Francesc Galofré i Suris
Francesc Galofré Surís, va neixer a Barcelona l’any 1900, fill del reconegut pintor vallenc Francesc Galofré Oller, començà els estudis de belles arts a la Llotja de Barcelona, al costat del mestre Josep Mongrell. Va ampliar la seva formació a Madrid i amb 22 anys es va incorporar a l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya.
En la vocació de Galofré Surís, però, devia influir de manera determinant l’ambient familiar, i en concret del seu pare Francesc Galofré Oller (Valls, 1865-Barcelona, 1942), un pintor que va adquirir un considerable prestigi per la seva especialitat en grans obres murals. Precisament, pare i fill són els autors de l’obra mural de grans dimensions que decora la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Tots dos hi van executar, l’any 1928, una representació de la visita que Cristòfor Colom va fer a Barcelona als Reis Catòlics.
Francesc Galofré Surís va viure amb intensitat el Noucentisme artístic, tal com demostren alguns dels caràcters de la seva obra: «L’objecte de la seva pintura és, sobretot, la figura femenina, que sempre és serena i introspectiva, i un paisatge rural o natural idíl·lic, de gran puresa. I a més, conjuga tots dos elements.»
També és noucentista l’harmonia i la serenitat que dominen els seus quadres, tot sempre emmarcat en la figuració. L’oli i l’aquarel·la van ser les seves tècniques pictòriques. Galofré Surís va exposar ben aviat a Madrid i a Barcelona, on va participar en l’Exposició Internacional de 1929.
A partir de 1930, la seva producció s’exposava en diverses galeries barcelonines (Laietanes, Gaspar, Lars…).
Als anys cinquanta la família de Galofré es va instal·lar en al mas Villa San Francisco al Muncipi de l’Albiol.
A l’Albiol hi descobreix un paisatge que el fascina, i el plasma a les teles. També hi troba noves fisonomies humanes que no havia vist mai, la dels pagesos, que trasllada a les seves obres de manera realista i emmarcats en el medi natural.
D’aquella època és la participació en la Biennal Hispano-Americana d’Art, que va tenir lloc a Madrid l’any 1953, juntament amb els reusencs Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.
L’any 1962 fixa la seva residència a Reus, va morir a les Borges del Camp a l’any 1986.