Ordenances fiscals dels impostos i de les taxes per a l’any 2011.

2010/17078 – AJUNTAMENT DE L-ALBIOL

Publicat al BOP núm. 293 del 23/12/2010

Edicte

El Ple de l’Ajuntament de l’Albiol va acordar en data 5 de novembre de 2010 l’acord d’aprovació provisional d’ordenació i modificació de les ordenances fiscals dels impostos i de les taxes per a l’any 2011.

Transcorregut el termini d’informació pública i no havent-se presentat reclamacions tal i com es desprèn del corresponent certificat del secretari interventor, d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals, l’acord d’aprovació provisional esdevé definitiu sense necessitat d’un nou acord en aquest sentit.

Tal com disposa l’article 17.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, es publica la modificació dels preceptes de les ordenances aprovades.

Contra les ordenances fiscals podrà interposar-se recurs contenciós administratiu davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia en el termini de 2 mesos a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el BOP.

IMPOST SOBRE BÉNS INMOBLES

Article 7. Quota tributària.
3. La quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable els tipus de gravamen següents:

Tipus de béns immobles Tipus

Béns immobles urbans 0,49
Béns immobles de característiques especials 0,61

IMPOST DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

Article 5. Quota tributària
1.- Les quotes del quadre de tarifes, de totes les classes de vehicles, de l’impost fixat en l’article 96.1 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, s’incrementaran per l’aplicació sobre les mateixes del següent coeficient 1,313 . Aquest coeficient s-aplicarà fins i tot en el supòsit en què l’esmentat quadre sigui modificat per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
2.- Per aplicació del que s’ha previst en l’apartat anterior, el quadre de tarifes aplicables en aquest municipi serà el següent:

CLASSE DE VEHICLE TARIFA
A) Segons potència fiscal

1. Turismes, ambulàncies, cotxes fúnebres i tot terrenys
De menys de 8 cavalls fiscals 16-93
De 8 fins 11,99 cavalls fiscals 45-89
De 12 fins 15,99 cavalls fiscals 96-55
De 16 fins 19,99 cavalls fiscals 120-28
De 20 cavalls fiscals en endavant 150-34

2. Tractors, tracto camions, tractors d’obres i serveis, tractora dels vehicles articulats, vehicles especials, màquines agrícoles, màquines autopropulsades que poden circular per les vies públiques sense ser transportades o arrossegades per altres vehicles de tracció mecànica.

CLASSE DE VEHICLE TARIFA
De menys de 16 cavalls fiscals 23-71
De 16 fins 25 cavalls fiscals 37-28
De més de 25 cavalls fiscals 111-81
B) Segons el número de places.
Autobusos, furgonetes i furgonetes mixtes habilitades per al transport de més de 9 persones.
De menys de 21 places 111,81
De 21 fins 50 places 158-22
De més de 50 places 199-05
C) Segons la càrrega útil en quilograms

1. Camions, derivats de turisme, formigoneres, furgons, furgonetes i furgonetes mixtes, habilitats per al transports de fins a 9 persones, vehicles mixtes i vehicles habitacle.
De menys de 1.000 kg. de càrrega útil 56-75
De 1.00 fins a 2.999 de càrrega útil 111,81
De més de 2.999 fins a 9.999 de càrrega útil 158-22
De més de 9.999 de càrrega útil 199-05

2. Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica i remolcs i semiremolcs de vehicles articulats.
De més de 750 i menys de 1.000 kg. de càrrega útil 23-71
De 1.000 a 2.999 kg. de càrrega útil 36-93
De més de 2.999 kg. de càrrega útil 111-81
D) Segons els centímetres cúbics
Ciclomotors 5,93
Motocicletes fins 125 cc. 5,93
Motocicletes de més de 125 fins a 250 cc. 10,17
Motocicletes de més de 250 fins a 500 cc. 20,34
Motocicletes de 500 fins a 1.000 cc. 40,65
Motocicletes de més de 1.000 cc. 81,33

IMPOST SOBRE L-INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

Capítol IV
Base imposable

Article 7è.

3. El percentatge esmentat anteriorment serà el que en resulti de multiplicar el nombre d-anys expressat en l-apartat 2 d-aquest article pel percentatge anual corresponent, que serà:
a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys: el 3,5%.
b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a deu anys: 3-2%.
c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a quinze anys: 3,1%.

Article 13è

La quota d’aquest impost serà la que resulti d-aplicar a la base imposable el tipus del 26,00%.

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PEL SUBMINISTRAMENT D-AIGUA.

– Quota tributària de la taxa al poble de l-Albiol.
TARIFA (preus màxims,sense IVA):
Tarifes de subministrament:
Concepte: m3/abonat/trimestre, euros
– Ús domèstic:
Quota servei 25,00 euros
Mínim fins a 18 m3 0,55 euros
de 19 a 36 m3 1,23 euros
de 37 a 72 m3 1,55 euros
excés de 72 m3 2,30 euros
Concepte: m3/abonat/trimestre, euros
– Ús industrial:
Quota servei 18,00 euros
Mínim fins a 12 m3 1,00 euros
Excés de 12 m3 1,00 euros
Conservació de comptadors
i escomeses: 3,00 euros/abonat/trimestre

Tarifa segona. Connexió a la xarxa pública d’aigua potable
Comptador 120,25 euros
Per drets municipals per a la connexió a la xarxa pública 721,51 euros

Quota tributària de la taxa a les Masies Catalanes.

Tarifes de subministrament:
Concepte: m3/abonat/mes, euros

– Ús domèstic:
Quota servei 6,00 euros
Mínim fins a 6 m3 0,72 euros
1r tram de 7 a 12 m3 0,74 euros
2n tram més de 12 m3 1,58 euros

– Ús industrial:
Quota servei 6,00 euros
Mínim fins a 6 m3 0,90 euros
1r tram de 7 a 12 m3 0,95 euros
2n tram més de 12 m3 1,63 euros
Conservació de comptadors i escomeses: 1,00 euros/abonat/mes

ORDENANÇA REGULADORA DE TAXA SOBRE ADMINISTRACIÓ DE DOCUMENTS QUE EXPEDEIXIN O ENTENGUIN L-ADMINISTRACIÓ O LES AUTORITATS MUNICIPALS, A INSTÀNCIA DE PART.

Article 8è. Tarifes.
Les tarifes a que es refereix l-article anterior són les següents:
Certificats padronals 1,50 euros
Altres certificats 3,00 euros
Informes 1,50 euros
Fotocopies tamany A4 0,20 euros
Fotocopies tamany A·3 0,25 euros
Compulsa de documents 0,80 euros/full
Notes del cadastre 1,50 euros
Servei de fax. Tramesa 1,75 euros/full
Servei de fax. Recepció 0,45 euros/full
Expedients segregacions urbanístiques 65,00 euros
Expedients llicencies 1a ocupació 70,00 euros
Certificat qualificació urbanística 90,00 euros
Certificat d’aprofitament urbanístic 60,00 euros
Certificat de comptabilitat urbanística d-activitats 60,00 euros
Reajustament d’alineacions i rasants (251 RLU) 120,00 euros
Concreció de l-ordenació de volums (252 RLU) 120,00 euros
Informe sobre condicions d’habitabilitat 70,00 euros
Informe/certificat de legalitat urbanística o anti-
guitat edificacions 70,00 euros

Altres expedients, informes i certificats urbanístics 35,00 euros

Tramitació d’altres figures urbanístiques:

Estudis de detall, volumetria, etc.. 600,00 euros

Procediment autorització obres en sòl no urbanitzable (davant CTUT) 600,00 eurosPer sol·licitud de llicencia d’obertura d’establiment o inici d’activitat o pròrroga:
Per la tramitació de l’expedient d’activitats innòcues 90,00 euros
Per la tramitació de l’expedient d’activitats classificades, quan l-activitat pugui ésser informada per la Ponència Técnica municipal, exclosa la publicació
al BOPT 120,00 euros
Per la tramitació de l’expedient d’activitats classificades quan l’expedient hagi d’ésser informat per la Comissió Territorial d’Indústria i Activitats Classificades de la Generalitat, o en activitats subjectes a la reglamentació establerta al Re glament General de la Policia d-Espectacles i Activitats recreatives, exclosa la publicació al BOPT 120,00 euros

Per la tramitació de l’expedient d’activitats classificades quan l’expedient hagi d’ésser informat per la Ponència del Consell Comarcal del Baix Camp, exclosa la seva publicació al BOPT, s-haurà de satisfer una taxa 120,00 euros

ORDENANÇA REGULADORA DE TAXA DEL CEMENTIRI LOCAL, CONDUCCIÓ DE CADÀVERS I ALTRES SERVEIS FÚNEBRES DE CARÀCTER LOCAL.

Article 6è. Quota tributària
a) La quota tributària es determinarà per l’aplicació de la tarifa següent:
Exhumacions Preus segons serveis empresa funerària
Inhumació Preus segons serveis empresa funerària
Incineració Preus segons serveis empresa funerària
Neteja interior del nínxol-tomba-panteó sol·licitada pel concessionari Preus segons serveis empresa funerària
Col·locació de làpides, reixes i guarniment Preus segons serveis empresa funerària
Registre d’inscripcions, permutes i transmissions 9,00 euros

El moviment de làpides o tapes en les diferents sepultures l’efectuarà el personal de l’Ajuntament o empresa de serveis funeraris

ORDENANÇA REGULADORA DE TAXA PER L-OCUPACIÓ DE TERRENYS D-ÚS PÚBLIC LOCAL AMB MERCADERIES, MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ, RUNES,   TANQUES PUNTALS, PUNTALS, BASTIDES I ALTRES INSTAL·LACIONS ANÀLOGUES. VEHICLES DE TONATGE.

Article 6. Quota tributària

1. La quantia de la taxa regulada en aquesta ordenança és el resultat d-aplicar la tarifa pels metres quadrats d-ocupació i serà condicionada a la impossibilitat de fer l-ocupació a la seva propietat.

Per cada m2 o fracció/dia (mínim 5m2 ) 1,50 euros

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PEL CLAVEGUERAM

Article 5è. Quota tributària
b) Finques i locals que no estan exclusivament destinats a habitatge: 22,00 euros

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PER RECOLLIDA D-ESCOMBRARIES

Article 5è. Quota tributària

Epígraf primer. Habitatges
Per cada habitatge situat al nucli antic de l’Albiol i masos de la zona d¡influència 100,00 euros/any.

Per cada habitatge unifamiliar aïllat situat a la urbanització Les Masies Catalanes i masos de la zona d-influència 132,00 euros/any.

Epígraf segon. Allotjaments

a) Hotels, Restaurants, Bars i altres establiments de restauració 2.880,00 euros/any
b) Pensions i cases d’hostes, centres hospitalaris, col·legis i altres centres de naturalesa anàloga, per cada plaça, cases rurals fins a 15 places 300,00 euros/any

Epígraf tercer.

Establiments d’alimentació Supermercats, economats, cooperatives i altres establiments d’alimentació 300,00 euros/any

Epígraf quart.

Establiments d’espectacles Establiments d’espectacle 2.880,00 euros/any

Epígraf cinquè.

Altres locals industrials o mercantils  Altres locals industrials o mercantils 2.880,00 euros/any

ORDENANÇA REGULADORA PER LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.

Article 5è. Base imposable

1. Constitueix la base imposable de la taxa:
e) En cas de pròrroga de llicència caldrà demanar permís per la obra que resta per fer i liquidar de nou. En cas de no presentar valoració s-aplicarà el 10% de la liquidació resultant de l-Impost d-obres.

Article 6è. Quota tributària
1. La quota tributària en resultarà d’aplicar els següents tipus de gravamen a la base imposable:
c) L-1,1 per cent, en les parcel·lacions urbanes. Amb una quota mínima de 600 euros i una màxima de 1.000 euros.
d) L-1,1 per cent, en les parcel·lacions rústiques. Amb una quota mínima de 300 euros i una màxima de 600 euros.

ORDENANÇA REGULADORA PER LA TAXA PER RETIRADA DE VEHICLES ABANDONATS O ESTACIONATS INCORRECTAMENT O
ABUSIVAMENT A LA VIA PÚBLICA.

Article 5è. Tarifes
Les tarifes que s-han d-aplicar son les següents:
1.- Motocicletes, ciclomotors, vehicles de tres rodes i altres vehicles de característiques anàlogues.
A) Retirada i transport, per vehicle, més cost tarifa grua 82,28 euros
B) Per dipòsit i custodia, per dia 0,92 euros
2.- Automòbils de turisme, camions i similars fins a 3500 kg PMA
A) Retirada i transport, per vehicle, més cost tarifa grua 109,72 euros
B) Per dipòsit i custodia, per dia 1,79 euros

3.- Tota mena de vehicles amb PMA superior a 3500kg.
A) Retirada i transport, per vehicle, més cost tarifa grua 328,86 euros
B) Per dipòsit i custodia, per dia 15,92 euros

ORDENANÇA REGULADORA PER LA TINENÇA D’ANIMALS

Article 3. Quota tributària.
La quota tributària es determinarà per l-aplicació de la tarifa següent:

Per la tinença de cada gos 5,00 euros

ORDENANÇA REGULADORA DE L-IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES.

Article 5. Autoliquidació de l-impost
3. La base imposable de la liquidació provisional estarà constituïda pel major d-aquests imports:
a) El que resulti d-aplicar sobre la superfície total construïda que consti al projecte que presentin els interessats els següents mòduls:

Tipologia Mòdul

1.- Habitatges
1.1.- Habitatges plurifamiliars 707,71 euros/m2
1.2.- Habitatges unifamiliars pareats 796,18 euros/m2
1.3.- Habitatges unifamiliars aïllats 884,64 euros/m2
2.- Habitatges de protecció oficial
2.1.- Habitatges plurifamiliars 566,17 euros/m2
2.2.- Habitatges unifamiliars pareats 636,94 euros/m2
2.3.- Habitatges unifamiliars aïllats 707,71 euros/m2
3.- Magatzems 442,32 euros/m2
4.- Aparcaments 368,60 euros/m2
5.- Locals comercials 405,46 euros/m2

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE BÉNS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS.

Article 5. Quota tributària.

La quota tributària s-ha de determinar per una quantitat fixa o variable, segons el detall que s-estableix en les tarifes següents:

Epígraf 2. Utilització del saló d’actes de l’edifici municipal per a la celebració de casaments i altres cerimònies civils.

2.2 Quota ciutadans no empadronats al municipi de l-Albiol 150,00 euros

L-Albiol, 20 de desembre de 2010.

L’últim llop de l’Albiol ?

Hallándose ayer trabajando un labrador, en una finca de la, montaña de Albiol, fue súbitamente acometido por un lobo ai cual pudo ahuyentar
a gritos y defendiéndose valerosamente a golpes con la azada que tenía en la mano.   Dicho labrador sufrio el susto consiguiente,  pero sin recibir lesión alguna importante.

La Vanguardia 08/10/1911

Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”

El guerriller aleixarenc

Per explicar la vida d’Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”, el combatent aleixarenc que lluità a favor de la causa del pretendent Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, i que va actuar al Camp i a les comarques properes durant la tercera guerra carlina (1872-1876) en el context del Sexenni Democràtic (1868-1874), he triat una crònica publicada al web del poble de l’Aleixar, de caràcter més localista, i que és una compilació de diversos autors que van biografiar Cercós, entre ells Marià Manent. També he afegit un relat publicat per Josep M. Sugranyes al seu llibre “De Reus a Prades i Poblet”, editat per Cossetània l’any 2001, i extret per ell molt possiblement del que relata Josep Iglésies a “L’àvia Boronada: L’esment diví i contes i llegendes”, Arca, Barcelona, 1947. Per finalitzar i acabar d’arrodonir-ho, he afegit un tercer text que situa les accions bèl·liques de Cercós dins el context històric en que ell va viure i on va protagonitzar els fets que van donar peu a la seva llegenda.

Les guerres carlines van ser complexes i no es poden reduir al simplisme d’unes adhesions al pretendent Carles setè en contra de la causa isabelina, ni a contraposició “ciutats liberals” contra “camps absolutistes”. Pensem que ens trobem en un moment històric batejat pels historiadors com la “fi de l’Antic Règim”. Tenen aquestes revoltes, a més, diverses imbricacions segons el territori on es desenvolupen, amb notables diferències entre el País Basc i Navarra, Catalunya o València. A mi m’agrada recordar unes paraules de Josep Fontana quan parla de “la revolta dels carlins” a la monumental Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. Diu el professor Fontana, per mirar d’establir un enfocament previ: “Com tot fenomen social complex, la revolta carlina no es pot reduir a una explicació simplista. Una cosa és assenyalar els grans trets de base que permeten d’entendre el suport que ha trobat, i una altra que això basti per a donar compte de totes les adhesions. Tampoc no es pot pensar que, un cop hem aconseguit de distingir les raons per les quals el carlisme ha assolit expressar el malestar de determinats grups socials, sabem les raons concretes que han dut els homes a la lluita. El primer problema que se’ns presenta és que, en fer les nostres anàlisis del passat, operem amb allò que sabem que realment s’ha esdevingut, mentre que els individus que tenien aquell passat com a present vivien en una perspectiva en que diversos futurs eren previsibles, i actuaven, a més, d’acord amb la seva percepció del món, que podia contenir elements que avui sabem que eren erronis, però per a ells eren vàlids. No podem demanar a un camperol català de la primera meitat del segle XIX la freda racionalitat que només hauria pogut basar-se en un coneixement dels mecanismes econòmics i socials del seu entorn que ell no tenia, quan no demanem el mateix als catalans de la fi del segle XX que acuden a votar moguts per prejudicis o il·lusions irracionals, en un temps en que, en teoria, l’educació i la informació que reben són molt superiors.”

Isidre Pàmies i Borràs va néixer el 16 de desembre de 1843, possiblement a la casa pairal dels Cercós, al capdavall del carrer Mitjà, avui Cal Nap, edifici que encara demostra haver estat una casa senyorial. El mas de Cercós, de la mateixa nissaga, ha estat un dels més importants del terme aleixarenc. L’arrelament tradicionalista de la família Pàmies era antic i fort. A la guerra dels Malcontents (1827), hi prengué part Francisco Pàmies, el seu avi, al costat dels ultrareialistes, i a la primera guerra carlina (1833-1839), apareix documentat Isidre Pàmies, possiblement germà de l’avi que va ser capità caixer del 13è batalló de la 5a brigada de la 3a divisió del Camp de Tarragona. Així, doncs, Cercós, mogut per la influència familiar i motivat per la seva relació amb el capitost carlí Barenys, de Maspujols, es convertí ben aviat en una figura rellevant a les nostres comarques durant la segona guerra carlina (sic). Un historiador carlí en diu: “carlista acérrimo como todos sus antepasados […] De arrogante figura, afable y fino de trato y, más que valiente, temerario en el campo de batalla, era el ídolo de sus voluntarios que le querían com a un padre.” I informa també que va estudiar als escolapis i que completà la carrera mercantil a Tarragona i després es domicilià a Reus, on es dedicà al comerç fins al moment de “lanzarse al campo”. Abans, però, va intervenir en activitats conspiratòries com a individu de la Junta Carlista de Armamento y Defensa a la província i va estar empresonat. En començar la guerra, era oficial d’infanteria i organitzà el 4t batalló de la di­visió carlista de la província. Mèrits de guerra el portaren de capità a co­ronel i rebé condecoracions.

Manent, que l’ha biografiat i al qual seguim en aquesta ressenya, en parla com a figura esmunyedissa i mig llegendària. Invencible estrateg, a les muntanyes era una mena de “rei de les sorpreses”. De fet, la seva activitat era frenètica, com prova el reguitzell d’accions tant en petit grup com de comandament, totes de l’any 1873: el 15 de maig, junt amb Cucala i el capellà de Flix ocupa Vilaplana; el 22 de juny, enfrontaments a Margalef amb pèrdua de 50 homes; el 26, atac per sorpresa a Tivissa; el 2, 3 i 10 de juliol ataca la Selva del Camp; el 18 de juliol és a la Conca de Barberà, on segresta dos hisendats i en demana rescat; el 20, amb 400 homes enderroca el fortí de la Selva; el 23 ataca una diligència que feia de correu, prop de les Borges del Camp, i agafa ostatges; el 26 de juliol entra a Riudoms o a Tivissa (fonts diferents donen notícies també diferents, però sempre d’activitat); el 5 d’agost, a Garcia; el 14 a Castellvell per la contribució; el 15 dorm a Maspujols; el 16 va a cobrar l’impost revolucionari a Montbrió i a Vinyols; el 23 actua a la Masó; el 27, amb uns 300 homes, entra a Prades; el 29, a la Selva; el 2 de setembre a Vilallonga, mentre que del 4 de setembre data la gesta gairebé llegendària de l’Albiol, per la qual els liberals, que volien posar un parany a Cercós i portar a Reus o Tarragona el seu cap, acaben —seguim l’historiador Pirala— malament: “Lo que debió haber sido un triumfo para los liberales, fue un desastre, por la falta de sigilo y la indolencia en cumplir lo acordado.” El 17 d’agost marxen cap a l’ermita del Roser, vora de Reus, però la ciutat surt al carrer i els carlins fugen. Durant l’estiu entra a Santa Coloma de Queralt, mentre que el setembre un rumor el situa visitant Don Alfons, germà del pretendent i cap de les forces sublevades a Catalunya; el 24 és a Mont-ral i aquest mateix mes hi ha un intent, induït per personatges polítics, d’assassinar-lo. El 2 d’octubre entra a Valls dirigint, juntament amb quatre eminents caps més, 3.000 —o 5.000— carlins, però aviat són desallotjats; el 18 comencen els fets que portaren a la victòria carlina de Prades, però també pèrdues i on sembla que Cercós resulta ferit i acaba morint.

Comença llavors la llegenda sobre la seva mort: uns la situen a Prades i d’altres a l’Aleixar, on li haurien preparat un taüt molt luxós i haurien celebrat unes solemnes exèquies. La memòria oral, però, no dubta gaire a l’hora d’indicar-ho: tres dies després, entre el 22 i el 23 d’octubre de 1873, al mas del Joan Pau, a la Mussara, que té a prop, tocant al cingle, la cova anomenada Hospital dels Carlistes. L’oralitat encara afegeix que va ser assistit espiritualment pel rector de la Mussara; que el metge de Vilaplana, el doctor Rafael Llaberia, simpatitzant carlista, pujava cada dia, i que Cercós va ser enterrat a la Mussara. Isidre Pàmies i Borràs, Cercós, va morir essent coronel. A títol pòstum, el pretendent Carles VII, que coneixia el valor del seu fidel oficial, el nomenà general.

Del Mas de Cercós n’era fill el guerriller carlí Isidre Pàmies, més conegut pel mot Cercós, encara que la naixença va tenir lloc a l’Aleixar el 16 de desembre de 1843, al capdavall del carrer Mitjà, on avui hi ha Cal Nap. La tradició carlina dels Pàmies, pagesos de l’Aleixar i comerciants de Reus, es remunta a Francesc Pàmies, avi del nostre personatge i capità dels voluntaris reialistes, el 1827, en la guerra dels Malcontents o dels Agraviats. Posteriorment, un anterior Isidre, probablement germà de l’avi d’en Cercós, va ser popular durant la primera guerra carlina, en que exercia el càrrec de capità caixer, i un altre Francesc ho va ser a la guerra anomenada dels Matiners. Amb tot, el més notori, i sobre el qual s’ha teixit una veritable llegenda, ha estat l’anomenat en primer lloc, també conegut pel sobrenom de Comandant Cercós.

La llegenda arranca del fet històric que va tenir lloc durant la batalla de Prades de 1873. Cercós havia reunit al seu mas, el juny de 1872, diversos caps carlins per coordinar esforços i prendre la decisió de prosseguir en la lluita armada. La seva empenta i vigoria va fer que molts joves del poble el seguissin, amb la qual cosa es va emprendre una acció de certa importància en què va morir, entre les forces governamentals, el tinent coronel Maturana, cap del batalló de caçadors de Barcelona.

Cal fer un breu recordatori i remarcar que Maturana comptava amb 450 infants, 18 cavalls i una peça de muntanya. De tot plegat en va quedar ben poca cosa, ja que van tenir trenta morts, entre ells l’esmentat coronel, un comandant i dos oficials, així com gairebé 200 presoners.

A començaments del segle XX, un cronista afecte a la causa lliberal va escriure sobre aquesta batalla que, tot i que els carlins s’havien fet els amos de Prades i els seus entorns, també havien tingut innombrables baixes, concretament vuitanta, entre elles la del coronel Cercós.

Efectivament, l’Isidre Pàmies, el dia 14 d’octubre de 1873, va mantenir un fort enfrontament amb les tropes de l’esmentat coronel que havia sortit el dia abans de l’Espluga de Francolí. Des dels Plans de Pagès fins als barrancs del Garxet i de la Baridana va encerclar les tropes lliberals, a les quals va castigar fortament fins més enllà de la Mola dels Quatre Termes, d’on només van poder fugir encara no 200 infants per les barrancades del bosc de Poblet. Al comandant Cercós, quan ja s’havia apoderat d’un canó de l’enemic, fet de molta rellevància aleshores, i quan estava lluitant cos a cos, li travessà el pit una bala de fusell. Dalt d’una mula va ser portat fins al Mas del Vell Joan Pau, sota del qual, a uns centenars de metres, encara avui s’hi pot contemplar la balma coneguda com Hospital dels Carlins, on va ser confiat.

L’amo del mas, carlí de cap a peus, reconegut per la seva experiència a curar bestiar, va ser l’encarregat de guarir les ferides del famós capitost que, no obstant els esforços del vell pastor, moria tres dies després, amb el grau de coronel, quan només tenia 29 anys, i va ser nomenat general a títol pòstum.

Per estratègies de la guerra, ja que els carlins eren deu vegades inferiors en nombre als seus adversaris lliberals, la mort del cabdill guerriller va ser guardada en el més absolut i misteriós silenci. Fins i tot els seus seguidors van tramar l’ardit d’esbombar la seva presència en diversos indrets on es produïen enfrontaments. Aquesta estratagema va donar al singular militar una aurèola mítica i llegendària. Tant va ser així que, en les files liberals, es va prendre com a una qüestió d’honor capturar viu o mort el Comandant Cercós per acabar amb el mite que l’envoltava.

Com que hi havia indicis fundats que el seu cos, malgrat tot, podia estar enterrat al cementiri de la Mussara, Almussara aleshores, una patrulla, formada per cinc “pinxos”, voluntaris lliberals, va sortir de Vilaplana pel camí de les Tosques en direcció a la dispersa i alterosa població de tanta ressonància sarraïna.

A mig matí, amb els ànims sobrats després d’haver escampat que anaven a posar fi a la faula del Cercós, enfilaren l’esmentat camí amb el propòsit d’acabar com més aviat millor la tasca esventada profusament. Sender amunt, els ànims s’anaven refredant amb la mateixa proporció que s’escalfaven els cossos per la intensitat de la pujada. Les carrabines, marcialment penjades al coll a la sortida, ara eren utilitzades com a bastó.

En arribar al gual del torrent de les Tosques, esbufegant a més no poder, es van deixar caure a terra per refer l’alè i traguejar una mica de vi del bot que en cap moment deixava de formar part de la indumentària d’aquells aprenents a fer de soldat. Sorneguerament, sempre s’ha dit que el vi és molt millor quant es beu escoltant la remor de l’aigua dringadera d’un penyal, en aquest cas el de les Tosques, el qual, en any plujós, forma una cascada que, volant amb l’arc del cel com a teló de fons, escampa totes les notes àlgides d’una alegre i grandiosa simfonia.

Amb l’esperit restablert pel vi, els pinxos prosseguiren la caminada dirigint-se cap al Mas de l’Adrià. El vell de la casa els va entretenir tant com va poder i després va procurar fer-los anar pel camí més llarg per tal de poder agafar ell una drecera i avisar la gent del Mas d’en Joan Pau de la presència i propòsit de l’escamot.

Quan els perdonavides arribaren a l’hospital dels carlins, aquest ja estava totalment endreçat i sense cap mena de rastre que pogués delatar la presència de ferits. Els seus estadants havien anat a amagar-se dalt del bosc de l’Agustench, juntament amb en Joan Pau. Aquesta circumstància va ser aprofitada per la facció per entrar al mas a sac, arrambar tot el que van poder i cremar la resta a l’era de la masia.

Després d’aquesta extorsió es dirigiren calmosament fins a la població que ja veien del mas estant. A l’entrar al poble només trobaren quatre dones ja refetes i un parell de vells que els van donar totes les excuses del món per dir-los que la gent vàlida estava treballant al bosc. Els van fer lliurar les claus de l’ajuntament i la rectoria i en aquest darrer lloc van instal·lar el seu quarter general, ja que era l’únic indret on hi havia alguna vianda per aplacar el rau-rau que sentien a la panxa.

Amb tot això se’ls va tirar la nit a sobre i amb ella es van anar apaivagant tant el ardors del vi com les bramadisses pròpies dels qui se sentien impel·lits, més per la seva cridòria que no pas per la convicció d’una força evident. Els dubtes van començar a granar damunt la taula, ben regada per un vi que no havia costat ni un xavo, i el temor va substituir progressivament l’eufòria dels primers moments en què se sentien amos del poble.

La por que la gent del poble hagués anat a buscar ajuda a la veïna població de Prades va neguitejar els valents cagasenalles, els quals, després d’una forta discussió amb trencadissa de plats i altres estris que van trobar a mà, van tenir la “lluminosa” idea de reunir tota la desvalguda gent que quedava al poble davant el gran toll d’aigua on, de sempre, hi prenia la fresca una gran part del veïnat.

Aleshores, van fer-los portar una gran quantitat de llenya davant el fossar i, amb ella, van bastir una pira dins el petit cementiri que, encara avui, malguarda les restes dels mussarencs. La gran foguera il·luminava tètricament el petit clos. A les parets blanques del frontal de l’església es perfilava la bellugor vermella i groga de les flames que semblaven voler arribar al cel.

Els quatre vells que quedaven al poble van ser obligats a portar aixades amb les quals van dur a terme la tètrica tasca de desenterrar taüts. Les dones, en un racó, esmaperdudes, se’n feien creus quan veien com ni als morts deixaven tranquils aquells heretges.

La primera caixa que van desenterrar els trasmudats vells guardava les despulles mig consumides d’una dona, morta aquell mateix any. L’espantosa i macabre visió del primer cadàver i l’intent fallit de trobar el cos del Cercós no va ser prou per deturar la lúgubre ocupació.

De mica en mica van anar apareixent les restes d’un soldat carlí mort al Mas d’en Joan Pau, així com dues o tres persones més de la contrada. Al final, cansats i morts de por, els perdonavides van decidir extreure un darrer taüt. Quan el van tenir a l’abast, van procedir a fer un judici sumaríssim sense cap ni peus. Aleshores van resoldre palplantar-lo, recolzat a la paret del fossar, i formant un escamot d’afusellament van dur a terme un parell de descàrregues de fusell, acabades les quals van fugir del lloc cames ajudeu-me.

Pels forats que la sinistre canonada va ocasionar, la gent del poble va poder contemplar les faccions apergaminades de l’àvia Boronada que, amb aquest fet, va passar a ser protagonista de la llegenda de Cercós. Poc sabien els malfactors que, concretament a sota la caixa de l’esmentada vella, els carlins havien enterrat els cos del seu cabdill per evitar-ne la profanació.

Context històric: Les guerres carlines

Ja durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d’un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).

A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839). Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel (Isabel II), com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.

Carles Maria Isidre va aplegar al voltant seu els sectors absolutistes, partidaris del manteniment de l’Antic Règim. Per contra, la reina regent Maria Cristina va obtenir el suport per a la seva filla Isabel de la majoria dels sectors que havien col·laborat amb Ferran VII, i també de l’oposició liberal, que havia patit fins aleshores la repressió i l’exili. La vinculació entre la causa isabelina i el liberalisme va ser evident a partir de l’agost de 1836, quan els col·lectius revolucionaris van assolir el poder i van imposar una Constitució liberal (1837). La causa isabelina va ser majoritària en la burgesia urbana, però també en amplis sectors privilegiats -noblesa terratinent i jerarquia eclesiàstica-, i entre els principals cossos de l’estat -exèrcit i administració-. Per contra, la causa carlina va disposar d’un ampli suport popular al País Basc i Navarra, i també a les comarques d’interior de Catalunya, el País Valencià i Aragó. Aquest fet s’explica per les reticències que van generar entre els camperols del nord peninsular els canvis de la revolució liberal, i també, en el cas del País Basc i Navarra, pel desig de mantenir els furs davant el projecte centralitzador del liberalisme espanyol.

Els carlins no van assolir, però, crear un exèrcit regular ni ocupar de manera permanent cap gran ciutat. El conflicte va esdevenir una guerra de guerrilles, amb episodis de gran crueltat. El conveni de Bergara (1839) va suposar la fi de la guerra al front basconavarrès, a canvi del manteniment dels furs i de la inclusió de les tropes carlines a l’exèrcit estatal.

El conflicte dinàstic es va reprendre a Catalunya amb la guerra dels Matiners, o segona guerra Carlina (1846-1849). Ja en el context del Sexenni Democràtic (1868-1874), va començar la tercera guerra Carlina (1872-1876), durant la qual les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior i del País Basc i en què el pretendent carlí, Carles VII, va arribar a prometre el restabliment dels furs de l’antiga Corona d’Aragó.

Article Publicat per Ramon Aladern  al blog TRETZEVENTS

El Gamarús o Gall Carboner

Gamarus o Gall CarbonerEl Gamarús o Gall Carboner, espècie protegida, és un ocell rapinyaire nocturn de l’ordre dels estrigiformes.

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol alçada. No n’hi ha ni a la Depressió de l’Ebre, ni a l’Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només s’hi ha trobat ocasionalment.

800px-strix_aluco_3youngÉs de color bru, rogenc i grisós, amb els ulls foscos. Fa 38 cm. de llargària y una envergadura d’ales de 92 a 95 cm. Pesa de 400 a 550 grams segons el sexe (les femelles pesen més).

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l’opció d’emprar nius d’esquirols o les cavitats dels murs. D’aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s’ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s’han d’incubar durant 28-30 dies, i se n’encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

A la nit, a l’Albiol es molt facil sentir el seu el seu crit.

Durant el dia és normal de veure’l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Escolta el crit d’una femella

Troben 200 restes humanes de la prehistòria en una cova a Mont-ral

    La investigació, que va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social , serà clau per conèixer com eren els ritus funeraris del neolític

Una recent excavació impulsada per l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) a la cova dels Galls Carboners, al terme muncipal de Mont-ral, permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats del neolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes de les quals es desconeix a quants homes podríen correspondre. Així com també un collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.

«La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys, propietari de la finca on es situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, molt ben conservades, i els seus descendents van dona fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona», explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. «Ara –prossegueix Vergès- el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre col·lectiu a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col·lecció Companys, i ho hem pogut determinar».

Es tracta d’una cova sepulcral col·lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, «però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna», puntualitza Josep Maria Vergès. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: «suposem que es situa entre el neolític final i el calcolític, es a dir, fa uns 5.000 anys abans del present». A banda de les restes humanes, s’han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus que han de permetre obtenir informació de qualitat sobre els ritus funeraris d’aquestes comunitats.

Més investigacions

Una vegada completada l’excavació comença la investigació al laboratori. D’una banda perquè permetrà determinar a quants individus corresponien les restes trobades, però també perquè seran les bases per a la redacció d’un primer estudi que probablement sortirà a la llum abans de l’estiu de l’any vinent, apuntava al Diari l’investigador de l’IPHES, Josep Maria Vergès.

D’altra banda, és molt probable que l’any vinent continui a l’interior de la cova la investigació de camp. Si bé a hores d’ara s’ha completat una feina molt complerta una nova excavació podria aportar-ne noves dades als investigadors, deia Josep Maria Vergès.

Publicat al Diari de Tarragona el 26/11/2010