Via lliure a ampliar de 64 ha la pedrera d’Alcover

L’Ajuntament, pressionat pel govern, pacta un conveni amb La Ponderosa i torna a aprovar el pla general per facilitar-ho
Els contraris al projecte denuncien que afecta àrees protegides

L’ampliació de la pedrera que l’empresa Canteras La Ponderosa explota des del 1965 a Alcover, a l’Alt Camp, aixecarà polseguera tant si s’acaba fent com si no. El polèmic projecte ja fa uns anys que s’arrossega, si bé aquest estiu se’n viu un capítol nou després que, en el ple del 18 de juliol, l’Ajuntament va aprovar inicialment per segona vegada, i per unanimitat, el pla d’ordenació urbanística municipal que hauria de permetre al govern –és el que en té les competències, però que no ha aprovat l’estudi ambiental en espera tot just d’aquest text municipal– autoritzar l’ampliació de la pedrera. El mateix ple va aprovar el conveni amb l’empresa que fixa els termes de l’operació i hi imposa certs condicionants.

El projecte, però, aixeca recels entre grups ecologistes i habitants del municipi veí de l’Albiol, ja al Baix Camp, que han anunciat batalla amb la presentació d’al·legacions tant al POUM com a la sol·licitud de llicència ambiental (ja en van enviar més de 400 al govern) que tramita paral·lelament Territori i Sostenibilitat. Ara, que ni en això, no es posen d’acord, ja que segons els contraris el termini per al·legar al POUM no s’acabava ahir, com indica el consistori, sinó que s’allargaria, en ser un mes inhàbil, fins a finals d’agost.

 

Informe del govern

La història, en tot cas, arrenca més lluny, el 2008, quan l’Ajuntament va fer la primera aprovació inicial del nou POUM sense preveure-hi cap ampliació de la pedrera. I és que, tal com explica l’alcalde, Anton Ferré, es vol “donar viabilitat a l’empresa perquè no hagi de tancar per haver exhaurit recursos”, però va afegir-hi: “No estàvem d’acord a assumir l’ampliació de 400 hectàrees que plantejava.” La Ponderosa va al·legar, i va fer que, durant el tràmit d’informació pública, un informe de la direcció general d’Energia i Mines (llavors dependent d’Economia i Finances) desautoritzés el POUM i demanés a l’Ajuntament que hi ampliés els límits de l’àrea d’explotació. Així, l’informe alertava de possibles “problemes d’abastament” si tancava l’empresa, que aglutina el 40% de l’extracció de roca calcària al Camp de Tarragona i dóna feina a uns 130 treballadors directes i a uns 300 més d’indirectes.

Negociació i conveni

La situació obligaria l’Ajuntament a reprendre la negociació, davant una empresa que també “variaria els plantejaments inicials i preveuria una ampliació més acceptable”, segons explica Ferré. Fruit d’això, l’Ajuntament decidiria impulsar una segona aprovació inicial del POUM per incorporar exclusivament la classificació per a activitats extractives d’una superfície de 64 hectàrees més (per a un total de 149, ja que l’explotació actual en té 85) que ara estan catalogades com a sòl no urbanitzable, si bé s’assegura que un 35% no s’explotaran. Això sí, el mateix Ajuntament admet que el sòl on projecta l’ampliació en part és d’interès ecològic i paisatgístic, i que el pla territorial parcial del Camp de Tarragona hi fixa una protecció especial i preventiva en ser “d’interès connector” per al pas d’espècies animals. El mateix informe, però, també recorda que la normativa permet autoritzar-hi activitats extractives, ja que “no trenca els corredors de connexió”, i a més es proposen mesures correctores i compensatòries. “Ells han renunciat a l’anterior objectiu, i hem plantejat el conveni amb un seguit de prioritats ambientals, reducció de l’impacte i vigilància i control, que són primordials, a més que es planteja un nou accés a la pedrera des de l’antiga C-14, allunyat del nucli urbà”, defensa l’alcalde.

Ampliació abans d’hora

Els detractors del projecte, en tot cas, es van organitzar fa un any en l’associació Alveolus, nascuda a l’Albiol en “defensa del patrimoni ambiental” però també d’aquest municipi, ja que, segons explica Paco Marín, un dels seus vocals, “el centre històric és a uns 1.200 metres de la pedrera, però el nucli de les Masies Catalanes, el més habitat, quedaria a menys de 500”. “És una història truculenta, fa cinc anys que ho porten en silenci”, lamenta. L’entitat denuncia el “gran deteriorament ambiental i paisatgístic” que suposa el projecte, enclavat a la vora d’una zona inclosa en un pla especial d’interès natural, a la xarxa Natura 2000 i, probablement, al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, a més que també és al Catàleg del Paisatge. L’entitat, que no veu justificada ni l’ampliació ni la viabilitat tècnica, ha denunciat, a més, que el desembre del 2009 l’Ajuntament d’Alcover va autoritzar a La Ponderosa l’explotació d’unes 32 ha en un terreny que “és objecte de l’ampliació sol·licitada”, fet que constituiria una “infracció molt greu” que ara es vol legalitzar.

 

La fiscalia investigarà el cas per les àguiles cuabarrades

La fiscalia de medi ambient de Tarragona ha incoat diligències d’investigació penal pel presumpte delicte contra la flora i la fauna que podria suposar l’ampliació de la pedrera. Ho ha fet arran de la denúncia presentada al març per l’organització ecologista L’Escurçó, que recorda que l’operació afectaria l’ecosistema d’una parella d’àguiles cuabarrades que són una espècie amenaçada. “Haurien de paralitzar els tràmits fins que el fiscal es pronunciï”, reclama el portaveu, Joan Manel Olivella, que avisa que el projecte també afectaria dos refugis de fauna, Mas de Nebot i Mas de Galofré, que l’entitat gestiona a la zona. “Volen fer una ampliació descomunal i s’ha de paralitzar”, denuncia. L’informe de sostenibilitat ambiental del POUM, de fet, admet que l’àrea és declarada d’interès faunístic i florístic, i catalogada com a hàbitat d’interès comunitari.

 

Publicat el dia 20/08/2011  al Punt Avui

Nace una asociación para frenar el crecimiento de la cantera de Alcover

Reunio Alveolus

Reunio Alveolus

Casi un centenar de personas se acercaron ayer hasta el edificio del ADF de l’Albiol para dar soporte o simplemente informarse de la actividad que llevará a cabo la recién nacida asociación Alveolus, una entidad surgida para luchar, principalmente, contra la posible expansión de la cantera de Alcover hacia l’Albiol, algo que según explicó el presidente de la nueva entidad, Carles de Ahumado «está pendiente de informe por parte de Medi Ambient» y considera que el crecimiento de la pedrera es «desmesurado». Es por ello que Ahumado anunció que hablará con otros municipios afectados para poder aumentar el número de socios de la entidad.

La asociación Alveolus se comenzó a gestar en octubre del 2010, momento en que los miembros que actualmente forman parte de ella –alrededor de una veintena– tuvieron conocimiento de la extensión de la cantera de Alcover hasta el municipio de l’Albiol. Fue entonces cuando, según explica  Ahumado, «promovimos la creación de Alveolus».

Para darse a conocer al público, la entidad llevó a cabo su presentación junto a una mesa redonda en la que se debatió el desarrollo social y económico del medio rural. A este acto asistieron distintas personalidades relacionadas con la temática entre las cuales se encontraba Ahumado; Anton Mestre, de la asociación Defensa del Territori i Patrimoni de Riudecols (DELTERPA); Margarida Genera, del Departament de Cultura de la Generalitat; Francesc Magrinyà, de la Universitat Politècnica de Catalunya; Màrius Domingo, ornitólogo; y Josep Oliveras, de la URV.

Proteger el entorno

Durante la mesa redonda que se celebró en l’Albiol se expusieron otros asuntos de interés para la zona. Así, entre otros, se debatió acerca de la posibilidad de su desarrollo a nivel turístico o de recuperación del patrimonio.

Publicat al Diari de Tarragona 20/06/2011

Vecinos del Villa Urrutia denuncian al restaurante por las fiestas nocturnas

Los vecinos de la urbanización Masíes Catalanes, perteneciente al municipio de L’Albiol, más próximos al restaurante Villa Urrutia han iniciado una particular cruzada para defender su derecho al descanso. Gisela Cañadell y su marido Juan Carlos, acompañados por el matrimonio formado por Montse García y Joan Poblet, llevan ya tiempo denunciando al restaurante por, según ellos, ser el responsable de que los fines de semana no puedan descansar por la noche.

«No podemos dormir», explica Gisela, quien añade que «los fines de semana organizan celebraciones en una carpa exterior y la música llega hasta dentro de nuestras casas. Es como si tu tuviésemos una discoteca al lado». Otro de los problemas que estos vecinos han denunciado se produce en el exterior del recinto. «Muchos de los clientes que vienen a estas celebraciones aparcan sus coches delante de nuestras casas, y salen a drogarse o a orinar. Además, por las mañanas nos encontramos vasos y suciedad por todas partes». Tanto Gisela como Joan explican que «al principio íbamos a decirles que bajasen la música, pero no nos hacían caso».

Ante esta situación, en enero del año pasado Gisela inició una recogida de firmas entre los vecinos de Masies Catalanes, llegando a reunir una treintena. El siguiente paso fue denunciar los hechos en el Ayuntamiento. Esta vecina insiste en que «la licencia de actividades (a la que ha tenido acceso el Diari) asegura que la cobertura del proyecto de actividad de restaurante sólo incluye el edificio del restaurante con dos plantas. Pero en ningún momento se incluyen los espacios exteriores».

En fecha de 19 de marzo de 2010, el consistorio hizo un anexo  en esta licencia donde se obliga al restaurante, entre otras cosas, a controlar que sus clientes no aparquen delante de propiedades de tercera personas, a eliminar la música alta, o evitar que  se consuma alcohol o drogas en el entorno del restaurante. Según Gisela, «ninguna de estas obligaciones las están cumpliendo». Los vecinos afectados aseguran que han puesto en venta sus casas, porque «así no podemos vivir» y recuerdan que «si usasen el edificio de dos plantas y lo tuviesen insonorizado no tendríamos ningún problema»

Por su parte, el alcalde de L’Albiol,  Carrasco, recuerda que «el Ayuntamiento está para hacer cumplir la normativa y es evidente que este restaurante, durante un tiempo, no la ha cumplido». Carrasco también explica que «hemos delegado el caso a los Mossos y me consta que ya han abierto varios expedientes y que actualmente se está a la espera de hacer otro». Por último, el alcalde insiste en que «no tenemos ningún problema con Villa Urrutia, siempre y cuando cumplan la normativa y no molesten a nadie».

El dueño se siente perseguido

Llorenç Muñoz, propietario del restaurante Villa Urrutia, no entiende las quejas de esta vecina. «Desde que llegó a la urbanización hace dos años me está haciendo la vida imposible. Me siento perseguido por ella». Este joven empresario se defiende diciendo que «la música sólo se pone dentro del edificio y, teniendo el jardín que tengo, es normal que monte las bodas fuera». Respecto a las obligaciones que le marca la licencia, Llorenç Muñoz afirma que «las cumplo cada día. Salvo algún caso puntual, es imposible que la fiesta se alargue más de las 3 de la mañana». Por último asegura que «llevo muchos años dedicado a esto y me he ganado una reputación, sin tener ninguna queja. Además, muchos vecinos de Masíes Catalanes están conmigo».

Publicat al Diari de Tarragona el  03/06/2011

 

Restauraran els biòtops aquàtics de basses i fonts de l’Albiol i Vilaplana

Segons una nota de premsa de data 24/05/2011 ,   la Diputació de Tarragona i  l’obra social de la caixa amb col.laboració del Taller Ocupacional Baix Camp restauraran els biòtops aquàtics d’algunes basses i fonts de L’Albiol i Vilaplana.

salamandra

Salamandra

L’objectiu principal es adequar aquests espais per a garantir que  les condicions ambientals siguin les millors per la fauna i la flora que habita en aquests espais.

Concretament, es milloraran camins i altres accessos a aquests indrets, es podarà i aclarirà l’arbrat existent, tot respectant les espècies protegides i la flora autòctona;  s’eliminarà el sotabosc, es recuperarà la zona d’entollament o abeurador, i es reconstruirà i canalitzarà la font.

Set persones  del Centre especial de Treball  Baix Camp seran les encarregades de realitzar aquest projecte.

 

Albiol s’ha adherit al Pla de Polítiques de Dones

Un 60% dels municipis del Baix Camp ja s’han adherit al Pla de Polítiques de Dones. El Pla té un impacte potencial sobre un total de 190.440 habitants dels quals 95.338 són dones i 95.102 són homes. Actualment hi ha adherits al Pla els següents municipis: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, les Borges del Camp, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, Maspujols, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana.

L’objectiu principal d’aquest Pla és que tots els municipis de la comarca hi participin de tal manera que es fomenti la sensibilització de les entitats públiques del Baix Camp per a la incorporació de polítiques de gènere i s’incorporin les aportacions i els sabers específics de les dones.

Amb el Pla s’ha aconseguit per primera vegada parlar de polítiques de dones a nivell comarcal amb la totalitat de municipis de més de 2000 habitants i, s’ha aconseguit per primer cop, una reflexió conjunta sobre la situació de les dones al Baix Camp mitjançant una jornada sobre polítiques de dones que va tenir lloc entre l’octubre de 2010 i gener de 2011, amb una bona acollida als municipis, en la que van prendre part responsables tècnics i polítics.

L’extensió als municipis de la comarca del Pla de Polítiques de Dones, que el Consell Comarcal va aprovar en 2008, és una de les accions desenvolupades durant el 2010 per l’ens comarcal de des l’àrea del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).

Publicat a la web del Consell Comarcal del Baixa Camp el dia 2/3/2011

Contenidors de Roba Amiga al Baix Camp a l’Albiol

El Consell Comarcal del Baix Camp, amb la voluntat d’implantar la recollida de residu tèxtil familiar a la demarcació de Tarragona, en el marc del programa Roba Amiga, s’ha adherit al conveni de col·laboració entre la Diputació de Tarragona i la Fundació Formació i Treball.

El Consell actua en representació dels ajuntaments de la comarca que han manifestat el seu interès per a la recepció d’aquest servei i que són: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Prades, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i Vinyols i els Arcs.

La Fundació assumeix totes les obligacions i responsabilitats derivades de la prestació del servei de recollida, selecció i valorització de roba i el manteniment dels contenidors. També es compromet a establir una periodicitat i freqüència necessària per evitar desbordament i mantenir els voltants dels contenidors nets i en ordre.

A partir del proper mes d’abril començaran les campanyes d’informació i sensibilització ambiental dirigides a la població d’aquests municipis, sobre la recollida selectiva i reciclatge de roba usada.

Publicat a la web del Consell Comarcal del Baix Camp el 23/03/2011

Registre de “Pertenencias Mineras”

Ha sido admitido el registro de doce pertnencias de mineral de hierro de la mina llamada California, la cual radica en el término municipal de Albiol.

Publicat al Diari de Tarragona el dia 22/05/1875

El director de fabrica de Basf explica els seus primers passos en el mon laboral en les Canteres La Ponderosa

García Girona: ‘Me pasé media mili enviando currículums desde el cuartel”

El director de fábrica de Basf explica su primeros pasos en el mundo laboral en Canteras La Ponderosa de Alcover.

Joan Maria García Girona hizo el servicio militar en Lleida, en el cuerpo de artillería. Por las tardes ayudaba a su teniente a redactar partes y después aprovechaba para hacer currículums con una vieja máquina de escribir. Los enviaba a empresas de la industria química de Tarragona e incluso a alguna plataforma petrolífera. Pero la respuesta era siempre negativa.

«Me pasé media mili enviando currículums desde el cuartel. Me costó encontrar empleo porque en aquella época –1993– había una crisis económica similar a la actual», recuerda.

García Girona es licenciado en Química. Eligió esa carrera por dos motivos: le gustaba y se estudiaba en Tarragona. Sin embargo, cansado de no encontrar un empleo relacionado con su formación, aceptó una oferta para trabajar en Canteras La Ponderosa, en Alcover, su pueblo, como responsable del control de calidad de los áridos (arena, grava…) y la fabricación de hormigón. Tenía 25 años.

«Entré allí por una casualidad de la vida. El hijo del propietario estaba casado con una antigua compañera mía de la facultad. Ella fue la que me dijo que estaban buscando gente», dice.

García Girona se desplazaba al trabajo –estaba muy cerca de su casa– en una bicicleta de carreras que le regalaron sus padres cuando tenía 12 años. Entraba a las siete y media de la mañana y no salía hasta que la faena no estaba terminada. «El trabajo en la cantera era muy duro. Había días que acababa a las cuatro de la mañana. Cuando se hormigona una obra no se puede parar hasta que no está lista…», comenta.

El cargo de responsable de control de calidad le exigía una cierta responsabilidad. Debía ir con cuidado para no equivocarse en las mezclas o en los materiales que utilizaban. Además, tenía a cuatro persona bajo su mando. «Era un buen jefe. De hecho, mantengo una buena relación con las personas que trabajaron conmigo», indica.

Una cuenta vivienda.  El sueldo de García Girona en la cantera era de 100.000 pesetas al mes. «El dinero que ganaba lo metía íntegramente en el banco, en una cuenta vivienda que abrí para comprarme un piso con mi novia», explica.

A los ocho meses de entrar en Canteras La Ponderosa, le llamaron de Basf para cubrir una vacante libre. Pasó unas pruebas y le contrataron. Empezó como adjunto al jefe de la planta de Styropor/Dispersiones. Se encargaba del estudio y la optimización de todos los procesos y de la introducción de nuevos productos en el sistema. «Tuve la suerte de que cuando entré en ese puesto se iniciaban unos procesos de expansión enormes y cada año había un proyecto nuevo», apunta.

García Girona permaneció tres años en ese cargo. Después le enviaron a la central de Basf en la ciudad alemana de Ludwigshafen. Allí pasó dos años en los que se tuvo que adaptar a una nueva forma de vida, una cultura diferente… y un clima más frío.

Publicat al Diari de Tarragona el dia 16/03/2010

Els militants de UDC de l’Albiol es traslladen a l’agrupació local de Tarragona

Dimite la ejecutiva de UDC en Tarragona por discrepancias con la cúpula provincial

“Se han producido interferencias inaceptables” en la elaboración de las listas para el Ayuntamiento de Tarragona, dice el máximo reponsable del partido en la ciudad
EFE – Tarragona – 08/03/2011

Los diez integrantes del comité ejecutivo local de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en Tarragona presentaron anoche su dimisión irrevocable por discrepancias con la actual cúpula del partido en las comarcas tarraconenses. Según informa hoy Diari de Tarragona, así lo ha confirmado el hasta ayer máximo responsable de UDC en la ciudad de Tarragona, Xavier Franquet, para quien la decisión la han tomado por “la falta de sintonía política” con el presidente del comité ejecutivo intercomarcal, Martí Barberà.

“Se han producido interferencias e injerencias inaceptables en la elaboración de la propuesta de candidatos de UDC para el Ayuntamiento de Tarragona”, ha añadido Franquet. Otro de los factores que han influido en la decisión de estos diez miembros de UDC ha sido las “repentinas” 60 altas de nuevos militantes que se han producido a lo largo de las últimas semanas. “No es normal que tantos afiliados de Cambrils, L’Albiol o de Altafulla se hayan trasladado a la agrupación local de Tarragona. Esto es una maniobra para imponerse en las votaciones, ya que de lo contrario la gente del Baix Camp se debería haber ido a la de Reus”, asegura Franquet.

Pese a dejar la dirección de UDC en la ciudad, Franquet ha expuesto que seguirán apoyando a la candidata de CiU a la alcaldía de Tarragona, Victòria Forns. Con la dimisión en bloque de la actual ejecutiva, el concejal Albert Vallvé se convirtió ayer en el candidato de Unió Democràtica para Tarragona de cara a las elecciones municipales del próximo 22 de mayo.

Publicat a Pais el dia 08/03/2011

Es constitueix un Centre d’Esquerra Republicana a l’Albiol

Publicat a l’Avançada el 18 de febrer del 1933

El nostre company Antoni Soto, acompanyat de l’alcalde de Valls, Paírot, es traslladaren el dia 10 a l’Albiol,  per tal,  de constituir un Centre d’Esquerrà,  nombrant seguidament la Comissió de constitució integrada per Alfons  Llaberia Milà, Miquel Rius i Rius,  Isidre Estivill, Ramon Ferrando i Josep Masdéu Farré.

A la reunió preliminar, regnà el major entusiasme.  Els companys Pairot i Soto, explicaren els avantatges del nostre partit.

De retorn tingueren el gust de saludar l’alcalde d’ Alcover,  Delfí París, qui amb altres companys Esquerra els acompanyà fins l’estació.
Notàrem, amb la consegüent molèstia, que travessar  la via, quasi es feia,  impossible  degut a la molta aigua estancada  que segons ens confirmà el Sr.  París, es costum i que representa un gran destorb per als viatger