli de població haurà d’analitzar molt bé quines són les deficiències que ha de resoldre. «Algunes es van construir fa quaranta anys i tenen mancances cròniques», afirma el regidor Joan Puig, que reconeix que la millora no serà immediata «perquè el nombre d’urbanitzacions que cada any podran sol·licitar els crèdits serà limitat». Els nuclis de Serradalt II, Mas Llorenç i Mas Del Cano són ara mateix els que potser necessiten «una intervenció més prioritària». Però les característiques concretes de cada urbanització seran analitzades a partir del 30 de juliol en les reunions que els responsables municipals mantindran amb cadascun dels representants de les urbanitzacions, als quals també se’ls informarà del nou pla d’ordenació urbanística d’Alcover.

Publicat el Punt el dia 22 de juliol del 2009