Archive for month: octubre, 2010

L’aguila Cuabarrada es un rapinyaire de mida mitjana amb una  envergadura alar d’entre 150 i 180 cm, amb el cap petit però prominent. Ambdós sexes  són iguals en coloració. La femella però, és  major en grandària. Presenten  el dors marró fosc amb una taca  blanquinosa al centre de l’esquena,  la cua presenta una banda negra  terminal. En les parts inferiors les  ales són fosques,  l’abdomen és blanc amb taques longitudinals negres.

Habitat

Aprofíta tallats rocosos per instal·lar els seus nius, ubicats en coves o  esquerdes cobertes protegides de les inclemències meteorològiques.

Els nius  ( entre 1 i 8 ) estan compostos per branques i troncs d’arbres  entapissats per fulles de pins. La posada  s’acostuma a realitzar al mes de febrer.

Localització
Es distribueix per totes les serres litorals i prelitorals de Catalunya, trobant  també parelles en les parts més muntanyoses. Solen utilitzar serres compreses entre els 200 i 1.000 d’alçària.

Situació de l’espècie:

A partir de la dècada dels 80 del s.XX, aquesta espècie ha experimentat una regressió molt accelerada del nombre de parelles, en tota la Península Ibèrica i França.

Possiblement sigui, avui per avui, una de les rapinyaires més amenaçades de tot  Europa.

Es desconeixen encara les causes que estan afectant aquesta espècie, ja  que poblacions d’espècies amb hàbits alimentaris i de nidificació molt similars  com l’àliga daurada estan estables i fins i tot en alguns llocs van en augment.

Potser, les  causes més importants d’aquest fet siguin la mort sistemàtica  d’individus joves i,  fins i tot adults, per trets, per l’electrocució en línies  d’alta tensió i per la manca de preses  en els territoris on s’instal·len.