Zona de escalada deportiva de l’Albiol

Cingles Mas Vallverdú.  Serra de la Mussara (Baix Camp)
Zona de escalada deportiva  Sector “lo soterrani”

Didac Chaparro a la via Madera de Colleja

Didac Chaparro a la via Madera de Colleja

En mayo de 1992 comencé solo la tarea equipar una de las zona de escalada mas atrayente de nivel bajo/medio de esta magnifica escuela de escalada deportiva.

No tarde mucho tiempo en estar acompañado, así que entre: Isaac Martínez (el que fuera en la época guarda del refugio de la Mussara) Jordi Vallvé,  Sisco i Pere Alegre, Pep Farré,  Josep Benet,  Jaume Robles,  casi todos escaladores de Reus i alguno que posiblemente me deje en tintero (que me perdone) y la colaboración en el material por parte del grupo rocodromo de la sección de montaña del club fútbol Reddis, del cual éramos socios la mayoría de esta lista.

A mediados del año 1994 habíamos abiertos 89 vías de nivel muy variado, desde IVº a 7c, pasando por toda la gama de “sextos”.

Pronto se convirtió en uno de los sectores mas visitados de la zona por varias razones;  la calidad de la roca y el gran surtido de presas, i tipo de escalada donde encontrar prácticamente todas las técnicas de escalada tanto para el escalador,  ya hecho,  como para el principiante,  placas,  con todos los perfiles, fisuras,  diedros,  desplomes,  eso hace que hayan una serie de vías de gran belleza que deberás descubrir,  sumado a un equipamiento optimo y un inmejorable clima sobre todo en temporada invernal,   ya que la orientación sur-sureste es la mas adecuada para la época.   En verano se puede bajar por la tarde que no toca el sol.

No es de extrañar que los que disfrutan de verdad son nuestros vecinos europeos que vienen buscando el magnifico clima mediterráneo.  Hasta la fecha de hoy (enero del 2005) que yo sepa solo se han abierto 2 vías mas, en lo que es el sector “lo Soterrani”.

Unos 500 m.  mas a la derecha y antes de llegar debajo del cingle de la Font Major han equipado una serie de vías nuevas (12 ¿) nivel de Vº+ a 8ª+ el nombre del sector la han bautizado como “la Avellana” de momento desconocemos los autores.   La aproximación la haremos por la misma pista que vamos al Soterrani, dejamos a la derecha el camino i continuamos la pista hasta que intuimos una canal por la que bajaremos al sector. Hay que controlar el estado de la pista para bajar con el coche, no siempre está bien, no es problema con todo terreno

Esto quiere decir que se necesitan mas vías, paredes hay suficientes, pero hoy las normas están cambiando, el equipamiento de instalaciones deportivas de este tipo tiene y debe ser controlado y lo esta siendo, primero por la FECC con la creación reciente del comité de equipamiento de escalada, segundo por la regiduría de deportes de la junta del municipio que tiene que ser comunicado (a fin de cuenta es en su casa donde se practica el deporte) y es de donde tiene que venir el permiso, el dinero y la tranquilidad de que lo que estas haciendo no es invadir la propiedad privada sin mas, sino que estas creando una futura zona deportiva, por eso se necesita, y es la tercera cuestión, material de alta calidad ya que este deporte esta considerado como de alto riesgo y no podemos andar escatimando unos euros demás cuado de lo que se trata es de la vida de las personas. Las instalaciones de escalada deportiva actualmente han de reunir unas normas de seguridad óptimas.

Abrir una zona de escalada no es simplemente poner una serie de anclajes en la pared,   hay primero un trabajo de diseño de vía,   limpieza de camino,   la base de la pared,   sanear ésta de piedras sueltas,  intentar no equivocarte mucho,  en fin dejar el sector lo mejor posible dentro de unas normas establecidas,  por eso necesitamos la ayuda de las personas y instituciones del municipio,  que sepan que tienen unas instalaciones deportivas al aire libre dentro del municipio y no una simple zona de escalada olvidada.

Joan Chaparro
Monitor de escalada en roca de la ECAM
Membre del comité d’equipament de la FECC

Cavalls obrint ruta

La volta eqüestre de l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya ha passat per la demarcació, on s’han recollit dades per a futurs itineraris amb GPS

06/04/10 02:00  – Tarragona  –  S. CASADO

Per tal de celebrar els primers vint-i-cinc anys d’existència, l’Associació de Marxes a Cavall de Catalunya (AMAC) va decidir organitzar una volta eqüestre pel país, dividida en disset etapes, a disputar fins al novembre. Lluny de ser una competició amb guanyadors i un podi final i al marge de gaudir dels paisatges i de la convivència entre amants dels cavalls, la prioritat era acumular dades per acabar elaborant una ruta eqüestre del màxim nombre de llocs per on passi la marxa. A final d’any les dades es podran consultar a través del web de l’AMAC, ja siguin senders, llocs d’interès i allotjaments, entre d’altres, que aniran penjant a la xarxa els diversos socis de l’associació un cop s’acabi la gran ruta a cavall pel país.

Institucions, a l’aguait

Fotografia Marta Martinez

Fotografia Marta Martinez

Molts ens comarcals i ajuntaments del país ja s’han interessat per les dades que recull l’AMAC per complementar guies turístiques. «Al consell de l’Alt Camp van al·lucinar quan els vam explicar la iniciativa, perquè sí que tenien rutes per fer a peu, en BTT i en cotxe, però no a cavall», va explicar Esther Espadaler, membre de l’AMAC. En la volta, s’hi inverteixen dos caps de setmana cada mes per fer ruta, i per Setmana Santa s’ha fet la sisena etapa, amb un passeig pel Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. La ruta, però, s’allunya dels convencionalismes propis d’una cursa, perquè, de fet, no ho és ni es va idear perquè ho fos. «Aquí ningú ve a competir. Això és una excursió a cavall entre amics i gent que té afició pel món del cavall, ja sigui perquè et ve de família o perquè t’hi has aficionat», va destacar Espadaler, organitzadora d’una de les quatre etapes que es van fer des de divendres fins ahir.

Tot al detall

En total hi participen una quarantena de genets amb el respectiu cavall, i també hi ha acompanyants i contacte permanent amb veterinaris i ferradors, i més gent que col·labora en tasques de logística, com ara transportar aigua, pinso compost, fenc, palla, civada i garrofes, la dieta bàsica dels cavalls i elements imprescindibles, juntament amb les ferradures. «Un cavall mal ferrat pot acabar coix», va remarcar Espadaler, que celebra que les pluges de l’hivern hagin fet que el paisatge sigui molt més verd i que, a més, hi hagi més rierols i tolls que mai perquè els cavalls puguin beure aigua i evitar així una càrrega innecessària de líquid. De tota manera, divendres es va fer de nit al refugi de la Mussara, i com que no hi havia aigua, s’hi van haver de pujar mil litres d’aigua. Una de les peculiaritats de la ruta hípica per Catalunya és que cadascuna de les etapes porta el segell d’un dels socis de l’associació. D’aquesta manera es descarrega de feina els dirigents de l’ens, i tal com va recordar Espadaler: «Cada persona ens porta per on creu que es poden veure coses i llocs interessants.»

De Valls a l’Espluga

Tot i que les instruccions que es van lliurar als participants indicaven que es completarien uns 90 quilòmetres des de Valls fins a l’Espluga de Francolí, finalment en van fer més de 150, passant per l’Albiol, la Mussara, Torroja del Priorat i Prades, municipis dels quals van assaborir les delícies gastronòmiques. A diferència d’una competició, «aquí importa que el cavall sigui resistent i valent, que confiï en el genet i que s’adapti a tot», va resumir Espadaler. La setena etapa, de l’Espluga a Mollerussa, tindrà lloc els dies 17 i 18 d’abril.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 06-04-2010 Pàgina 35

L’Albiol convertirà el mas Carnicer en un hotel de 30 habitacions que podria ser de quatre estrelles

EL PUNT. Albiol.

Seria el tercer allotjament d’aquest tipus als municipis del nord del Baix Camp

ESTHER VALCÁRCEL. Albiol

El ple municipal de l’Albiol va aprovar per unanimitat la reforma i l’ampliació de l’edifici del mas Carnicer per convertir-lo en un hotel que disposarà, entre altres serveis, de vint-i-set habitacions, zona de spa i espai esportiu. Si el projecte tira endavant, aquest podria ser el tercer hotel situat als municipis del nord del Baix Camp i un dels pocs que es troben actualment a les poblacions del voltant de les muntanyes de Prades, on la majoria d’allotjaments són cases rurals.

Si el projecte tira endavant, l’Albiol tindrà el seu primer hotel, que pel que sembla serà de quatre estrelles i tindrà vint-i-set habitacions, una sala de conferències, zona de spa i gimnàs, piscina i espais esportius, entre altres serveis. Tot va començar el novembre de l’any passat, quan la promotora Llars Valls SL, propietària dels terrenys on està situat el mas Carnicer, va presentar a l’Ajuntament una sol·licitud de llicència urbanística per tal d’efectuar la reforma i ampliació d’aquest edifici per convertir-lo en un hotel. «Aquest és un projecte que ens interessa molt ja que pot esdevenir una millora molt substancial per al nostre poble», manifestava l’alcalde del municipi, Andreu Carrasco. Per aquest motiu, tots els membres del consistori que van assistir al ple de divendres passat van acordar l’aprovació prèvia d’aquest projecte, que, perquè acabi tirant endavant, s’haurà d’aprovar definitivament des de la comissió territorial d’Urbanisme de Tarragona, un cop transcorregut el període d’informació pública. L’alcalde va indicar que si finalment s’aprova el projecte i es construeix l’hotel, aquest no sobrepassarà l’altura que actualment té l’edifici, ja que així ho mana la llei. De moment, el projecte ja té diversos informes favorables, com el de l’Agencia Catalana de l’Aigua i el d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat.

Aquest podria ser el tercer hotel que s’aixequi als municipis del nord del Baix Camp i el primer de quatre estrelles d’aquesta zona, ja que actualment els únics municipis d’aquest indret que tenen un hotel són Prades i la Selva del Camp. D’altra banda, les poblacions del voltant de les muntanyes de Prades sumarien un hotel més, ja que actualment en aquesta zona el nombre d’aquests equipaments no arriba a la desena i la majoria d’allotjaments són cases rurals, refugis i càmpings. Diversos municipis d’aquesta zona esperen que quan finalment les muntanyes de Prades es declarin parc natural el nombre de visites augmenti.

També s’espera que les estades dels turistes s’allarguin, ja que, segons diversos hotelers, la majoria de visitants que vénen a aquesta zona només s’hi estan un dia.

L’Albiol conservarà les restes del castell del municipi datat del segle XII

ACN / Vicenç Torrent

L’Albiol, Carrasco, ha demanat al Departament de Cultura l’elaboració d’un projecte per la consolidació de les restes del castell que hi ha al municipi, que data del segle XII.

Carrasco, a més, demanarà al Ministeri de Foment que destini una partida pressupostària ‘per donar una espenta’ al projecte de conservació del castell, per convertir-lo en ‘una referència pel poble de l’Albiol’.

Carrasco ha fet aquestes declaracions abans de la reunió que ha mantingut, aquest dimarts a l’Albiol, amb el subdelegat del govern estatal a Tarragona, Joan Maria Abelló, i que ha servit per analitzar el projecte de preservació de les restes de la fortificació.

Article orginal a  www.avui.cat