L’Aguila Cuabarrada
L’aguila Cuabarrada es un rapinyaire de mida mitjana amb una envergadura alar d’entre 150 i 180 cm, amb el cap petit però prominent. Ambdós sexes són iguals en coloració. La femella però, és major en grandària. Presenten el dors marró fosc amb una taca blanquinosa al centre de l’esquena, la cua presenta una banda negra terminal. En les parts inferiors les ales són fosques, l’abdomen és blanc amb taques longitudinals negres.
Habitat
Aprofíta tallats rocosos per instal·lar els seus nius, ubicats en coves o esquerdes cobertes protegides de les inclemències meteorològiques.
Els nius ( entre 1 i 8 ) estan compostos per branques i troncs d’arbres entapissats per fulles de pins. La posada s’acostuma a realitzar al mes de febrer.
Localització
Es distribueix per totes les serres litorals i prelitorals de Catalunya, trobant també parelles en les parts més muntanyoses. Solen utilitzar serres compreses entre els 200 i 1.000 d’alçària.
Situació de l’espècie:
A partir de la dècada dels 80 del s.XX, aquesta espècie ha experimentat una regressió molt accelerada del nombre de parelles, en tota la Península Ibèrica i França.
Possiblement sigui, avui per avui, una de les rapinyaires més amenaçades de tot Europa.
Es desconeixen encara les causes que estan afectant aquesta espècie, ja que poblacions d’espècies amb hàbits alimentaris i de nidificació molt similars com l’àliga daurada estan estables i fins i tot en alguns llocs van en augment.
Potser, les causes més importants d’aquest fet siguin la mort sistemàtica d’individus joves i, fins i tot adults, per trets, per l’electrocució en línies d’alta tensió i per la manca de preses en els territoris on s’instal·len.