L’Ajuntament d’Alcover proposa a l’urbanització Masies Catalanes que s’integri a la trama urbana

L’Ajuntament d’Alcover proposa a les set urbanitzacions privades que s’integrin a la trama urbana

 

Podran demanar crèdits d’un interès baix per regularitzar la seva situació

22/07/09 02:00 – Alcover – anna estallo

Les set urbanitzacions privades i els set-cents cinquanta-nou veïns que hi resideixen hauran d’adaptar-se a la nova normativa aprovada el mes de març passat en què es regula el funcionament d’aquest tipus de nuclis de població. Aquest és el requisit indispensable per poder integrar-se en la trama urbana i per poder gaudir de tots els serveis del municipi, tal com els proposa l’Ajuntament d’Alcover. Per adequar-se al reglament, els propietaris disposaran de línies de crèdits de baix interès.

El diputat Roberto Lavandera, membre de la comissió que ha redactat la llei 3/2009 de regulació i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, va reunir-se dilluns al vespre a Alcover amb els representants de les set urbanitzacions privades que hi ha al municipi. Flanquejat pel regidor de Comunicació, Atenció Ciutadana i Urbanitzacions, Joan Puig, i per l’arquitecte municipal, va informar de tots els detalls del que hauran de fer els veïns d’aquests nuclis per poder participar de la trama urbana i tenir accés a tots els serveis bàsics.

«Per entrar a formar part del nucli urbà és imprescindible que reuneixin uns requisits tant pel que fa a la xarxa de clavegueram com al subministrament energètic o la xarxa d’aigua; també hauran de cedir una part de la superfície dels seus terrenys al consistori per a equipaments i zona verda», explicava el regidor Joan Puig, que ha valorat molt positivament la resposta dels veïns que van assistir a la reunió. Per poder fer tota aquesta reconversió i resoldre els dèficits urbanístics, els propietaris tindran al seu abast línies de crèdit a baix interès que retornaran amb quotes que pagaran a través mateix del consistori.
Urbanització a urbanització
a. estallo

Els veïns de les urbanitzacions Masies catalanes, Mas del Cano, Mas Llorenç, Residencial el Remei, Camí dels Muntanyans, la Cabana i les dues parts de Serradalt hauran de satisfer les quotes segons els metres quadrats de cada finca. I cada nucli de població haurà d’analitzar molt bé quines són les deficiències que ha de resoldre. «Algunes es van construir fa quaranta anys i tenen mancances cròniques», afirma el regidor Joan Puig, que reconeix que la millora no serà immediata «perquè el nombre d’urbanitzacions que cada any podran sol·licitar els crèdits serà limitat». Els nuclis de Serradalt II, Mas Llorenç i Mas Del Cano són ara mateix els que potser necessiten «una intervenció més prioritària». Però les característiques concretes de cada urbanització seran analitzades a partir del 30 de juliol en les reunions que els responsables municipals mantindran amb cadascun dels representants de les urbanitzacions, als quals també se’ls informarà del nou pla d’ordenació urbanística d’Alcover.

Publicat el Punt el dia 22 de juliol del 2009

Despeses extraordinàries en un poble de muntanya: L’Albiol a inicis del segle XX

 

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

Continuant la recerca de documentació referent als pobles de les Muntanyes de Prades vinculada amb l’aprofitament dels recursos naturals, volem centrar-nos avui en com una petita comunitat rural assumia col·lectivament una important despesa com era l’arranjament de l’església parroquial i de la rectoria on havia de viure el prevere, a través d’una llibreta de comptes de l’Albiol (1).

 

Segons Josep Iglésies aquest terme el 1910 comptava amb 310 habitants. La seva economia depenia estrictament del sector primari: agricultura, ramaderia, silvicultura i mineria.

L’octubre del 1906 arribà a l’Albiol un nou rector, que davant el mal estat i perill dels immobles parroquials. els quals necessitaven reparacions “de absoluta necesidad”, demanà finançament a l’arquebisbe de Tarragona, que li concedí 500 pessetes. La resta de la despesa havia d’anar a càrrec dels veïns, i per aquest motiu realitzà una crida pública a la qual respongueren els feligresos més que amb diners amb jornals i material d’obra.

 Els treballs es desenvoluparen entre els anys 1906 i 1907.

Pere Cavaller cedí tres cabirons i tres jornals per portar arena des del Mas de Barberà.

Pere Ferrer es prestà a fer 2 jornals per traslladar arena.

Pere Masdéu i Joan Ferrer un jornal cadascú per la mateixa finalitat.

Miquel Masdéu transportà amb carro 1.500 rajoles des del Mas de Moixó.

Josep Llaveria pujà amb el seu carro des de la Selva al Mas de Moixó 12 sacs de ciment i amb la mula carregà tres sacs més, també regalà dos cabirons.

Josep Masdéu cedí 2 cabirons i féu dos viatges amb l’animal per pujar teules del Mas de Barberà i altres tres viatges (un al Mas de Moixó per carregar dos sacs de ciment, un al mateix lloc per pujar teules i un darrer a la Selva del Camp per buscar dos sacs de ciment).

Salvador Agustenc transportà tres sacs de ciment del referit Mas de Moixó.

Salvador Masdéu juntament amb el seu ase traginà saldó un dia.

Josep Isern transportà des d’Alcover al seu mas 100 teules, 100 rajoles, 100 toves i 25 tortugues.

Pere Joanpere amb el matxo traginà 100 rajoles des del mas de Moixó.

Bonaventura Ferrer amb el seu ase realitzà tres viatges per carregar rajoles des de l’esmentat mas.

Josep Roig efectuà dos viatges pel mateix motiu.

Francesc Agràs amb el seu ruc en féu tres més; igual que Josep Rius, el qual a més va donar algunes carretades de saldó.

Vicenç Maidéu des de la seva finca portà dues càrregues de saldó.

Josep Ferrer féu un viatge amb una càrrega de rajoles.

L’hisendat Ignasi Batlle des de Bonretorn donà ordre de pujar 300 rajoles i 70 toves, també permeté treure calç del seu forn (entre 28 i 30 roves) pagant dos jornals de transport fins a l’abadia, a més regalà 50  quadrats pel paviment de l’església i cent toves dobles.

Els sous dels professionals de la construcció s’abonaren en metàl·lic. El paleta cobrà 4 ptes. per dia (12 jornals) i el peó la meitat, 2 ptes. Per a portar aigua a peu d’obra s’invertiren tres jornals (a 3 ptes dia).

Alguns materials adquirits foren 8 sacs de guix i 7 tortugues.

El ciment es comprà al selvatà Andreu Barberà i les rajoles al forn de Joseph Domingo també de la Selva del Camp. Els vidres es buscaren a Reus (el viatge i la feina costaren 23,75 ptes).

De cabirons en faltaren i es contractaren amb Josep Roig àlies el Llarg, un de 22 pams a 6,5 ptes; amb Pere Maidéu: sis cabirons de 22 pams a 3 ptes unitat; amb Pere Masdéu, dos de la mateixa mida i preu; amb Pere Cavaller 6 de 18 pams (a 2,5 ptes unitat) i set de 18 pams (2,25 un).

Les llates es negociaren amb Salvador Agustenc àlies Curt (54 llates a 0,37 ptes, en total 20,25 ptes).

El fuster i el ferrer pujaren de la Selva del Camp: el primer cobrà 107 ptes i el segon 47,55.

Per enllatar es necessitaren 500 puntes o claus (que sumen 3 ptes), per pintar les finestres es pagaren 9,30 ptes i per emblanquinar les habitacions i la sagristia 15,25 ptes.

Segons deduïm de la relació, els habitants de l’Albiol el 1906-1907 no podien desviar diners de la seva renda agrària cap a despeses  comunals o comunitàries, per la qual cosa aportaren treball (jornals d’animal) pel transport de materials o donatius en espècie (pedra de saldó, calç, arena, troncs pels trebols). Per als serveis, professionals iproductes industrials (ciment, rajola, teules) havien de dirigir-se a les localitats més grans i properes: sigui Alcover Selva del Camp o Reus (totes tres tenien ferrocarril).

L’emigració de la gent de muntanya aportarà a les ciutats allò que els mancava pel seu desenvolupament: mà d’obra barata.

Josep M. Grau i Pujol

 

NOTES :

(1) Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, parròquia de l’Albiol, llibre de misses, consueta i comptes (1776-1921), caixa 2, núm. 14.

Article publicat a Reboll.Butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà (Montblanc), 10 (estiu 2007),p. 10.