Aprobada la agrupación de jueces de paz de l’Albiol, Castellvell, Almoster i la Selva

El Departament de Justícia ha aprobado la creación de la agrupación de secretarias de juzgados de paz número 69, integrada por las localidades de Castellvell del Camp, Almoster, l’Albiol y La Selva del Camp, que será la sede de la entidad.

En este  sentido, hace alrededor de dos años y medio que se iniciaron los trámites para formar la agrupación que pertenece al partido judicial de Reus del ámbito del Servicio Territorial de Tarragona y dará servicio a una población total de 9.824 habitantes.

«Nos conocíamos de algunos cursos que habíamos impartido en el Departament de Justícia  y todos coincidimos con la necesidad de profesionalizar un poco más el trabajo de la secretaria de juez de paz», explica Josepa Casadó, jueza de paz de la Selva del Camp, quien añade que «presentamos la solicitud con la voluntad de que nos asignaran personal profesionalizado».

Asimismo, actualmente es un funcionario de cada Ayuntamiento el que suscribe las tareas de la secretaría del juzgado de paz: «Las funciones las desarrolla una persona que es administrativa y que ejerce las tareas correspondientes por buena voluntad y por la experiencia de los años que lleva siendo la responsable de este ámbito», argumenta el juez de paz de Almoster.

Esperando presupuesto

Aunque la entidad ha sido aprobada, todavía no está en funcionamiento, ya que no cuenta con la dotación presupuestaria necesaria para trabajar tal y como se establece en el Diari Oficial de la Generalitat: «La creación de la agrupación tendrá efectos y entrará en funcionamiento a partir del momento en qué sean dotadas presupuestariamente».

En este sentido, esto también dará lugar a la ocupación de las plazas que determina el mismo documento: «La plantilla de esta agrupación estará constituida por una plaza del cuerpo de gestión procesal y administrativa, para que quién lo ocupe se haga cargo de la secretaría del órgano judicial, y por una plaza del cuerpo de auxilio judicial».

En este sentido, con el futuro funcionamiento los cuatro municipios esperan mejorar servicio al ciudadano y agilizar los trámites: «Como colaboramos con otros juzgados esperamos aligerar la actividad de todos», explica Ignasi Amigó, juez de paz de Castellvell del Camp.

Publicat al Diari de Tarragona el 01-01-2011

L’Albiol inicia un procés participatiu

El passat diumenge 23 de gener de va tenir lloc a l’Albiol una consulta ciutadana sobre el futur del municipi a les noves dependències municipals de Les Masies Catalanes de les 10 del matí fins al migdia. Aquesta acció impulsada per l’ajuntament ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’empresa Ceres, d’estudis sociològics.

L’objectiu d’aquesta sessió a la que van assistir uns 60 albiolencs i albiolenques era valorar l’acció de govern i detectar entre tots/es les principals necessitats a resoldre d’ara en endavant.

La sessió va iniciar-se amb la presentació de les principals actuacions municipals desenvolupades en la última legislatura per informar a la ciutadania del que s’ha fet, per passar després al treball en petits grups on els participants van reflexionar sobre l’actuació feta i van indicar quines són les seves propostes de futur per al municipi.

Les conclusions del taller, juntament amb la resposta del Consistori seran enviades als participants per tal que puguin validar l’informe final i aquest serà tingut en compte a l’hora de definir les futures accions municipals a realitzar. Aquest informe també es difondrà per altres mitjans per tal que tothom pugui consultar-lo.

Publicat a la web del Consell Comarcal del Baix Camp el dia 24/01/2011

Es constitueix el Consell de les Dones del Baix Camp

Una cinquantena de persones entre alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors, consellers i consellers comarcals i personal tècnic s’han trobat dilluns 17 de gener al Consell Comarcal del Baix Camp per constituir el Consell Consultiu de les Dones de la comarca. Durant l’acte el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Josep Masdeu, ha destacat que amb la posada en marxa del Consell de les Dones comença una nova etapa per avançar cap a la igualtat de gènere des d’una perspectiva tranversal que impliqui les polítiques municipals i comarcal.

Masdeu també ha ressaltat que alguns municipis de la comarca, com Reus i Cambrils, fa temps que realitzen accions en aquesta línia, i que el paper del Consell Comarcal és fer de “casa comuna, on totes les experiències i sensibilitats dels municipis del Baix Camp es trobin i es puguin potenciar les polítiques cap a la igualtat de gènere a totes les poblacions de la comarca”.

Per la seva banda, la regidora de l’Àrea de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, i vicepresidenta del Consell de les Dones, Pilar Pérez, ha exposat breument la llarga experiència de l’Ajuntament de Reus en polítiques de dones des dels anys 80, mentre que la regidora de Polítiques Socials i Salut de l’Ajuntament de Cambrils i també vicepresidenta del nou òrgan, Maricel Llaveria, ha posat a disposició del Consell de les Dones les bones pràctiques desenvolupades d’aquest municipi en relació a l’atenció a les víctimes de violència de gènere o de les accions per la igualtat que s’estan desenvolupant.

Per la seva banda, una altra de les vicepresidentes del Consell en quant presidenta de la Federació d’Associacions de Dones del Baix Camp, Antonieta Llauradó, ha agraït el paper reservat a aquesta associació en el Consell de les Dones i ha reivindicat el paper de les associacions federades en la tasca d’informar i sensibilitzar les dones en termes d’igualtat.

Prèviament a aquestes intervencions, la consellera comarcal de Serveis a la Comunitat del Consell Comarcal i també vicepresidenta de l’òrgan consultiu, Gemma Capella, ha fet una breu exposició sobre el procés de creació del Consell de les Dones i ha enumerat les entitats i persones participants, que són les següents:

•    Presidència: Presidència del Consell Comarcal del Baix Camp, Josep Masdeu

•    Quatre vicepresidències:

Ajuntament de Reus, Regidora de Participació i Ciutadania, Pilar Pérez

Ajuntament de Cambrils, Regidoria de Polítiques Socials i Salut, Maricel Llaberia

Consell Comarcal del Baix Camp, Regidoria de Serveis Socials, Gemma Capella

Federació de Dones, Antònia Llauradó

•    L’Assemblea o plenari, estarà integrat per

•    Alcaldesses, conselleres comarcals i regidores municipals que són nates d’aquest Consell Consultiu si ho volen.

•    Sis representants de la Federació de Dones del Baix Camp (associacions de Dones de Colldejou, Botarell, Mont-roig del Camp, Riudoms, Alforja i Prades)

•    Fins a cinc entitats relacionades, a proposta de la Junta permanent i ratificades per la Presidència (pendents de nomenament)

•    Un/a representant per sindicat amb més representació comarcal (per UGT, Laura Papasseït; i per CCOO, Anna Molina)

•    Un/a representant dels Consells de les Dones creats al Baix Camp, amb l’excepció de càrrecs electes, nomenada per aquests consells (per Reus l’Associació Mareus, Mar Torres; i per Cambrils i Castellvell del Camp estan pendent de nomenament)

•    Cinc càrrecs electes en representació dels municipis de la comarca (l‘Albiol, l’Aleixar, Arbolí, Mont-roig del Camp i Vinyols i els Arcs)

•    Un/a representant de l’Institut Català de les Dones, de la Generalitat de Catalunya (pendent de nomenament).

•    Un/a representant de l’equip comarcal de la Xarxa de violència. del Baix Camp i el Priorat del Circuit de Tarragona per l’abordatge de la violència masclista (pendent de nomenament).

•    Una tècnica de cadascun dels Serveis d’Atenció i Informació a les Dones de la Comarca del Baix Camp (de Reus, Cambrils i del Consell Comarcal del Baix Camp) que tindrà veu, però no vot (pendent de nomenament)

•    Fins a un màxim de quatre dones expertes/líders de la comarca a proposta d’alguna de les persones membres de la Junta permanent amb aprovació de l’Assemblea.

Pel que fa al funcionament, el Consell de les Dones es reunirà en sessió plenària almenys un cop l’any. S’estableix una Junta Permanent que impulsarà el dia a dia del Consell i que estarà formada per:

•    La Presidència.

•    Les quatre vicepresidències.

•    Un/a representant de cada un dels Consells de les Dones o de polítiques per la igualtat municipals de la comarca.

•     Quatre representants d’entitats.

•     Cinc càrrecs electes delegades en representació dels municipis.

Per tal d’assegurar un suport tècnic que faciliti i que doni continuïtat al Consell Consultiu de les Dones, s’ha anomenat una secretaria tècnica, que recau en el Consell Comarcal del Baix Camp.

Consell Consultiu de Dones de la Comarca, un òrgan assessor, de consulta, de participació i de promoció de l’equitat de gènere i, en especial, de les dones de la comarca.

Els seus principals objectius són desenvolupar polítiques de gènere a la comarca mitjançant el desplegament del Pla de les Dones del Baix Camp, vetllar per la incorporació de la perspectiva de gènere i de l’efectiva igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les polítiques municipals i comarcals, i implicar tota la societat en els assumptes socials, entre d’altres.

Publicat a la web del Consell Comarcal el dia 17/01/2011

L’últim llop de l’Albiol ?

Hallándose ayer trabajando un labrador, en una finca de la, montaña de Albiol, fue súbitamente acometido por un lobo ai cual pudo ahuyentar
a gritos y defendiéndose valerosamente a golpes con la azada que tenía en la mano.   Dicho labrador sufrio el susto consiguiente,  pero sin recibir lesión alguna importante.

La Vanguardia 08/10/1911

Troben 200 restes humanes de la prehistòria en una cova a Mont-ral

    La investigació, que va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social , serà clau per conèixer com eren els ritus funeraris del neolític

Una recent excavació impulsada per l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) a la cova dels Galls Carboners, al terme muncipal de Mont-ral, permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats del neolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes de les quals es desconeix a quants homes podríen correspondre. Així com també un collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.

«La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys, propietari de la finca on es situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, molt ben conservades, i els seus descendents van dona fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona», explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. «Ara –prossegueix Vergès- el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre col·lectiu a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col·lecció Companys, i ho hem pogut determinar».

Es tracta d’una cova sepulcral col·lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, «però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna», puntualitza Josep Maria Vergès. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: «suposem que es situa entre el neolític final i el calcolític, es a dir, fa uns 5.000 anys abans del present». A banda de les restes humanes, s’han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus que han de permetre obtenir informació de qualitat sobre els ritus funeraris d’aquestes comunitats.

Més investigacions

Una vegada completada l’excavació comença la investigació al laboratori. D’una banda perquè permetrà determinar a quants individus corresponien les restes trobades, però també perquè seran les bases per a la redacció d’un primer estudi que probablement sortirà a la llum abans de l’estiu de l’any vinent, apuntava al Diari l’investigador de l’IPHES, Josep Maria Vergès.

D’altra banda, és molt probable que l’any vinent continui a l’interior de la cova la investigació de camp. Si bé a hores d’ara s’ha completat una feina molt complerta una nova excavació podria aportar-ne noves dades als investigadors, deia Josep Maria Vergès.

Publicat al Diari de Tarragona el 26/11/2010

Els resultats de les eleccions al Parlament a L’Albiol

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a L’Albiol el 28 de novembre del 2010:

Cens 298
Vots 188 (63,09%)
Abstenció 110 (36,91%)
Nuls 5
Blancs 13
2010 2006
Partit Vots % Vots %
CIU
61
33,33
40
31,50
PSC
51
27,87
37
29,13
PP
26
14,21
13
10,24
ICV-EUiA
8
4,37
8
6,30
ERC
7
3,83
20
15,75
CDS
6
3,28
SI
4
2,19
CenB
2
1,09
POSI
2
1,09
DW
1
0,55
PACMA
1
0,55
3
2,36
PFyV
1
0,55
Cs
0
0,00
2
1,57

El Retaule de l’altar major de l’Esglesia Sant Miquel

El 9 d’abril de 1836 el pagès-propietari de l’Albiol Josep Ferrer i Salvador inicià la redacció d’un llibre de memòries per tal de recollir les notícies familiars i municipals d’aquesta població de les Muntanyes de Prades a la primera meitat del segle XIX. El volum és de tamany quart i està enquadernat en pergamí (1). És una barreja de llibre de comptes i llibre mestre, ja que aplega les inversions de millora del patrimoni, la regesta i en molts casos transcripcions d’actes notarials relacionats amb el Mas del Sord (la seva hisenda) i l’Ajuntament

L’autor, durant un bon nombre d’anys, fou secretari del municipi (2) i com a conseqüència d’aquest càrrec prengué part activa en els esdeveniments públics més rellevants, entre els quals s’inclou la compra del retaule major per la parròquia de l’Albiol.

El 9 de febrer del 1826 es reuniren a la rectoria de l’Albiol, “per no tenir casa pròpia lo Comú”, el rector, l’Ajuntament i els caps de casa del terme (3) “per tractar de la compra de l’altar major que tenian per vendre los pares franciscanos”, davant l’oferiment realitzat per fra Magí Cases a Josep Ferrer, ja que els franciscans en feien un de nou. Els assistents es mostraren recelosos: que si les mides no estarien d’acord amb l’església de l’Albiol, que si era molt vell… Per això es resolgué constituir una comissió per anar a veure’l abans de prendre una decisió definitiva. Sobre el finançament de les despeses es plantejaren tres propostes :

-1a. Fer un repartiment entre les cases del terme.
-2a. Obrir una llista de donatius.
-3a. Cobrar els deutes que faltaven pagar de l’obra de l’església.

Deixem al cronista que ens exposi la solució acordada:

“persuadí, principalment a dit Vicens Arnau, que lo medi més asertat [que] mirava era de provar la oferta voluntària, per quant la oferta no llevava res al poder cobrar dits atrasos”.

I així es va fer. Els albiolencs foren generosos: des de les 30 lliures de Pere Llevaria, regidor, als 7,5 sous dels més pobres, s’obtingué un total de 125 lliures, 11 sous i 3 diners (amb una mitjana de poc més de 5 lliures per cap de casa). Els assistents quedaren satisfets amb el resultat i es veié que “unit ab los deutas ya podien empendra la compra del referit altar”.

Un cop resolts els aspectes financers, mancava tancar el tracte amb els religiosos reusencs. El dilluns següent diversos veïns s’arribaren fins a Reus “y en seguida anaren a veurer lo altar, que lo tenian amontonat en un recó de la sua fusteria. Alguns dels que asistiren desmayaren algun poch al veure-lo de aquella conformitat, al qual no se pogueren fer ben capasos de ell”.

Davant del poc èxit, es demanà al pare guardià, Lluís Barberà, que exposessin el retaule a la fusteria i tornarien a veure’l quan fossin avisats.

“En lo temps que transcorregué (…) no faltaren alguns que nos manifestaren que tindrien un fàstic y no tindríem una cosa de gust en nostre iglésia, quan aquell altar era molt vell y mol desfigurat, y aixís valdria més fer-ne un de nou”.

No obstant, en la segona visita la crítica fou més positiva, en “veurer que tota la fusta era de molt bona cualitat, pues cuasi tota és de alba, nogué y las columnas moltas, són de chipré y ciré; la qual se la va fer veurer Isidro Ferrer, mestre fuster de dita vila de Reus (…) que no podíem desitgar ni trobaríem en el dia millor fusta de la que era la del mencionat altar”. Finalment, hom accedí a la compra; el preu ajustat fou de 175 lliures. Cent les pagarien en el moment de la transacció i les altres setanta-cinc el mes de setembre del mateix 1826 (recordem que era un mes de collita).

El trasllat aniria a càrrec dels mateixos veïns de l’Albiol, que no permeteren “bagatge algun foraster, per quan digueren que ya eran bastants los de l’Albiol. (…) Se oferiren en compondre los camins per poder-lo més fàcilment puijar”.

El cost final fou superior a les previsions: concretament, pujà a la suma de 236 lliures i 4 sous, desglossada de la següent manera :

–Compra de l’altar: 175 lliures .
–Plantar l’altar junt amb el de la Mare de Déu del Roser 41 ll. 5s. (a càrrec d’Isidre Ferrer, fuster reusenc) .
–Pintar i polir la fusta del sagrari “y demés gastos ordinaris”, al mateix fuster: 7 lliures 10 sous.
–Compra de la tela del palis de l’altar : 4 lliures 2 sous 6 diners.
–Pintar el pali: 1 lliura 11 sous.
–Pel treball del mestre de cases (una setmana): 5 lliura 5 sous.
–Per les bastides : 1 lliura 10 sous.

Pel que fa als ingressos, el conjunt dels donatius i el cobrament del deute de l’obra pujà a 258 lliures 17 sous, circumstància que possibilità de celebrar una lluïda festa de benedicció i que encara sobressin 15 lliures 5 sous 6 diners, les quals el dia 2 de juny de 1828 foren lliurades al rector de la parròquia, mossèn Francesc Barenys, per “comprar roba” per a l’església.

Els treballs d’instal.lació foren executats els primers dies d’abril, tant plantar el retaule de l’altar major, com traslladar el de la Mare de Déu del Roser, que ocupava l’espai central d’una capella lateral. En acabar, davant de l’òptim resultat tot foren elogis i alegria i aquest esperit regnà en la solemne festa de benedicció, a la qual s’uniren els habitants de la Mussara i Mont-ral.

El detall de la narració i el sentiment que traspua fa que es mereixi la transcripció textual:

“Tota persona anava contenta y desitgosa en anar a buscar lo Sant retaula, y així mateix lo anar a treballar per servir los fustés y mestres de casas y demés era nesesari (…). Yo no tinch present que en tota la mia vida aixia treballat de més gust y aixia tingut uns dias més alegras y falisos en tal que tots quans se enquadravan a treballar en dita obra. Ningú esperava a ser lo darrer al treball, de manera que alguns dels masos fean queixas el no aver-los avisat per anar a treballar (…). Los fusters y mestres de casas quedaren aturdits el veura los abitants de l’Albiol tan animosos al poder veura ya plantat lo expresat altar, y tots ells digueran que avian assistit y treballat en moltas obras, però no havian vist may personas tan constans en el treball”.

El nostre testimoni acaba amb la frase: “O providència divina!, quan lo poble està unit se fa tot lo que-s vol, com en efecte se veijé en aquella ocuasió en Albiol “ .

Pel que fa als ingressos, el conjunt dels donatius i el cobrament del deute de l’obra pujà a 258 lliures 17 sous, circumstància que possibilità de celebrar una lluïda festa de benedicció i que encara sobressin 15 lliures 5 sous 6 diners, les quals el dia 2 de juny de 1828 foren lliurades al rector de la parròquia, mossèn Francesc Barenys, per “comprar roba” per a l’església.
Els treballs d’instal.lació foren executats els primers dies d’abril, tant plantar el retaule de l’altar major, com traslladar el de la Mare de Déu del Roser, que ocupava l’espai central d’una capella lateral. En acabar, davant de l’òptim resultat tot foren elogis i alegria i aquest esperit regnà en la solemne festa de benedicció, a la qual s’uniren els habitants de la Mussara i Mont-ral.

El detall de la narració i el sentiment que traspua fa que es mereixi la transcripció textual: “Tota persona anava contenta y desitgosa en anar a buscar lo Sant retaula, y així mateix lo anar a treballar per servir los fustés y mestres de casas y demés era nesesari (…). Yo no tinch present que en tota la mia vida aixia treballat de més gust y aixia tingut uns dias més alegras y falisos en tal que tots quans se enquadravan a treballar en dita obra. Ningú esperava a ser lo darrer al treball, de manera que alguns dels masos fean queixas el no aver-los avisat per anar a treballar (…). Los fusters y mestres de casas quedaren aturdits el veura los abitants de l’Albiol tan animosos al poder veura ya plantat lo expresat altar, y tots ells digueran que avian assistit y treballat en moltas obras, però no havian vist may personas tan constans en el treball”.

El nostre testimoni acaba amb la frase: “O providència divina!, quan lo poble està unit se fa tot lo que’s vol, com en efecte se veijé en aquella ocuasió en Albiol “ .

GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER

Article publicat a L’època del barroc i els Bonifàs.Actes de les Jornades d’història de l’art a Catalunya. Barcelona, 2007, p. 493-498. amb el titol RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826)

Notes:

(1) El manuscrit actualment el conserven els hereus de la família Ferré residents a la Selva del Camp, als quals agraïm la gentilesa de la seva consulta. L’autor de la crònica morí el 30 de maig de 1867. El volum comença amb aquestes paraules: “Llibre de memòrias de Joseph Ferrer y Salvador, paigès del terme de l’Albiol. En vista de la molta nesecitat y ya en las casas el tenir un llibre de memòrias par a anotar en ell los asuntos y cosas més principals partanyens a la utelitat de la família y béns, e determinat vui dia nou del mes de maig de 1836, comprar lo present llibre a fi de notar y recopilar en ell algunas notas tenia escritas en diferens papés y llibretas comforme són lo dia qu nasqueren los fills y fillas que Déu N[ostre] S[enyor] a tingut a bé dar-nos, notícias de millores y obras se han fet en nostra casa y béns, notícias del que costan las terras del mas (…), notícia dels notaris que se han fet vàrias escripturas y altres diferens notícias que me aparega a bé continuar en lo present llibre, los quals escriuré del millor modo me sia posible, continuan-las o escrivin-los aixís com aniré troban-los comforme veurà lo qui tindrà gust de llegir lo present llibre, al qual creurà que moltas notas de notícias, escripturas y altres diferens asuntos està notat primer lo modern que lo antich, és dir lo jove que lo més vell, respectà de tenir las escripturas y notas despapeladas, és dir en vàrios puestos y sen aixís no me és fàcil de posar-las en seguida dels anys que cada una correspon” (p. 1-2).

(2) Referent a aquest càrrec afirma: “el qual me resultava més perjudicis que ganàncias per lo molt treball y gastos que me dinacionava dit encàrrech y la molt poca paga o selari tenia per dit ofici que sols era la de quinze lliuras a l’any. Alguns anys provà lo deixar dit ofici al mudar-se los nous ajuntaments, però luego me persuadiren algunas personas y los mateixos ajuntaments que convenia per lo bé comú no deixàs dit encàrrech en vista de las súplicas me fehan de contínuo me convensían sempre de continuar “ (f. 18). El dia 14 de gener de 1836, amb el canvi d’ajuntament, “los manifestà que yo no volia servir-los per secretari per rahó de las críticas circumstàncias del temps, manifestan-los que yo me avia sacrificat per tot lo poble de esta part de molts anys, y lo poble no se sacrificaria per mi, y sen aixís yo resulia deixar dit ofici (f. 21) .

(3) Eren Vicenç Arnau, Josep Cavaller, Joan Cavaller (major), Pere Cavaller, Salvador Cavaller, Josep Ferrer, Josep ferrer (a) Tiano, Rafael Gatell, Josep Maidéu, Josep Masdéu (a) Andreuet, Josep Masdéu Cots, Pere Masdéu, Pere Mestre, Francesc Rius, Josep Roig (a) de la Vall, Andreu Roig (a) de la Vall, Josep Vallverdú.

Note de l’editor:


Aquest Retaule va ser destruit per un grup de milicians que pujaren de Reus, tot i els intents d’algun albiolenc, amb perill evident de la seva vida, de salvar al menys l’imatge de Sant Miquel va ser tot cremat davant mateix de l’èsglesia.

 


Riudecanyes evita l’agressiva ampliació de La Ponderosa, retallada en 145 hectàrees

L’empresa modifica el projecte de l’anomenada pedrera Victòria, per incompatibilitat amb les normes urbanístiques municipals, i el deixa en 206 hectàrees de drets miners entre Duesaigües i Riudecols

02/11/10 02:00 – riudecanyes – Ò. Meseguer

Els serveis territorials de Medi Ambient al Camp de Tarragona han emès un informe, a què ha tingut accés El Punt, en què s’exclou definitivament Riudecanyes de l’afectació de l’activitat extractiva Victòria, la pedrera de 351 hectàrees que l’empresa La Ponderosa projectava als termes municipals de Riudecols, Duesaigües i Riudecanyes, com a ampliació espectacular de la que ja opera a Riudecols –amb el nom de La Ponderosa mateix– des del 1992. L‘Ajuntament de Riudecanyes ja s’hi havia oposat inicialment, perquè el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del 2006 no permet aquest tipus d’activitat en tot el terme. Tot i que l’alcalde, el convergent Josep Maria Tost, s’havia mostrat obert a avaluar-ne l’impacte i les contraprestacions per introduir canvis en la normativa urbanística, la posició de l’Ajuntament s’ha mantingut inflexible i el Departament de Medi Ambient va començar el mes passat la tramitació del nou projecte d’activitat que s’ha vist obligada a presentar la firma, i que significa una reducció d’unes 145 hectàrees en l’àrea d’extraccions, bàsicament de pòrfirs, pissarres i granits que s’utilitzen en els traçats del tren d’alta velocitat (TAV) o en la capa de rodatge del ferm de les carreteres. L’afectació quedaria en 206,8 hectàrees, que no és poca cosa, a repartir entre Riudecols (72,1 hectàrees) i Duesaigües (134,6). Això vol dir que també ha quedat minimitzada l’afectació en aquests dos termes, ja que en el projecte inicial, segons les dades de l’expedient de Medi Ambient, Riudecanyes només s’emportava la meitat de les 145 hectàrees que ara s’han retallat. A més a més, segons Tost mateix, on hi havia els millors materials per a les infraestructures del TAV era just a Riudecanyes.

Els ecologistes, que deuen respirar una mica més tranquils, s’havien exclamat en conèixer l’envergadura de l’expansió de la Ponderosa, que en un primer moment preveia una explotació durant 81 anys –la concessió per part de Mines és per 30 anys, renovables fins a un màxim de 90, i la de Medi Ambient s’ha de renovar cada 8 anys– i un volum d’extracció de materials d’1,9 milions de tones anuals. Ara, però, l’empresa haurà hagut de redimensionar les seves pretensions. Una ambició que, tenint en compte que el negoci està vinculat a les grans infraestructures, topa a la vegada amb la retallada espectacular de la inversió en obra pública decretada pel Ministeri de Foment2.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 02-11-2010 Pàgina 3

El govern admet que hi ha pedreres en situació irregular

02/11/10 02:00 – riudecols – Òscar Meseguer

Diverses activitats extractives han evitat el filtre de la comissió d’Urbanisme, que veu insuficients els informes municipals

Els proteccionistes s’hi aferren en els recursos contra tres autoritzacions al terme de Riudecols

Per entendre’ns, no estan demanant el permís d’obra i, si algú ho denuncia, un jutge els pot donar la raó [als denunciants]”. Així de clar es va manifestar el cap dels serveis territorials d’Urbanisme de Tarragona, Francesc Santacana, sobre la situació d’algunes

pedreres del Baix Camp, sobretot les que s’han posat en funcionament darrerament, per exemple al terme de Riudecols. “En els últims cinc anys no ha passat cap pedrera per la comissió d’Urbanisme de Tarragona”, admet Santacana, que no ho veu lògic, però que a la vegada analitza el buit que miren d’aprofitar les empreses, amb la connivència –voluntària o ignorant– dels ajuntaments: “La regulació d’aquestes activitats és genèrica i es produeix un curtcircuit”. Ho diu per il·lustrar el fet que, per tal d’aconseguir la llicència mediambiental per a l’extracció d’àrids, que atorga el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, les empreses promotores de les pedreres demanen un certificat de compatibilitat urbanística als ajuntaments, però amb aquest pas driblen l’obligatorietat de tramitar un document de planificació urbanística acurat, perquè sigui avalat pel govern a través de la comissió d’Urbanisme territorial de torn. “Els certificats acaben sent informes tècnics, fets pels serveis tècnics del consell comarcal, però sense declaració d’impacte i sense contingut urbanístic”, denuncia l’advocat i secretari de l’associació en defensa del territori i el patrimoni de Riudecols (Delterpa), Ferran Roca, que explica que, amb aquests i altres arguments, la plataforma haurà presentat al jutjat tres contenciosos administratius contra les autoritzacions de tres activitats al terme d’aquest municipi del Baix Camp, el més pressionat per la proliferació de pedreres. L’argument de la irregularitat urbanística l’han fet servir per recórrer contra l’autorització de la pedrera Ana Belén i contra la instal·lació d’una planta asfàltica a la zona d’extracció de la mateixa empresa (Considetesa) que explota l’Ana Belén. A més a més, els serveis jurídics de l’associació estan preparant un altre contenciós, amb fonaments similars, contra la llicència atorgada a la tarragonina Baltasar López per la pedrera situada a prop del nucli i la riera de les Voltes, una explotació que ara fa un any i mig va ser el detonant d’un important moviment d’oposició a les pedreres a Riudecols.

Si els recursos prosperen, totes les empreses que exploten aquestes instal·lacions es veurien si més no obligades a regularitzar la seva situació amb relació a la legalitat urbanística. A Riudecols hi ha una quarta pedrera –la més gran, antiga, i en aquest sentit ben regularitzada, és la de La Ponderosa– que també està tramitant el permís ambiental: es tracta de la mina Creuet, a explotar per Vivers i Jardineria Jordis SL; i també es troba en tramitació una altra pedrera polèmica al terme municipal de l’Argentera. Les pedreres, a més de l’autorització ambiental, reben el permís d’activitat de la direcció general de Mines, del Departament d’Economia.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 02-11-2010 Pàgina 2