El Govern ha aprobado hoy las obras de un nuevo deposito

El gobierno catalán ha aprobado hoy las obras que aumentarán la disponibilidad de agua en los municipios de Castellvell del Camp, Reus, Almoster, la Selva del Camp, l’Albiol y Alcover, a través de la construcción de un depósito de 1.000 metros cúbicos de capacidad.

El depósito se construirá en la localidad de Castellvell del Camp, junto al ya existente de 300 metros cúbicos de capacidad, y costará alrededor de 382.200 euros.

Publicat ABC el dia  13-10-2009

El 18% de les pedreres que hi ha a Catalunya es concentren a la demarcació de Tarragona

28/09/09 02:00  – Tarragona  –  n.roca

A la demarcació de Tarragona s’hi executen un centenar d’activitats extractives d’àrids. El nombre de pedreres a tota la província representa un 18% del global que hi ha a tot Catalunya. Així, al Camp de Tarragona hi ha 56 canteres, mentre que a les Terres de l’Ebre n’hi ha 45. L’activitat que desenvolupen les empreses del sector sovint és mal vista per la població pel fort impacte mediambiental negatiu que representa per al territori, pel soroll i per la pols que generen. Tot i això, per llei, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat obliga a regenerar les pedreres, i gairebé sempre és un procés paral·lel al de l’extracció. El Gremi d’Àrids de Catalunya agrupa poc més de trenta canteres del territori, les quals es concentren, sobretot, al Baix Camp.

Existeixen dos tipus d’explotacions: les graveres, que aprofiten sorres i graves de torrents o rius, i les pedreres, que extreuen matèries compactes de la muntanya. Però l’objectiu, en ambdós casos, és el mateix: transformar el material en àrids. D’aquests també n’hi ha de dos tipus: els calcaris, que serveixen per fer ciment o formigó, i els granítics, que són més durs i tenen una resistència especial, tot i que són escassos i al país hi ha poquíssim llocs dels quals se’n puguin extreure. Però geològicament parlant, la comarca del Baix Camp resulta ser el territori ideal per a la seva extracció i ja s’ha convertit en una de les comarques en què hi ha més explotacions.

El gerent del Gremi d’Àrids de Catalunya, Jaume Puig, confirmava que la crisi afecta el sector, però que el descens de la demanda és moderat perquè el 70% de les extraccions es destinen a l’obra pública, que es manté. La resta, el 30%, es destina a la construcció privada, i aquí sí que s’ha notat un descens de la producció. Puig deia que respecte al 2008 la demanda total a les pedreres i graveres ha caigut un 30% al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on la minimització de la demanda en el mercat de l’habitatge ha fet que el sector estigui especialment aturat. Les dades, però, són «relatives», ja que pot ser que «en una comarca concreta l’administració pública hi faci una obra i llavors faci falta material», però també pot passar la cosa contrària. Tanmateix, es fa servir molt més d’àrid ampliant el port de Tarragona, deia Puig, que no pas construint cases. Depèn de les dimensions de la pedrera, ja que la d’Alcover (Alt Camp) produeix més que totes les que al llarg de tots aquests anys s’han instal·lat al Baix Camp, com ara les de Mont-roig del Camp o Vilanova d’Escornalbou, tot i que les activitats que generen són molt diferents.

Segons el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, que gestiona l’àmbit d’energia i mines, a la demarcació predominen les explotacions de grava (37), i després les de roca calcària (27) i d’argila (12), tot i que també es treballa amb sauló, escullera i pedra natural. A més, també existeix el cas d’una empresa que explota bauxita –un tipus de mineral que s’utilitza per fer alumini– i també d’altres que extreuen marbre. En total, un centenar de canteres, tot i que no pas totes s’aixopluguen en el Gremi d’Àrids de Catalunya.

Segons Puig, les canteres «donen un servei de país», ja que contribueixen a reactivar la indústria i l’economia, i per això les considera necessàries, ja que el material que s’hi extreu és imprescindible.

On van els àrids que s’extreuen?

La pedra granítica, com que és la més resistent, es fa servir per a la construcció del balast ferroviari perquè esmorteeixi les vibracions dels trens. Però també serveix per fer l’última capa de rodatge d’autopistes, perquè la seva qualitat evita que els pneumàtics rellisquin. Finalment, també es fa servir per construir esculleres als ports marítims. Contràriament, els àrids calcaris s’utilitzen per fer formigó, prefabricats i paviments de carrers o carreteres secundàries. La pedrera que explota Canteras La Ponderosa SA, a Riudecols, és una de les poques que hi ha homologades a l’Estat espanyol per fabricar balast per al tren d’alta velocitat. Adif utilitza pedra extreta d’aquesta cantera per construir el TAV entre Madrid i València. Puig considera que «és una sort geològica» tenir aquest material al territori. I la d’Alforja ha servit per construir les carreteres de les Illes Balears, perquè allà no hi ha aquest tipus de pedra. A banda de les canteres que hi ha a Vilanova d’Escornalbou i a Alforja, Sant Cugat del Vallès és un altre punt on existeix aquest tipus d’àrid. En canvi, per construir equipaments públics, com ara escoles, fa falta àrid calcari, que no costa tant de trobar. Amb tot, Puig explica que sempre s’intenta aprofitar la pedra que es treu de remoure el terreny on després es construirà.

Regeneració integrada

Un cop una gravera o una pedrera perden la seva activitat, arrenca un procés de retorn al medi ambient que, en la majoria dels casos, es fa paral·lelament a l’extracció, que s’executa per etapes. D’aquest procés se’n diu regeneració integrada i consisteix a reforestar l’explotació amb espècies autòctones per etapes. Primer es fa l’extracció d’una part de l’explotació i es regenera, i així es fa progressivament. Puig explicava que a tot Catalunya ja s’han recuperat més de 2.500 hectàrees de terreny, la mateixa superfície que la que ocupa la ciutat de Tarragona, aproximadament. Aquest procediment es fa en consonància, a més, amb la normativa que ha establert el Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb l’objectiu de minimitzar l’impacte paisatgístic i visual, sobretot de les zones en què la concentració de pedreres és més accentuada. D’aquesta manera, es redacta un pla de restauració que en cas que l’empresa no el pugui assumir es remet al govern, el qual l’executa d’una manera subsidiària. Puig subratllava que, a més, ara «rarament es fa res contra els ajuntaments», quan abans se n’ocupava la Generalitat, la qual no tenia en compte l’administració local. Actualment, s’intenta arribar a acords, i si no les empreses busquen altres territoris per poder explotar.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 28-09-2009 Pàgina 2

L’Ajuntament d’Alcover proposa a l’urbanització Masies Catalanes que s’integri a la trama urbana

L’Ajuntament d’Alcover proposa a les set urbanitzacions privades que s’integrin a la trama urbana

 

Podran demanar crèdits d’un interès baix per regularitzar la seva situació

22/07/09 02:00 – Alcover – anna estallo

Les set urbanitzacions privades i els set-cents cinquanta-nou veïns que hi resideixen hauran d’adaptar-se a la nova normativa aprovada el mes de març passat en què es regula el funcionament d’aquest tipus de nuclis de població. Aquest és el requisit indispensable per poder integrar-se en la trama urbana i per poder gaudir de tots els serveis del municipi, tal com els proposa l’Ajuntament d’Alcover. Per adequar-se al reglament, els propietaris disposaran de línies de crèdits de baix interès.

El diputat Roberto Lavandera, membre de la comissió que ha redactat la llei 3/2009 de regulació i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, va reunir-se dilluns al vespre a Alcover amb els representants de les set urbanitzacions privades que hi ha al municipi. Flanquejat pel regidor de Comunicació, Atenció Ciutadana i Urbanitzacions, Joan Puig, i per l’arquitecte municipal, va informar de tots els detalls del que hauran de fer els veïns d’aquests nuclis per poder participar de la trama urbana i tenir accés a tots els serveis bàsics.

«Per entrar a formar part del nucli urbà és imprescindible que reuneixin uns requisits tant pel que fa a la xarxa de clavegueram com al subministrament energètic o la xarxa d’aigua; també hauran de cedir una part de la superfície dels seus terrenys al consistori per a equipaments i zona verda», explicava el regidor Joan Puig, que ha valorat molt positivament la resposta dels veïns que van assistir a la reunió. Per poder fer tota aquesta reconversió i resoldre els dèficits urbanístics, els propietaris tindran al seu abast línies de crèdit a baix interès que retornaran amb quotes que pagaran a través mateix del consistori.
Urbanització a urbanització
a. estallo

Els veïns de les urbanitzacions Masies catalanes, Mas del Cano, Mas Llorenç, Residencial el Remei, Camí dels Muntanyans, la Cabana i les dues parts de Serradalt hauran de satisfer les quotes segons els metres quadrats de cada finca. I cada nucli de població haurà d’analitzar molt bé quines són les deficiències que ha de resoldre. «Algunes es van construir fa quaranta anys i tenen mancances cròniques», afirma el regidor Joan Puig, que reconeix que la millora no serà immediata «perquè el nombre d’urbanitzacions que cada any podran sol·licitar els crèdits serà limitat». Els nuclis de Serradalt II, Mas Llorenç i Mas Del Cano són ara mateix els que potser necessiten «una intervenció més prioritària». Però les característiques concretes de cada urbanització seran analitzades a partir del 30 de juliol en les reunions que els responsables municipals mantindran amb cadascun dels representants de les urbanitzacions, als quals també se’ls informarà del nou pla d’ordenació urbanística d’Alcover.

Publicat el Punt el dia 22 de juliol del 2009

Despeses extraordinàries en un poble de muntanya: L’Albiol a inicis del segle XX

 

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

L'Esglèsia de l'Albiol abans de les reparacions

Continuant la recerca de documentació referent als pobles de les Muntanyes de Prades vinculada amb l’aprofitament dels recursos naturals, volem centrar-nos avui en com una petita comunitat rural assumia col·lectivament una important despesa com era l’arranjament de l’església parroquial i de la rectoria on havia de viure el prevere, a través d’una llibreta de comptes de l’Albiol (1).

 

Segons Josep Iglésies aquest terme el 1910 comptava amb 310 habitants. La seva economia depenia estrictament del sector primari: agricultura, ramaderia, silvicultura i mineria.

L’octubre del 1906 arribà a l’Albiol un nou rector, que davant el mal estat i perill dels immobles parroquials. els quals necessitaven reparacions “de absoluta necesidad”, demanà finançament a l’arquebisbe de Tarragona, que li concedí 500 pessetes. La resta de la despesa havia d’anar a càrrec dels veïns, i per aquest motiu realitzà una crida pública a la qual respongueren els feligresos més que amb diners amb jornals i material d’obra.

 Els treballs es desenvoluparen entre els anys 1906 i 1907.

Pere Cavaller cedí tres cabirons i tres jornals per portar arena des del Mas de Barberà.

Pere Ferrer es prestà a fer 2 jornals per traslladar arena.

Pere Masdéu i Joan Ferrer un jornal cadascú per la mateixa finalitat.

Miquel Masdéu transportà amb carro 1.500 rajoles des del Mas de Moixó.

Josep Llaveria pujà amb el seu carro des de la Selva al Mas de Moixó 12 sacs de ciment i amb la mula carregà tres sacs més, també regalà dos cabirons.

Josep Masdéu cedí 2 cabirons i féu dos viatges amb l’animal per pujar teules del Mas de Barberà i altres tres viatges (un al Mas de Moixó per carregar dos sacs de ciment, un al mateix lloc per pujar teules i un darrer a la Selva del Camp per buscar dos sacs de ciment).

Salvador Agustenc transportà tres sacs de ciment del referit Mas de Moixó.

Salvador Masdéu juntament amb el seu ase traginà saldó un dia.

Josep Isern transportà des d’Alcover al seu mas 100 teules, 100 rajoles, 100 toves i 25 tortugues.

Pere Joanpere amb el matxo traginà 100 rajoles des del mas de Moixó.

Bonaventura Ferrer amb el seu ase realitzà tres viatges per carregar rajoles des de l’esmentat mas.

Josep Roig efectuà dos viatges pel mateix motiu.

Francesc Agràs amb el seu ruc en féu tres més; igual que Josep Rius, el qual a més va donar algunes carretades de saldó.

Vicenç Maidéu des de la seva finca portà dues càrregues de saldó.

Josep Ferrer féu un viatge amb una càrrega de rajoles.

L’hisendat Ignasi Batlle des de Bonretorn donà ordre de pujar 300 rajoles i 70 toves, també permeté treure calç del seu forn (entre 28 i 30 roves) pagant dos jornals de transport fins a l’abadia, a més regalà 50  quadrats pel paviment de l’església i cent toves dobles.

Els sous dels professionals de la construcció s’abonaren en metàl·lic. El paleta cobrà 4 ptes. per dia (12 jornals) i el peó la meitat, 2 ptes. Per a portar aigua a peu d’obra s’invertiren tres jornals (a 3 ptes dia).

Alguns materials adquirits foren 8 sacs de guix i 7 tortugues.

El ciment es comprà al selvatà Andreu Barberà i les rajoles al forn de Joseph Domingo també de la Selva del Camp. Els vidres es buscaren a Reus (el viatge i la feina costaren 23,75 ptes).

De cabirons en faltaren i es contractaren amb Josep Roig àlies el Llarg, un de 22 pams a 6,5 ptes; amb Pere Maidéu: sis cabirons de 22 pams a 3 ptes unitat; amb Pere Masdéu, dos de la mateixa mida i preu; amb Pere Cavaller 6 de 18 pams (a 2,5 ptes unitat) i set de 18 pams (2,25 un).

Les llates es negociaren amb Salvador Agustenc àlies Curt (54 llates a 0,37 ptes, en total 20,25 ptes).

El fuster i el ferrer pujaren de la Selva del Camp: el primer cobrà 107 ptes i el segon 47,55.

Per enllatar es necessitaren 500 puntes o claus (que sumen 3 ptes), per pintar les finestres es pagaren 9,30 ptes i per emblanquinar les habitacions i la sagristia 15,25 ptes.

Segons deduïm de la relació, els habitants de l’Albiol el 1906-1907 no podien desviar diners de la seva renda agrària cap a despeses  comunals o comunitàries, per la qual cosa aportaren treball (jornals d’animal) pel transport de materials o donatius en espècie (pedra de saldó, calç, arena, troncs pels trebols). Per als serveis, professionals iproductes industrials (ciment, rajola, teules) havien de dirigir-se a les localitats més grans i properes: sigui Alcover Selva del Camp o Reus (totes tres tenien ferrocarril).

L’emigració de la gent de muntanya aportarà a les ciutats allò que els mancava pel seu desenvolupament: mà d’obra barata.

Josep M. Grau i Pujol

 

NOTES :

(1) Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, parròquia de l’Albiol, llibre de misses, consueta i comptes (1776-1921), caixa 2, núm. 14.

Article publicat a Reboll.Butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà (Montblanc), 10 (estiu 2007),p. 10.

Els resultats de les eleccions europees a L’Albiol

08/06/09 10:41 – L’Albiol – EL PUNT

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament Europeu celebrades a L’Albiol el 7 juny del 2009:

Cens 272
Vots 103 (37,87%)
Abstenció 169 (62,13%)
Nuls 1
Blancs 2
PARTIT 2009 2004
Vots % Vots %
PSC (PSC-PSOE) 44 43,14 26 30,59
PP 20 19,61 15 17,65
CiU 19 18,63 11 12,94
ERC 9 8,82 17 20,00
ICV-EUìA 3 2,94 11 12,94
FA 1 0,98
II 1 0,98
LV-GVE 1 0,98
RC 1 0,98
UPyD 1 0,98
AA 0 0,00
AES 0 0,00
CDL 0 0,00
CDS 0 0,00
DN 0 0,00
EU 0 0,00
FE de las JONS 0 0,00
FN 0 0,00
iF 0 0,00
IZAN-RG 0 0,00
LIBERTAS 0 0,00
MSR 0 0,00
PACMA 0 0,00
PCPE 0 0,00
PFyV 0 0,00
PH 0 0,00
POSI 0 0,00
PREPAL 0 0,00
PSA 0 0,00
PUM+J 0 0,00
SAIn 0 0,00
UCE 0 0,00
UCL 0 0,00
UNA 0 0,00
UV 0 0,00

Escrutat: 100.00%

Publicat al Punt el dia 08/06/2009

Tres dels sis regidors del PSC de l’Albiol abandonen el govern per discrepàncies amb l’alcalde

16/04/09 02:00 – L’Albiol – s.c / M.L

Aquest dimarts passat es va fer efectiva, en el ple municipal de l’Albiol, la dimissió de tres dels sis regidors del PSC que formen el govern municipal d’aquest municipi del Baix Camp. Els tres regidors dimissionaris, Mario Cortés, Àngels del Sol i Jesús Semper, apunten que les causes de l’abandó de l’executiu són «les profundes discrepàncies» amb l’alcalde, Andreu Carrasco, en la recepció de la urbanització Masies Catalanes.

«En el programa electoral del PSC d’aquestes últimes municipals un dels punts que portàvem per executar era la recepció d’aquesta urbanització. Des del mes d’octubre passat, l’entitat urbanística col·laboradora, que ha actuat com a ajuntament en aquesta zona durant aquests últims anys, va començar a reclamar que el consistori se’n fes càrrec», explica un dels edils dimissionaris, Mario Cortés, que hi afegia que el diàleg entre les dues parts no havia estat bo i s’havia generat molta tensió. «En aquest període de traspàs de la urbanització no hi ha hagut diàleg per part de l’alcalde, i els tres regidors que ara hem plegat no estem d’acord amb aquestes formes, i ja ho hem dit moltes vegades a Carrasco», manifestava Cortés, fins ara regidor d’Hisenda i Protocol. A més, també apuntava que aquesta actitud del batlle de no voler començar els tràmits de traspàs «responia més a qüestions personals o a fets poc explicats», i que calia que els revelés.

Els tres regidors dimissionaris no només abandonen el govern sinó que també renuncien a la seva carta com a regidors «per no entrar en conflicte amb el partit», matisava Cortés. De fet, només ell està adscrit al PSC.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 16-04-2009 Pàgina 4

L’Estat aprova els últims tres projectes a càrrec del fons d’inversió local

10/03/09 02:00  – Tarragona  –  EL PUNT

El Ministeri d’Administracions Públiques ha donat llum verd als últims tres projectes presentats per municipis de la demarcació a la convocatòria del fons d’inversió local (FIL) per generar ocupació. Es tracta de la recuperació de la font Vella de Gratallops, dotada amb 44.728 euros; la millora del ferm de diversos carrers a la urbanització Masies Catalanes de l’Albiol (66.724 euros) i, als Guiamets, el condicionament de la vorera des del camp de futbol fins al límit de la zona urbana (58.297 euros). Seran 509 els projectes que s’executaran al Camp i l’Ebre amb càrrec al FIL.

El Punt Camp de Tarragona 10-03-2009 Pàgina 7

El delegat del Govern presideix l’acte de col·locació de la primera pedra de l’ampliació del local social de Masies Catalanes

Aquesta actuació, finançada pel PUOSC, acostarà els serveis del municipi de l’Albiol al nucli de Masies Catalanes

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va presidir dissabte, 24 de gener, l’acte de col·locació de la primera pedra de l’ampliació del local social de Masies Catalanes, al municipi de l’Albiol. El va acompanyar l’alcalde del municipi, Andreu Carrasco, els membres del consistori i el president de l’entitat urbanística de conservació de les Masies Catalanes, Josep Muntada.

Aquesta és una obra emblemàtica pel municipi del Baix Camp, donat que l’ampliació del local social donarà servei als veïns de la urbanització Masies Catalanes, on hi resideix el 90% de la població de l’Albiol. L’obra, que té un pressupost de 372.313 euros, està finançada amb 312.391 euros pel Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat. El termini d’execució dels treballs és de 8 mesos.

L’ampliació del local social permetrà millorar l’atenció als ciutadans que viuen a Masies Catalanes on, en els últims anys, ha augmentat notablement la població. Les noves dependències acostaran els serveis municipals als veïns d’aquest nucli de l’Albiol i prestaran un servei més àgil.

Publicat a Notes  de Premsa Generalitat de Catalunya

El futur parc de les muntanyes de Prades, encallat tres anys després de ser anunciat

El conseller va assegurar ahir que el projecte és «en la recta final», tot i que els municipis hi admeten entrebancs

res anys després de ser-ne presentat l’avantprojecte, el parc de les muntanyes de Prades continua encallat. Fent referència a la seva tramitació, el conseller Francesc Baltasar va assegurar ahir, a Vimbodí i Poblet: «És en la recta final i aviat ho portarem a la gestió del govern perquè pugui ser aprovat.» El PNIN de Poblet, que l’any 1998 es va ampliar amb dues reserves naturals parcials, s’integrarà al futur parc, tot i que Baltasar ha garantit que conservarà el seu rang de protecció elevat –per sota dels parcs nacionals, però per sobre dels parcs naturals–. En el territori, el projecte ha estat motiu de debat i ha generat reaccions adverses en els alcaldes dels municipis situats a la serralada de Prades i que estan a l’expectativa perquè es torni a encarrilar.

«Estem acabant els treballs tècnics i aviat ho portarem a la gestió del govern perquè pugui ser aprovat», va sintetitzar ahir a Vimbodí i Poblet el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en relació amb el futur parc de les muntanyes de Prades. El conseller va assistir als actes commemoratius dels 25 anys del PNIN al monestir de Poblet.

Abans, el delegat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, en unes declaracions a El Punt sobre en quin punt estava la tramitació del parc natural de les muntanyes de Prades va donar més detalls i va manifestar: «En un punt en què m’agradaria haver avançat més; al Montsant ja hem adjudicat la seu, però aquest va més lent, ho he de reconèixer, per la situació econòmica en què ens trobem. Quan tinguem més recursos podrem avançar més. Hi ha hagut el diàleg suficient amb els ajuntaments, fa tres anys que hi treballem, sabem el que volen, i arribar a conclusions consensuades no ha de suposar cap obstacle. El problema ara és disposar de la dotació suficient: seria molt fàcil decretar que ja funciona, amb els continguts que hem anat parlant, però si no hem de començar a actuar de manera decidida, amb tota la promoció i el que requereix un parc natural, pensem que val més la pena esperar.» De moment els alcaldes dels municipis que formen part de la serralada de Prades: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana, resten a l’expectativa perquè no han rebut cap informació de nou, ni cap resposta a les propostes i al·legacions que havien fet; aquestes continuen sobre la taula, pendents d’una propera reunió en la qual se’ls informi.

L’alcalde de Prades, Santiago Pons, indicava que la declaració de parc per a les muntanyes de Prades «ha de ser tot dins d’una zona de paratge natural», però es mostra reticent al fet que hi figuri la denominació de «boscos de Poblet» ja que això crea «desequilibris» i reclama a canvi les al·legacions que es van fer per escrit.

Per la seva banda, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, diu que es troba amb les mateixes dificultats que els pobles de dalt la serralada quant a les reivindicacions que es demanaven a l’hora de posar en marxa el projecte, però fent esment a l’actual situació econòmica. Des del PNIN, va assegurar, «seguim treballant per dotar el PNIN de la màxima autoritat».

L’alcalde de Vimbodí i Poblet, Lluís Grau, també mostrava les seves retinències a la posada en marxa «per tal com està la situació econòmica i la quimera que ha originat des d’un principi».

Publicat al Punt el dia 10/01/2009