Perill d’incendis. Alerta InfoCAT

Incendi a la Selva del Camp

Avui dimarts 12 de novembre va ser activada la fase d’alerta del pla Infocat. Les previsions indiquen que demà dimecres 13 segueix el nivell 3 del pla Alfa. Per tant seguirà activada la fase d’alerta del pla Infocat.

¿Però que es l’INFOCAT?

El Pla INFOCAT és un pla creat per la Generalitat de Catalunya per fer front a les emergències per incendis forestals, dins de l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades.

El Pla INFOCAT inclou la quantificació i localització dins de tot el territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l’anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori i desplegament de mitjans i recursos i localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas d’emergència.

 

Nivells d’activació: Fase d’alerta:

Es procedirà a l’activació en fase d’Alerta davant d’aquelles situacions que facin necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control. Per a l’activació de la fase d’Alerta es valoraran conjuntament els indicadors següents:

  • El mapa dinàmic de perill d’incendis forestals
  • El Pla Alfa (nivell 3)
  • Desplegament operatiu dels serveis d’extinció
  • Altres indicadors que facin preveure un augment del nivell de vulnerabilitat i, per tant, de risc
  • En incendis que, sense implicar risc per a les persones alienes a l’extinció i per als béns que no siguin de naturalesa forestal, es preveu que tinguin una duració prou important com perquè sigui necessària l’activació d’un dispositiu preventiu especial (per exemple mes de 10 hores)
  • En incendis que impliquin un cert perill per a les persones i sigui apropiat ordenar-ne elconfinament o l’evacuació
  • En incendis importants ja controlats on es fa necessari un control de la zona afectada als efectes d’evitar que es produeixi una reactivació
  • Altres supòsits, a criteri del Director o Directora del Pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu preventiu especial.

 

Activació del pla en alerta

Un cop arribi al CECAT l’avís de risc molt alt o extrem d’incendi forestal o l’avís que hi ha un incendi forestal prou important com per fer necessària l’activació del Pla en fase d’Alerta, es procedirà a una primera avaluació de la seva repercussió i de les emergències que se n’hagin pogut derivar. Aquesta avaluació, en el cas d’un avís per risc d’incendi forestal, es farà a partir del mapa dinàmic de perill d’incendis diari i de les previsions meteorològiques realitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya; en el cas d’un incendi, aquesta avaluació es farà a partir de la informació dels grups actuants desplaçats a la zona afectada, de les corresponents autoritats municipals, dels gestors de les vies de comunicació afectades, dels serveis bàsics i dels elements que puguin produir un efecte dòmino.

Atès que la situació pot provocar certa alarma entre la població o pot evolucionar cap a un empitjorament, l’activació del Pla INFOCAT estarà orientada sobretot a la informació i al seguiment.

En una fase d’Alerta es duran a terme les actuacions següents:

  • Informar, seguint el pla d’avisos, als organismes i serveis involucrats per tal d’activar els seus dispositius preventius enfront el risc d’incendis forestals
  • Realitzar actuacions preventives i sistematitzades en les diferents organitzacions d’acord amb els respectius plans d’actuació, com ara la reorganització del personal als efectes incrementar la disponibilitat d’efectius
  • Intensificar la vigilància de les zones forestals per part dels diferents dispositius de vigilància i prevenció d’incendis forestals desplegats sobre el territori dins l’àmbit de les seves competències
  • Dur a terme les reunions de coordinació necessàries per a decidir les actuacions adequades en cada moment a través del Comitè Tècnic de Seguiment. Aquestes reunions tindran lloc ordinàriament al CECAT tot i que la Direcció del Pla pot designar altres llocs en funció de l’emergència
  • Valorar el control d’accessos a alguns massissos afectats pel risc molt alt o extrem d’incendi forestal (concretant per a cada cas com s’han de dur a terme les mesures) i les accions que s’estimin adients per a minimitzar el risc.
  • Valorar la importància de l’incendi forestal i adequar les actuacions per a fer front a l’incendi en qüestió
  • Fer el seguiment oportú de les tasques a realitzar.
  • Informar a la població en els casos en què escaigui
  • Valorar convocar el Consell Assessor
  • Constituir, si la Direcció del Pla ho creu oportú, el Gabinet d’Informació, que redactarà comunicats per a mantenir informats els mitjans de comunicació social

 

 

L’Associació Alveolus estrena web

AlveolusDefensa i millora del territori i Patrimoni de L’Albiol i Entorn” (Alveolus) estrena   blog

Alveolus  va ser inscrita en el Registre d’Associacions del Negociat d’Entitats Jurídiques del Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona.Els fins de l’associació tal com senyala l’article segon dels estatuts son: “Article 2 Els fins de l’associació són la protecció i defensa del territori, patrimoni i medi ambient de l’Albiol i el seu entorn així com d’altres pobles de Catalunya en totes les seves vessants, contribuint així a l’assoliment individual i col·lectiu d’una sensibilitat de defensa vers aquests valors.

Resposta del Síndic de Greuges a l’Ajuntament

 

Aquesta és la resposta del Síndic de Greuges al requeriments d’alguns veïns sobre la manca d’informació als veïns del projecte d’ampliació de la pedrera anomenada “La Ponderosa”

Noticia publicada a www.albiol.cat

 

Ampliació de la Cantera la Ponderosa

Planell ampliacio Cantera PonderosaEl passat 21 de juliol es va publicar al DOGC num. 5925 de data 21-07-2011 un edicte de l’Ajuntament d’Alcover sobre la aprovació d’un pla urbanístic (aprovació inicial de la 2ª aprovació del POUM i que afecta exclusivament a la zona de la Romiguera.   El Pla està disponible a la web de l’Ajuntament d’Alcover.

La modificació del Pla consisteix bàsicament en l’ampliació de la zona d’explotació de la pedrera actual cap la zona del sud-est del nucli urbà d’Alcover amb una superficie de 6,4 ha i la construcción d’una carretera entre el Mas Blanc i el Mas Roig d’unió amb el vial de la C-14 (C-14z).

Parlem sempre sense entrar al terme de l’Albiol encara però afectant-lo directament.

 

El Futur de l’Albiol

Taula Rodona i presentació de l’Associació Alveolus

19 de Juny a les 11 h. a l’Albiol Edifici de l’ADF

En l’actualitat, les empreses d’extracció d’àrids,  son presentades per les administracions com a la única alternativa viable de desenvolupament econòmic davant la falta de recursos dels municipis afectats per les pedreres.

És possible un altre model de desenvolupament social i econòmic, promogut per la pròpia gent que viu a l’entorn i que no generi la destrucció del medi rural ?

Davant d’aquesta pregunta, neix Alveolus, una associació que qüestiona la imposició de una pedrera al municipi de l’Albiol i que pretén generar nous diàlegs  per a determinar les bases d’un creixement sostenible al territori.

Conèixer la història i patrimoni d’un lloc, i viure el dia a dia, son fonaments bàsics per a aprendre a estimar el territori i fer-lo créixer amb garanties de futur per a les pròximes generacions.

PONENTS

– Antoni Mestres (DELTERPA)

  • Conviure amb una Cantera.

-Dra.. Margarida Genera i Monells Departament de Cultura de la Generalitat. Gestió del Patrimoni Cultural de Catalunya.

  • La prehistòria entra la geologia i la història.

Dr.. Francesc Magrinyà (UPC)

  • El futur sostenible de l’urbanisme a l’Albiol

Màrius Domingo (ornitòleg)

  • La Importància Faunística de les Muntanyes de Prades

Dr.. Josep Oliveres (URV)

  • Ordenació Territorial a Tarragona

Carles de Ahumada Associació Alveolus

Inventari del Fons Municipal de l’Albiol

L’any 2007 l’Arxiu Comarcal del Baix Camp fa fer el  lliurament a l’ajuntament de l’Albiol dels inventaris del fons municipal.

En desconec el contingut però de ben segur que serà interessant de consultar-ho.

Segons el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya aquests documents estan a disposició dels interessats en la seva consulta.

Informacio publicada a la Revista Arxius  (Tardo-Hivern 2007)

Les Abelleres, les orquídies de l’Albiol

Les abelleres són unes  orquídies menudes, tenen tres pètals externs (sèpals) i tres d’interns (pètals).  D’aquest últims, en destaca el label o llavi, una superfície plana o bombada, acolorida i pilosa que sembla l’abdomen d’una vespa, els altres pètals acolorits o no, a vegades imiten les antenes de l’insecte.

A l’arrel tenen dos tubercles arrodonits amb substàncies de reserva.

Cada espècie d’abellera imita l’olor i el color o la forma de la femella d’una espècie concreta d’abella.   El mascle de vespa es posarà damunt de la flor d’abellera i, frenètic, intentarà en va copular amb ella. En aquesta posició, el cap de la vespa toparà amb els polen que se li quedaran enganxats per la ventosa. . El mascle de vespa, amb el polen per banyes, buscarà la següent abellera i involuntàriament la pol·linitzarà.

Un cop pol.linitzades i fecundades, donaran un munt de llavors molt petites, tant que no tenen reserves i per germinar necessiten la col.laboració d’un fong del sol.  Si no hi ha aquest fong no poden germinar, la qual coasa fa dificil la seva expansio,  per la qual cosa les abelleres es un flor protegida i queda prohibida la seva recol.leccio.

A les abelleres tambe se  coneixen sovint amb el nom de “borinot”, abelleres, mosques, mosques d’ase, mosqueres i aranyes.

A catalunya en n’hi han unes 40 espècies.

URGENT Al.legacions cantera TERMINI 28 de Març

He substituït les al·legacions fetes per l’ajuntament per les de www.bonretorn.cat ja que considero que estan molt mes ben feta

Imprès d’al.legacions

Fa uns dies va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació publica per l’ampliació d’una activitat  d’aprofitament de recursos miners, promoguda per Canteras La Ponderosa,  S.A. al terme Municipal d’Alcover.

Si s’arriba a desenvolupar aquesta activitat els habitatges situats  mes al nord de Les Masies Catalanes quedarien a tant sols 500 mts de  l’àrea extractiva i estarien amenaçats per la proximitat de la Pedrera.

Per això li demanem la seva solidaritat als veïns afectats, presentant una al•legació individual  que trobaran al peu d’aquest escrit.

Es tracta d’omplir a mà les dades que estan en  blanc , signar-la  entregar-la (data termini dilluns 28 de març)

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE,
OFICINA DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA,
Cardenal i Barraquer, 12-14,
TARRAGONA

o si ho prefereixen poden entregar-la a les oficines de l’Ajuntament o dipositar-la a la bústia municipal numero 145 (termini a les 10 del mati del dilluns 28)

L’Ajuntament de l’Albiol té un deute de 301.000 Euros

En la web del Ministeri d’Hisenda www.mhe.es es hi ha disponible un arxiu excel amb el deute de tots el municipis d’Espanya, inclòs l’Albiol. (Les dades son de l’any 2009)

Los pueblos paralizan inversiones y recortan gastos ahogados por la crisis

Muchos municipios no ponen en marcha nuevos proyectos, al no haber cobrado todavía subvenciones prometidas

«La situación es preocupante, pero a partir de mayo puede ser todavía peor». La afirmación del alcalde de Les Borges del Camp, Joaquim Calatayud, además de ser realista resume a la perfección la preocupación con la que viven el día a día la mayoría de pueblos del Baix Camp, acuciados por los problemas económicos derivados de la crisis. En la mayoría de casos consultados por el Diari, se produce un nexo común: el impago de las subvenciones por parte de la Generalitat o un retraso alarmante.

Un ejemplo claro es el de Pratdip. Su alcalde, Josep Montané, explica que «la Generalitat nos debe unos 150.000 euros por diferentes conceptos, la mayoría de una subvención de la construcción de la guardería. Si mañana cobrásemos este dinero, desaparecería nuestra deuda de tesorería, que es de esa misma cantidad». Para esta localidad del Baix Camp, arrastrar esta deuda supone no poder hacer más inversiones en los próximos años. «Queríamos reformar las calles este año, pero no podemos, se lamenta Montané, quien asegura que «en los ocho años que llevo de alcalde, nunca había vivido algo así. Es una vergüenza. Nuestra preocupación es que los 14 trabajadores del ayuntamiento cobren, algo que está garantizado»

En Riudoms, la situación es similar. La cantidad que la Generalitat les debe por diferentes proyectos (Escola de Música, guardería y depuradora) asciende a 120.000 euros. Su alcalde, Josep Maria Cruset, comenta que «el ayuntamiento está pagando con sus recursos los costes de estos servicios que debería haber pagado la Generalitat». Es por ello, que también resalta «el esfuerzo que estamos haciendo para que los 25 trabajadores municipales cobren». No obstante, Cruset reconoce que «todo esto implica que tengas que ir con cuidado a la hora de proyectar cosas».

Otro caso similar, aunque con alguna variante, es el de Les Borges del Camp. Allí, aunque las deudas por subvenciones no existen, el problema radica en que en tres años han dejado de ingresar unos 100.000 euros en concepto del impuesto de construcción y del recorte de los Fondos del Estado. Su alcalde, Joaquim Calatayud, explica que «este año tendremos que recortar las subvenciones a las entidades del pueblo y el presupuesto de la Festa Major. Con el dinero que tenemos, hay para pagar al personal, los gastos y poca cosa más. Para Calatayud «estamos ante un problema estructural. Los pueblos tenemos unos servicios del siglo XXI y, en cambio, un sistema de financiación obsoleto, por lo que dependíamos de ‘tocho’».

Publicat al Diari de Tarragona el 21/02/2011