L’Albiol inicia un procés participatiu

El passat diumenge 23 de gener de va tenir lloc a l’Albiol una consulta ciutadana sobre el futur del municipi a les noves dependències municipals de Les Masies Catalanes de les 10 del matí fins al migdia. Aquesta acció impulsada per l’ajuntament ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’empresa Ceres, d’estudis sociològics.

L’objectiu d’aquesta sessió a la que van assistir uns 60 albiolencs i albiolenques era valorar l’acció de govern i detectar entre tots/es les principals necessitats a resoldre d’ara en endavant.

La sessió va iniciar-se amb la presentació de les principals actuacions municipals desenvolupades en la última legislatura per informar a la ciutadania del que s’ha fet, per passar després al treball en petits grups on els participants van reflexionar sobre l’actuació feta i van indicar quines són les seves propostes de futur per al municipi.

Les conclusions del taller, juntament amb la resposta del Consistori seran enviades als participants per tal que puguin validar l’informe final i aquest serà tingut en compte a l’hora de definir les futures accions municipals a realitzar. Aquest informe també es difondrà per altres mitjans per tal que tothom pugui consultar-lo.

Publicat a la web del Consell Comarcal del Baix Camp el dia 24/01/2011

Es constitueix el Consell de les Dones del Baix Camp

Una cinquantena de persones entre alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors, consellers i consellers comarcals i personal tècnic s’han trobat dilluns 17 de gener al Consell Comarcal del Baix Camp per constituir el Consell Consultiu de les Dones de la comarca. Durant l’acte el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Josep Masdeu, ha destacat que amb la posada en marxa del Consell de les Dones comença una nova etapa per avançar cap a la igualtat de gènere des d’una perspectiva tranversal que impliqui les polítiques municipals i comarcal.

Masdeu també ha ressaltat que alguns municipis de la comarca, com Reus i Cambrils, fa temps que realitzen accions en aquesta línia, i que el paper del Consell Comarcal és fer de “casa comuna, on totes les experiències i sensibilitats dels municipis del Baix Camp es trobin i es puguin potenciar les polítiques cap a la igualtat de gènere a totes les poblacions de la comarca”.

Per la seva banda, la regidora de l’Àrea de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, i vicepresidenta del Consell de les Dones, Pilar Pérez, ha exposat breument la llarga experiència de l’Ajuntament de Reus en polítiques de dones des dels anys 80, mentre que la regidora de Polítiques Socials i Salut de l’Ajuntament de Cambrils i també vicepresidenta del nou òrgan, Maricel Llaveria, ha posat a disposició del Consell de les Dones les bones pràctiques desenvolupades d’aquest municipi en relació a l’atenció a les víctimes de violència de gènere o de les accions per la igualtat que s’estan desenvolupant.

Per la seva banda, una altra de les vicepresidentes del Consell en quant presidenta de la Federació d’Associacions de Dones del Baix Camp, Antonieta Llauradó, ha agraït el paper reservat a aquesta associació en el Consell de les Dones i ha reivindicat el paper de les associacions federades en la tasca d’informar i sensibilitzar les dones en termes d’igualtat.

Prèviament a aquestes intervencions, la consellera comarcal de Serveis a la Comunitat del Consell Comarcal i també vicepresidenta de l’òrgan consultiu, Gemma Capella, ha fet una breu exposició sobre el procés de creació del Consell de les Dones i ha enumerat les entitats i persones participants, que són les següents:

•    Presidència: Presidència del Consell Comarcal del Baix Camp, Josep Masdeu

•    Quatre vicepresidències:

Ajuntament de Reus, Regidora de Participació i Ciutadania, Pilar Pérez

Ajuntament de Cambrils, Regidoria de Polítiques Socials i Salut, Maricel Llaberia

Consell Comarcal del Baix Camp, Regidoria de Serveis Socials, Gemma Capella

Federació de Dones, Antònia Llauradó

•    L’Assemblea o plenari, estarà integrat per

•    Alcaldesses, conselleres comarcals i regidores municipals que són nates d’aquest Consell Consultiu si ho volen.

•    Sis representants de la Federació de Dones del Baix Camp (associacions de Dones de Colldejou, Botarell, Mont-roig del Camp, Riudoms, Alforja i Prades)

•    Fins a cinc entitats relacionades, a proposta de la Junta permanent i ratificades per la Presidència (pendents de nomenament)

•    Un/a representant per sindicat amb més representació comarcal (per UGT, Laura Papasseït; i per CCOO, Anna Molina)

•    Un/a representant dels Consells de les Dones creats al Baix Camp, amb l’excepció de càrrecs electes, nomenada per aquests consells (per Reus l’Associació Mareus, Mar Torres; i per Cambrils i Castellvell del Camp estan pendent de nomenament)

•    Cinc càrrecs electes en representació dels municipis de la comarca (l‘Albiol, l’Aleixar, Arbolí, Mont-roig del Camp i Vinyols i els Arcs)

•    Un/a representant de l’Institut Català de les Dones, de la Generalitat de Catalunya (pendent de nomenament).

•    Un/a representant de l’equip comarcal de la Xarxa de violència. del Baix Camp i el Priorat del Circuit de Tarragona per l’abordatge de la violència masclista (pendent de nomenament).

•    Una tècnica de cadascun dels Serveis d’Atenció i Informació a les Dones de la Comarca del Baix Camp (de Reus, Cambrils i del Consell Comarcal del Baix Camp) que tindrà veu, però no vot (pendent de nomenament)

•    Fins a un màxim de quatre dones expertes/líders de la comarca a proposta d’alguna de les persones membres de la Junta permanent amb aprovació de l’Assemblea.

Pel que fa al funcionament, el Consell de les Dones es reunirà en sessió plenària almenys un cop l’any. S’estableix una Junta Permanent que impulsarà el dia a dia del Consell i que estarà formada per:

•    La Presidència.

•    Les quatre vicepresidències.

•    Un/a representant de cada un dels Consells de les Dones o de polítiques per la igualtat municipals de la comarca.

•     Quatre representants d’entitats.

•     Cinc càrrecs electes delegades en representació dels municipis.

Per tal d’assegurar un suport tècnic que faciliti i que doni continuïtat al Consell Consultiu de les Dones, s’ha anomenat una secretaria tècnica, que recau en el Consell Comarcal del Baix Camp.

Consell Consultiu de Dones de la Comarca, un òrgan assessor, de consulta, de participació i de promoció de l’equitat de gènere i, en especial, de les dones de la comarca.

Els seus principals objectius són desenvolupar polítiques de gènere a la comarca mitjançant el desplegament del Pla de les Dones del Baix Camp, vetllar per la incorporació de la perspectiva de gènere i de l’efectiva igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les polítiques municipals i comarcals, i implicar tota la societat en els assumptes socials, entre d’altres.

Publicat a la web del Consell Comarcal el dia 17/01/2011

Annabergita o Flor de Niquel

L’annabergita o Flor de Niquel és un mineral de la classe dels arsenats de formula Ni3(AsO4)2·8H2O. Rep el seu nom de la localitat d’Annaberg, població de la Saxònia (alemanya).

A l’Albiol s’obtenia a partir del niquel.

Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic amb una simetria prismàtica. De fractura desigual i una exfoliació de perfecte adifícil segons la direcció

El seu color pot ser verda poma, verd clar, gris o blanca.

Francesc Galofré i Suris

Francesc Galofré Surís, va neixer a Barcelona l’any 1900, fill del reconegut pintor vallenc Francesc Galofré Oller, començà els estudis de belles arts a la Llotja de Barcelona, al costat del mestre Josep Mongrell. Va ampliar la seva formació a Madrid i amb 22 anys es va incorporar a l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya.

En la vocació de Galofré Surís, però, devia influir de manera determinant l’ambient familiar, i en concret del seu pare Francesc Galofré Oller (Valls, 1865-Barcelona, 1942), un pintor que va adquirir un considerable prestigi per la seva especialitat en grans obres murals. Precisament, pare i fill són els autors de l’obra mural de grans dimensions que decora la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Tots dos hi van executar, l’any 1928, una representació de la visita que Cristòfor Colom va fer a Barcelona als Reis Catòlics.

Francesc Galofré Surís va viure amb intensitat el Noucentisme artístic, tal com demostren alguns dels caràcters de la seva obra: «L’objecte de la seva pintura és, sobretot, la figura femenina, que sempre és serena i introspectiva, i un paisatge rural o natural idíl·lic, de gran puresa. I a més, conjuga tots dos elements.»

També és noucentista l’harmonia i la serenitat que dominen els seus quadres, tot sempre emmarcat en la figuració. L’oli i l’aquarel·la van ser les seves tècniques pictòriques. Galofré Surís va exposar ben aviat a Madrid i a Barcelona, on va participar en l’Exposició Internacional de 1929.

A partir de 1930, la seva producció s’exposava en diverses galeries barcelonines (Laietanes, Gaspar, Lars…).

Als anys cinquanta la família de Galofré es va instal·lar en al mas Villa San Francisco al Muncipi de l’Albiol.

A l’Albiol hi descobreix un paisatge que el fascina, i el plasma a les teles. També hi troba noves fisonomies humanes que no havia vist mai, la dels pagesos, que trasllada a les seves obres de manera realista i emmarcats en el medi natural.

D’aquella època és la participació en la Biennal Hispano-Americana d’Art, que va tenir lloc a Madrid l’any 1953, juntament amb els reusencs Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.

L’any 1962 fixa la seva residència a Reus, va morir a les Borges del Camp a l’any 1986.

Esfalerita o Blenda

La blenda o esfalerita (del grec sphaleros, enganyós) és un mineral de la classe dels sulfurs. Es tracta de sulfur de zinc que cristal·litza en el sistema cúbic o regular.

També es pot anomenar blenda (de l’alemany blenden, que pot voler dir lluent però també fals), blenda és un nom tradicional, més antic

L’esfalerita és sulfur de zinc, ZnScristal·litza en el sistema cúbic.

El nom català esfalerita prové del grec sphaleros, que significa enganyós.

A la natura no es troba pura al 100% sinó que sol tenir impureses de ferro. L’esfalerita pura seria transparenta (com el diamant, per exemple) però a causa de les impureses el seu color varia del groguenc al marró fosc. Amb una alta presència de ferro l’esfarelita és de color negre.

L’esfarelita té una duresa 3’5 – 4 i una densitat 4’09; és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant.

És la mena més important de zinc.   Com a tal es va començar a utilitzar al segle XIX quan es va desenvolupar la tecnologia metal•lúrgica. Es presenta sovint associada amb la galena.   De vegades poc contenir metalls poc abundants que seria interessant de poder extreure i concentrar.

Alcofoll

L’alcofoll són unes pólvores finíssimes de galena o de sulfur d’antimoni (estibnita o antimonita, Sb2S3), de sofre i de greix animal emprades per a protegir (antibiòtic) i maquillar els ulls, en especial “la ratlla” o contorn, però també les parpelles, les pestanyes i les celles. Sol ser negre però pot ser de color gris segons la seva composició. Usat des de fa prop de 4.000 anys, es tracta potser del primer antibiòtic sintetitzat per l’home.

A l’Albiol, els romans l’obtenien de la Galena

Tradicionalment s’aplica mullant un bastonet en l’alcofoll, que després es fa lliscar entre les dues parpelles amb l’ull tancat, però sense apretar-lo, de manera que el contorn de dalt i d’avall es pinten alhora.

A Àfrica i a Àsia s’utilitza tradicionalment no només per estètica sinó perquè es considera una protecció per a les infeccions, en especial en deserts o indrets on és fàcil que hi entri pols. Així, és usat per homes i dones, i especialment és aplicat als nens. A Europa algunes dones l’usen com a maquillatge o bé usen llapis d’ulls, negre o d’altres colors, que pot ser o no complementat amb rímel o amb ombra d’ulls.