Avui fa 66 anys !

Albiol a l'any 1950

L'Albiol 21 de maig de 1950

L’any 2011 els descendents de Josep Prunera i Sedó (Reus, 1877-1970) i Albert Prunera i Baró (Reus, 1911-1994) fan fer una donació al Centre de la Imatge de Mas Iglésias (CIMIR) de l’extens i ric fons fotogràfic i documental d’aquests dos fotògrafs reusencs.
La importància del fons rau en el fet que es tracta d’un ampli retrat de gran qualitat fotogràfica d’aspectes de caràcter etnogràfic, costumista de muntanya i paisatgístic.

Aquesta és una de les fotografies d’aquest fons.

El cranc vermell americà, a punt de ser eradicat del riu Glorieta

Després que el 2013 el CEN comencés a treballar contra aquesta espècie invasora, ara ja s’estan realitzant les últimes campanyes. En total s’han capturat 8.975 crancs.

Cranc Americà

Després de treballar durant més de 2 anys contra el cranc vermell americà, una de les espècies invasores que viu als rius de Catalunya, l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) veu més a prop que mai l’eradicació d’aquest invertebrat al riu Glorieta, a l’Alt Camp.

Durant les campanyes realitzades durant aquest temps, s’han caçat un total de 8.975 crancs gràcies a la participació de més de 340 voluntaris. «Cada vegada costa més trobar-ne i hi ha alguns trams que ja han desaparegut totalment», explica Jesús Ortiz, president del CEN.

Portador d’un fong

El cranc vermell americà va ser introduït entre els anys 70 i 80 al nostre país a través de l’acció humana i això ha posat en perill el cranc de riu ibèric, l’invertebrat autòcton d’aigua dolça de la península Ibèrica. La problemàtica rau en un fong paràsit del qual n’és portador el cranc vermell americà. Aquesta espècie és resistent a la malaltia, pel cranc de riu ibèric, en canvi, és la seva principal amenaça.

Això, juntament amb l’agressivitat d’aquesta espècie invasora, ha fet que actualment el cranc autòcton es trobi en perill d’extinció. Es tracta, però, d’una tasca difícil, ja que el vermell, a més a més, té la capacitat de fer importants desplaçaments, fins i tot fora de l’aigua.

Segons Ortiz, la situació de la majoria de rius de Catalunya és molt complicada, com és el cas del Francolí, «però el del Glorieta és una excepció», remarca. Va ser l’any 2009 que, mentre es realitzava un seguiment d’invertebrats, es va trobar a la capçalera d’aquest riu algunes poblacions importants de cranc de riu ibèric. Tres anys més tard, el 2013, el CEN va començar a treballar a favor de l’espècie autòctona, intentant eradicar el cranc vermell.

Campanyes de captura

Majoritàriament, les captures són realitzades per adults amb experiència que saben diferenciar un cranc de l’altre. «Encara que es digui cranc vermell, no sempre és d’aquest color, i també pot passar al revés, que el cranc ibèric sigui de color vermellós. Es poden crear moltes confusions i, per tant, sempre demanem a la gent que no toqui res», explica Jesús Ortiz.

Durant els mesos d’estiu el CEN també organitza campanyes familiars per fer difusió del projecte i contribuir a la conscienciació de la ciutadania. Enguany es van fer el 30 de maig, el 3 de juliol i se n’espera fer una en els pròxims dies.

Ortiz explica que els crancs americans del Glorieta són cada vegada més petits «i, per tant, també es reprodueixen menys». Ara, per acabar d’eradicar aquesta espècie, l’associació vol aconseguir un equip de pesca elèctrica que els permetrà treballar de dia i de forma més ràpida. La tasca, però, no acabarà aquí. Després, la feina continuarà amb un seguiment exhaustiu del riu.

Publicat al Diari de Tarragona el 13/07/20105

Eleccions Europees 2014

Els resultats de les darreres eleccions europees al nostre municipi

 

Cens 327
Vots 168 (51,38%)
Abstenció 159 (48,62%)
Nuls 0
Blancs 5

 

2014 2009
Partit Vots % Vots %
ERC 47 27,97 9 8,82
CiU 30 17,85 19 18,63
PSC-PSOE 29 17,26 44 43,14
ICV 19 11,30 3 2,94
PP 15 8,92 20 19,61
C’s 10 5,95
PODEM 5 2,97
UPyD 3 1,78 1 0,98
CILUS 1 0,59
EH
BILDU-BNG
1 0,59
FE 1 0,59
MR 1 0,59
PIRATAS 1 0,59
FA 1 0,98
II 1 0,98
LV-GVE 1 0,98
RC 1 0,98
Escrutat: 100.00%

Perill d’incendis. Alerta InfoCAT

Incendi a la Selva del Camp

Avui dimarts 12 de novembre va ser activada la fase d’alerta del pla Infocat. Les previsions indiquen que demà dimecres 13 segueix el nivell 3 del pla Alfa. Per tant seguirà activada la fase d’alerta del pla Infocat.

¿Però que es l’INFOCAT?

El Pla INFOCAT és un pla creat per la Generalitat de Catalunya per fer front a les emergències per incendis forestals, dins de l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades.

El Pla INFOCAT inclou la quantificació i localització dins de tot el territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l’anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori i desplegament de mitjans i recursos i localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas d’emergència.

 

Nivells d’activació: Fase d’alerta:

Es procedirà a l’activació en fase d’Alerta davant d’aquelles situacions que facin necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control. Per a l’activació de la fase d’Alerta es valoraran conjuntament els indicadors següents:

  • El mapa dinàmic de perill d’incendis forestals
  • El Pla Alfa (nivell 3)
  • Desplegament operatiu dels serveis d’extinció
  • Altres indicadors que facin preveure un augment del nivell de vulnerabilitat i, per tant, de risc
  • En incendis que, sense implicar risc per a les persones alienes a l’extinció i per als béns que no siguin de naturalesa forestal, es preveu que tinguin una duració prou important com perquè sigui necessària l’activació d’un dispositiu preventiu especial (per exemple mes de 10 hores)
  • En incendis que impliquin un cert perill per a les persones i sigui apropiat ordenar-ne elconfinament o l’evacuació
  • En incendis importants ja controlats on es fa necessari un control de la zona afectada als efectes d’evitar que es produeixi una reactivació
  • Altres supòsits, a criteri del Director o Directora del Pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu preventiu especial.

 

Activació del pla en alerta

Un cop arribi al CECAT l’avís de risc molt alt o extrem d’incendi forestal o l’avís que hi ha un incendi forestal prou important com per fer necessària l’activació del Pla en fase d’Alerta, es procedirà a una primera avaluació de la seva repercussió i de les emergències que se n’hagin pogut derivar. Aquesta avaluació, en el cas d’un avís per risc d’incendi forestal, es farà a partir del mapa dinàmic de perill d’incendis diari i de les previsions meteorològiques realitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya; en el cas d’un incendi, aquesta avaluació es farà a partir de la informació dels grups actuants desplaçats a la zona afectada, de les corresponents autoritats municipals, dels gestors de les vies de comunicació afectades, dels serveis bàsics i dels elements que puguin produir un efecte dòmino.

Atès que la situació pot provocar certa alarma entre la població o pot evolucionar cap a un empitjorament, l’activació del Pla INFOCAT estarà orientada sobretot a la informació i al seguiment.

En una fase d’Alerta es duran a terme les actuacions següents:

  • Informar, seguint el pla d’avisos, als organismes i serveis involucrats per tal d’activar els seus dispositius preventius enfront el risc d’incendis forestals
  • Realitzar actuacions preventives i sistematitzades en les diferents organitzacions d’acord amb els respectius plans d’actuació, com ara la reorganització del personal als efectes incrementar la disponibilitat d’efectius
  • Intensificar la vigilància de les zones forestals per part dels diferents dispositius de vigilància i prevenció d’incendis forestals desplegats sobre el territori dins l’àmbit de les seves competències
  • Dur a terme les reunions de coordinació necessàries per a decidir les actuacions adequades en cada moment a través del Comitè Tècnic de Seguiment. Aquestes reunions tindran lloc ordinàriament al CECAT tot i que la Direcció del Pla pot designar altres llocs en funció de l’emergència
  • Valorar el control d’accessos a alguns massissos afectats pel risc molt alt o extrem d’incendi forestal (concretant per a cada cas com s’han de dur a terme les mesures) i les accions que s’estimin adients per a minimitzar el risc.
  • Valorar la importància de l’incendi forestal i adequar les actuacions per a fer front a l’incendi en qüestió
  • Fer el seguiment oportú de les tasques a realitzar.
  • Informar a la població en els casos en què escaigui
  • Valorar convocar el Consell Assessor
  • Constituir, si la Direcció del Pla ho creu oportú, el Gabinet d’Informació, que redactarà comunicats per a mantenir informats els mitjans de comunicació social

 

 

Mosques Transgèniques? NO!, GRÀCIES.

Aquest estiu va sortir a la llum que una empresa britànica (Oxitec) havia sol·licitat a la Generalitat l’alliberament d’unes mosques transgèniques prop de Tarragona. Volen comercialitzar mosques transgèniques per combatre la plaga de la mosca de l’oliva i, com a primer pas, volen fer un assaig experimental “sota unes xarxes” en una finca prop de Tarragona.

 

Si s’autoritzés l’alliberament, seria el primer cop que a Europa animals transgènics interaccionen amb el medi natural i facilitaria el camí a les empreses que volen introduir transgènics sense tenir en compte els riscos ni les conseqüències que això pugui portar (ni a nivell ambiental, ni a nivell de salut, ni a nivell de drets ni llibertats).

 

Per aquest motiu, des de Amigos de la Tierra, i amb col·laboració amb Som lo Que Sembrem i Plataforma Rural, s’ha organitzat una campanya per demanar a la Generalitat que no autoritzi l’alliberament de les mosques transgèniques. Per a donar suport a la campanya feu clic a l’enllaçhttps://www.tierra.org/spip/spip.php?article1828 . Us agraïm que en doneu la màxima difusió possible.

 

Per si voleu més informació sobre aquestes mosques i l’empresa Oxitec, podeu llegir un article que vam publicar amb la Revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas a mode d’informació i divulgació sobre el tema, i un informe realitzat recentment per GeneWatch: https://www.tierra.org/spip/IMG/pdf/moscas_transgenicas.pdf

 

Per qualsevol dubte o qüestió us podeu posar en contacte amb info@somloquesembrem.org

 

Gràcies per demanar que aquestes mosques, ni més transgènics, surtin al carrer!!”

 

 

L’Associació Alveolus estrena web

AlveolusDefensa i millora del territori i Patrimoni de L’Albiol i Entorn” (Alveolus) estrena   blog

Alveolus  va ser inscrita en el Registre d’Associacions del Negociat d’Entitats Jurídiques del Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona.Els fins de l’associació tal com senyala l’article segon dels estatuts son: “Article 2 Els fins de l’associació són la protecció i defensa del territori, patrimoni i medi ambient de l’Albiol i el seu entorn així com d’altres pobles de Catalunya en totes les seves vessants, contribuint així a l’assoliment individual i col·lectiu d’una sensibilitat de defensa vers aquests valors.

Resposta del Síndic de Greuges a l’Ajuntament

 

Aquesta és la resposta del Síndic de Greuges al requeriments d’alguns veïns sobre la manca d’informació als veïns del projecte d’ampliació de la pedrera anomenada “La Ponderosa”

Noticia publicada a www.albiol.cat

 

Via lliure a ampliar de 64 ha la pedrera d’Alcover

L’Ajuntament, pressionat pel govern, pacta un conveni amb La Ponderosa i torna a aprovar el pla general per facilitar-ho
Els contraris al projecte denuncien que afecta àrees protegides

L’ampliació de la pedrera que l’empresa Canteras La Ponderosa explota des del 1965 a Alcover, a l’Alt Camp, aixecarà polseguera tant si s’acaba fent com si no. El polèmic projecte ja fa uns anys que s’arrossega, si bé aquest estiu se’n viu un capítol nou després que, en el ple del 18 de juliol, l’Ajuntament va aprovar inicialment per segona vegada, i per unanimitat, el pla d’ordenació urbanística municipal que hauria de permetre al govern –és el que en té les competències, però que no ha aprovat l’estudi ambiental en espera tot just d’aquest text municipal– autoritzar l’ampliació de la pedrera. El mateix ple va aprovar el conveni amb l’empresa que fixa els termes de l’operació i hi imposa certs condicionants.

El projecte, però, aixeca recels entre grups ecologistes i habitants del municipi veí de l’Albiol, ja al Baix Camp, que han anunciat batalla amb la presentació d’al·legacions tant al POUM com a la sol·licitud de llicència ambiental (ja en van enviar més de 400 al govern) que tramita paral·lelament Territori i Sostenibilitat. Ara, que ni en això, no es posen d’acord, ja que segons els contraris el termini per al·legar al POUM no s’acabava ahir, com indica el consistori, sinó que s’allargaria, en ser un mes inhàbil, fins a finals d’agost.

 

Informe del govern

La història, en tot cas, arrenca més lluny, el 2008, quan l’Ajuntament va fer la primera aprovació inicial del nou POUM sense preveure-hi cap ampliació de la pedrera. I és que, tal com explica l’alcalde, Anton Ferré, es vol “donar viabilitat a l’empresa perquè no hagi de tancar per haver exhaurit recursos”, però va afegir-hi: “No estàvem d’acord a assumir l’ampliació de 400 hectàrees que plantejava.” La Ponderosa va al·legar, i va fer que, durant el tràmit d’informació pública, un informe de la direcció general d’Energia i Mines (llavors dependent d’Economia i Finances) desautoritzés el POUM i demanés a l’Ajuntament que hi ampliés els límits de l’àrea d’explotació. Així, l’informe alertava de possibles “problemes d’abastament” si tancava l’empresa, que aglutina el 40% de l’extracció de roca calcària al Camp de Tarragona i dóna feina a uns 130 treballadors directes i a uns 300 més d’indirectes.

Negociació i conveni

La situació obligaria l’Ajuntament a reprendre la negociació, davant una empresa que també “variaria els plantejaments inicials i preveuria una ampliació més acceptable”, segons explica Ferré. Fruit d’això, l’Ajuntament decidiria impulsar una segona aprovació inicial del POUM per incorporar exclusivament la classificació per a activitats extractives d’una superfície de 64 hectàrees més (per a un total de 149, ja que l’explotació actual en té 85) que ara estan catalogades com a sòl no urbanitzable, si bé s’assegura que un 35% no s’explotaran. Això sí, el mateix Ajuntament admet que el sòl on projecta l’ampliació en part és d’interès ecològic i paisatgístic, i que el pla territorial parcial del Camp de Tarragona hi fixa una protecció especial i preventiva en ser “d’interès connector” per al pas d’espècies animals. El mateix informe, però, també recorda que la normativa permet autoritzar-hi activitats extractives, ja que “no trenca els corredors de connexió”, i a més es proposen mesures correctores i compensatòries. “Ells han renunciat a l’anterior objectiu, i hem plantejat el conveni amb un seguit de prioritats ambientals, reducció de l’impacte i vigilància i control, que són primordials, a més que es planteja un nou accés a la pedrera des de l’antiga C-14, allunyat del nucli urbà”, defensa l’alcalde.

Ampliació abans d’hora

Els detractors del projecte, en tot cas, es van organitzar fa un any en l’associació Alveolus, nascuda a l’Albiol en “defensa del patrimoni ambiental” però també d’aquest municipi, ja que, segons explica Paco Marín, un dels seus vocals, “el centre històric és a uns 1.200 metres de la pedrera, però el nucli de les Masies Catalanes, el més habitat, quedaria a menys de 500”. “És una història truculenta, fa cinc anys que ho porten en silenci”, lamenta. L’entitat denuncia el “gran deteriorament ambiental i paisatgístic” que suposa el projecte, enclavat a la vora d’una zona inclosa en un pla especial d’interès natural, a la xarxa Natura 2000 i, probablement, al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, a més que també és al Catàleg del Paisatge. L’entitat, que no veu justificada ni l’ampliació ni la viabilitat tècnica, ha denunciat, a més, que el desembre del 2009 l’Ajuntament d’Alcover va autoritzar a La Ponderosa l’explotació d’unes 32 ha en un terreny que “és objecte de l’ampliació sol·licitada”, fet que constituiria una “infracció molt greu” que ara es vol legalitzar.

 

La fiscalia investigarà el cas per les àguiles cuabarrades

La fiscalia de medi ambient de Tarragona ha incoat diligències d’investigació penal pel presumpte delicte contra la flora i la fauna que podria suposar l’ampliació de la pedrera. Ho ha fet arran de la denúncia presentada al març per l’organització ecologista L’Escurçó, que recorda que l’operació afectaria l’ecosistema d’una parella d’àguiles cuabarrades que són una espècie amenaçada. “Haurien de paralitzar els tràmits fins que el fiscal es pronunciï”, reclama el portaveu, Joan Manel Olivella, que avisa que el projecte també afectaria dos refugis de fauna, Mas de Nebot i Mas de Galofré, que l’entitat gestiona a la zona. “Volen fer una ampliació descomunal i s’ha de paralitzar”, denuncia. L’informe de sostenibilitat ambiental del POUM, de fet, admet que l’àrea és declarada d’interès faunístic i florístic, i catalogada com a hàbitat d’interès comunitari.

 

Publicat el dia 20/08/2011  al Punt Avui